Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província d'Ağrı

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia d'Ağrı
Ağrı il (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 43′ 07″ N, 43° 03′ 08″ E / 39.7186°N,43.0522°E / 39.7186; 43.0522
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalAğrı Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població454.387 (2021) Modifica el valor a Wikidata (39,94 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície11.376 km² Modifica el valor a Wikidata
Punt més altArarat (5.165 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal04000–04999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic472 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-04 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTRA21 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webagri.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

La província d'Ağrı (armeni: Արարատի) és una província de la part oriental de Turquia, a la frontera amb Iran. La superfície és d'11.376 km² i la població (2006) de 571.243 habitants. La capital és Ağrı. La població el 1889 era de 47.236 habitants dels quals 8.367 eren armenis i la resta quasi tots kurds; el 1945 la població era de 133.504 habitants i ja no quedaven armenis; els kurds eren 78.987 i la resta turcs.

Fou part del sandjak de Doğubayazıt en temps de l'Imperi Otomà. El seu nom deriva de la muntanya Ağri Dagh (el Mont Ararat). Establert com a il o wilayat sota la república fou dividit en sis kada':

  • Karaköse (moderna Agri), capital
  • Diyadin
  • Dogubayazit (antiga Bayazid), que era l'antiga capital del sandjak
  • Eleskert (abans Aleskird o Alasgird)
  • Patnos (abans Antab)
  • Tutak

Districtes

Actualment la província està dividida en vuit districtes:

De la superfície total de la província, el 46% és terreny muntanyós, el 29% són planes, i el 18% és altiplà. Hi ha diverses muntanyes de més de tres mil metres a part del Mont Ararat. incloent l'Aladağlar i el Tendürek. Hi corren alguns afluents del Murat Su. Les temperatures, sobretot a l'hivern, són molt baixes.

Va constituir la República de l'Ararat proclamada pels kurds el 1927, i que no fou controlada per les tropes turques fins al 1930. El 2007 s'hi va produir un terratrèmol.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9