Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Eskişehir

Per a altres significats, vegeu «Província d'Eskişehir».
Plantilla:Infotaula geografia políticaEskişehir
Fotomuntatge
Imatge
Tipusàrea metropolitana de Turquia, ciutat, ciutat universitària, gran ciutat i municipi metropolità Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 39° 46′ 36″ N, 30° 31′ 14″ E / 39.7767°N,30.5206°E / 39.7767; 30.5206
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia d'Eskişehir Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població871.187 (2018) Modifica el valor a Wikidata (325,31 hab./km²)
Geografia
Superfície2.678 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perPorsuk River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud788 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governAyşe Ünlüce (2024–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Prefix telefònic0222 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webeskisehir.bel.tr Modifica el valor a Wikidata

Facebook: eskisehirbb X: eskisehirbb Instagram: eskisehirbb Modifica el valor a Wikidata

Eskişehir -Eskişehir, (turc) 'vella ciutat'; Dorylaeum (llatí), catalanitzat Dorilèon; Δορύλαιον, Dorylaion (grec antic); Daruliyya (àrab)- és una ciutat del nord-oest de Turquia capital de la província d'Eskişehir. Segons el cens del 2008 té una població de 599.796 habitants i el districte de 614.247. És a la riba del Porsuk (afluent del Sangari) a 792 metres sobre el nivell de la mar, al mig de la fèrtil vall de la regió de Frígia. A la rodalia hi ha aigües termals. Hi ha la mesquita Kurshunlu Jamia del segle xvi, el Gran Kan i el Bedestan i la Mesquita Ala al-Din, seljúcida datada vers 1268.

Història

Fou una ciutat frígia fundada vers el començament del primer mil·lenni abans de Crist. A les excavacions s'han trobat diversos objectes frigis i escultures. L'antiga Dorilèon estava situada prop de la moderna ciutat (3 km al nord) a Shar-Üyük, el trasllat es va fer segurament al segle iv. En aquest temps, amb el nom de Dorilèon, fou seu d'un bisbat, i entre els bisbes va destacar Eusebi de Dorilèon. El 708 fou conquerida per al-Abbas ibn al-Walid; el 778 els àrabs dirigits per Hasan ibn Kataba van tornar a la ciutat.

Fou famosa per la victòria dels croats sobre els seljúcides l'1 de juliol de 1097, però el mateix lloc els croats dirigits per Conrat III van patir una greu derrota el 26 d'octubre de 1147. Vers el 1170 fou atacada pels seljúcides i els turcs yüruüks es van establir a la rodalia. El 1175 fou fortificada pels romans d'Orient que van expulsar els yürüks de la regió, però derrotats per Kilidj Arslan II el 1176 va haver de desmantellar la fortalesa; tot seguit, sense defensa, fou ocupada pels seljúcides en una data no determinada exactament. Els turcs la van anomenar Eskişehir, Ciutat Vella.

Vers 1231, Ertogrul es va establir a la zona, a Söğüt. La fortalesa de Karadja Hisar al sud-oest és considerada la primera conquesta de la família que després foren els otomans. Osman I, fill d'Ertuğrul Gazi, la va rebre com a sandjak. Més tard fou capital del sandjak d'Inönü dins l'eyalat d'Anadolu. Al segle xix era un kada del sandjak de Kutahya wilayat de Brusa. Vers 1900 tenia 19.000 habitants. Fou destruïda en la guerra contra Grècia, el 1922, però reconstruïda més tard i esdevingué un centre industrial. Una fàbrica de producció i reparació de ferrocarrils està en aquesta ciutat.

Galeria

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9