Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província d'Eskişehir

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia d'Eskişehir
Eskişehir ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 40′ 57″ N, 31° 04′ 21″ E / 39.6825°N,31.0725°E / 39.6825; 31.0725
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalEskişehir Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població915.418 (2023) Modifica el valor a Wikidata (67,05 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície13.652 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal26000–26999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic222 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-26 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTR412 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeskisehir.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

Eskişehir ("ciutat vella" en turc) és una província a la part nord-occidental de Turquia. Les seves províncies adjacents són Bilecik al nord-oest, Kütahya a l'oest, Afyon al sud-oest, Konya al sud, Ankara a l'est, i Bolu al nord. La capital provincial és Eskişehir. La majoria de la província se situa a la Regió d'Anatòlia Central. Parts del nord de districte de Mihalıççık i una part de Mihalgazi i Sarıcakaya van romandre a la Regió de la Mar Negra i Han, una d'elles, va romandre a la Regió de l'Egeu.

Eskişehir és una antiga, i culturalment desenvolupada, província de Turquia. Té una població de 755,427 habitants. Eskişehir té 2 universitats, l'Eskişehir Osmangazi Üniversitesi (ESOGU) i l'Anadolu Üniversitesi, que és la universitat més gran de Turquia i que té algunes sucursals a Europa.

Districtes

La província Eskişehir es divideix en 14 districtes dos dels quals s'inclouen de fet en el municipi més gran d'Eskişehir (es mostren en negreta).

Gent d'Eskişehir

La població d'Eskişehir té un nivell d'alfabetització alt per a Turquia (aproximadament un 99%). Moltes universitats i instal·lacions militars estan situades dins i al voltant de la ciutat. Els estudiants tècnics turcs es concentren a les universitats d'Eskişehir. Els problemes infraestructurals s'han resolt parcialment el 2004 amb la construcció d'un sistema de tramvies.

Història

Sultanönü és el nom històric de la regió turca d'Eskişehir.

Sota els rumí fou un sübaşilik i Kaykubad III va concedir la zona en feu a Osman Ghazi, que temps després va concedir la província al seu fill Orhan. Fou el primer sandjak (o liwa) otomà (províncies modernes d'Eskişehir i Bilecik), part del begleberlik d'Anadolu i després de l'eyalat d'Anadolu. El sandjak tenia diverses nahiyeler que al segle xvi eren Eskişehir, Karadjaşehir, Seydi Ghazi, Günyüz, Inönü i Bilecik. Va existir fins al temps del Tanzimat (1839–1876), quan es va produir la reforma administrativa.

Eskişehir, i les ciutats veïnes foren l'àrea d'assentament essencial per als descendents dels fundadors de l'Imperi Otomà, fa aproximadament 1000 anys. Molts pobles de la província duen els noms de tribus/clans turcs des d'aquells temps. Algunes persones a la ciutat d'Eskişehir fan remuntar el seu origen familiar a Crimea i el Caucas; alguns venen de ciutats antigues circumdants; com Sivrihisar; i algunes són pobladors naturals de la zona turquificats des de temps antics (frigis i gàlates).

Escuma de mar

Eskiehir és internacionalment coneguda com la font d'escuma de mar, una pedra espumosa blanca que es fa servir per fer pipes de fumar. S'anomena lületaşı' en turc.

Enllaços externs

  • (turc) Pàgina web oficial del governador d'Eskişehir
  • (turc) Lloc web oficial del municipi d'Eskişehir

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9