1871 1871 Tipus any civil i any comú que comença en diumenge Altres calendaris Gregorià 1871 (mdccclxxi) Islàmic 1288 – 1289 Xinès 4567 – 4568 Hebreu 5631 – 5632 Calendaris hindús 1926 – 1927 (Vikram Samvat) 1793 – 1794 (Shaka Samvat) 4972 – 4973 (Kali Yuga) Persa 1249 – 1250 Armeni 1320 Rúnic 2121 Ab urbe condita 2624 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Segles segle xviii - segle xix - segle xx Dècades 1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900 Anys 1868 1869 1870 - 1871 - 1872 1873 1874 Esdeveniments Països Catalans 3 de maig - Barcelona: l'Ajuntament instaura el sistema mètric decimal al comerç; és el primer municipi del país que ho fa. Publicació de La Renaixensa Resta del món 1 de gener - l'Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vélez Sársfield. 10 de gener - Viena: Enrica von Handel-Mazzetti, escriptora austríaca.[1] 18 de gener - Versalles (Yvelines, l'Illa de França, França): a palau, un grup de prínceps alemanys proclamen emperador d'Alemanya Guillem I de Prússia. 1 de març - França: la creixent impopularitat i el desastre de Sedan provoquen l'enderrocament de Napoleó III, el qual fuig a Anglaterra. 18 de març - París (França): S'estableix formalment la Comuna de París,[2] que dominarà breument (fins al 28 de maig) la ciutat de París. 28 de maig - París (França): S'acaba el breu domini de la Comuna de París, instaurada formalment el 28 de març) la ciutat de París. 8 d'octubre - Chicago (Illinois): s'inicia el Gran incendi de Chicago.[3] 11 de novembre - Anglaterra: comença la FA Cup 1871–72, la primera edició de la Copa anglesa de futbol, la competició de futbol més antiga del món. Guillem I de Prússia és proclamat emperador alemany després de la unificació Charles Tellier crea a l'Argentina el primer envasament frigorífic Primera prohibició del Ku Klux Klan Es fixa l'ensenyament obligatori al Japó Publicació de les llegendes de Gustavo Adolfo Bécquer Louis Pasteur convenç els seus col·legues per bullir l'instrumental mèdic i evitar infeccions Estrena d'Aïda, de Verdi Amadeu I d'Espanya es proclama rei Blankenberge (Bèlgica) - Inauguració del Port de Blankenberge Naixements Països Catalans 29 de gener, València: Eduard López-Chávarri i Marco, compositor, escriptor i teòric musical valencià (m. 1970). 5 de maig, Castelló de la Plana: Vicent Castell i Domènech, pintor, dibuixant i decorador valencià (m. 1934).[4] 24 de juliol, Barcelona: Marçal Ballús i Bertran, odontòleg i pioner de la cinematografia a Catalunya. 19 d'agost, Sant Andreu del Palomar: Ignasi Iglésias i Pujadas, dramaturg i poeta vinculat amb el moviment modernista. 11 de setembre, Barcelona: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català. 21 de setembre, Barcelona: Josefina Huguet i Salat, soprano.[5] 25 d'octubre, Sabadell: Domènec Soler i Gili, pintor i escenògraf (m. 1951).[6] 18 de novembre, Collbató, Província de Barcelona: Amadeu Vives i Roig, compositor i escriptor català (m. 1932). 31 de desembre, Burgos, María Villén, pedagoga, directora de l'Escola Normal de València, renovadora de l'ensenyament republicà.[7] Resta del món 6 de gener, Lisboa, Portugal: Regina Pacini, soprano i primera dama argentina (m. 1965).[8] 7 de gener, Sant Africa, França: Émile Borel, matemàtic i polític (m. 1956). 10 de gener, Viena: Enrica von Handel-Mazzetti, escriptora. 15 de gener, Boston: Bertram Shapleigh, compositor estatunidenc interessat en la cultura asiàtica. 20 de febrer, Brescia, Itàliaː Virginia Guerrini, mezzosoprano italiana (m. 1948).[9] 24 de febrer, Bitola: Sevasti Qiriazi, mestra albanesa, pionera de l'educació femenina.[10] 5 de març, Zamość, Polònia: Rosa Luxemburg, dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya d'origen jueu (m. 1919).[11] 1 d'abril, Noruega: Fredrik Melius Christiansen, violinista i compositor 12 d'abril, Itaca (Grècia): Ioannis Metaxàs, General i polític grec que el 4 d'agost de 1936 va establir una dictadura de caràcter feixista a Grècia (m. 1936)[12] 30 d'abril, Pittsburghː Louise Homer, contralt estatunidenca (m.1947).[13] 6 de maig, Cherbourg, França: François Auguste Victor Grignard, químic francès, Premi Nobel de Química de l'any 1912 (m. 1935).[14] 15 de maig, Estocolmː Naima Sahlbom, química sueca, mineralogista, i activista per la pau (m. 1957).[15] 16 de juny - Jacksonville, Florida (EUA): James Weldon Johnson, autor, polític, diplomàtic, crític, periodista, poeta, antologista, educador, advocat, compositor de cançons, activista dels drets humans i prominent figura dins el moviment cultural Harlem Renaissance (m. 1938).[16] 27 de juny - Bebington, Merseyside, Anglaterra: Lottie Dod, esportista anglesa (m. 1960). 29 de juny - Florència: Luisa Tetrazzini, soprano italiana, una de les més cèlebres de la seva generació (m. 1940).[17] 10 de juliol, París, França: Marcel Proust, escriptor francès (m. 1922).[18] 18 de juliol, Torí (Itàlia): Giacomo Balla, pintor italià, un dels fundadors del moviment futurista (m. 1958).[19] 2 d'agost, Pamplona: Martín Rodríguez Seminario, compositor. 7 d'agost, Jorasanco, Índia: Abanindranath Tagore, intel·lectual, artista, escriptor i principal creador de la Indian Society of Oriental Art (m. 1951). 16 d'agost, Arcisateː Rina Monti, biòloga, fisiòloga i zoòloga italiana, primera dona a obtenir càtedra universitària a Itàlia (m. 1937).[20] 21 d'agost, Spoletoː Angelica Pandolfini, soprano italiana (m. 1959).[21] 27 d'agost, Terre Haute, Indiana (EUA): Theodore Dreiser, periodista i escriptor estatunidenc (m. 1945).[22] 29 d'agost, Mercy-le-Haut, França: Albert Lebrun, enginyer, 15è president de la República Francesa, 14è de la Tercera República (m. 1950).[23] 30 d'agost, Brightwater, Nova Zelanda: Ernest Rutherford, físic i químic britànic, Premi Nobel de Química de 1908 (m. 1937).[24] 27 de setembre, Nuoro, Sardenya: Grazia Deledda: novel·lista italiana, Premi Nobel de Literatura de 1926 (m. 1936).[25] 2 d'octubre, Olympus (EUA): Cordell Hull, advocat nord-americà, Premi Nobel de la Pau de 1945 (m. 1955).[26] 8 d'octubre, Ucraïna: Ivan Piddubny, lluitador ucraïnès d'origen cosac. 14 d'octubre, Viena: Alexander von Zemlinsky, compositor i director d'orquestra austríac (m. 1942).[27] 30 d'octubre, Seta, França: Paul Valéry, escriptor francès (m. 1945).[28] 13 de desembre, Victoria, Canadàː Emily Carr, pintora i escriptora canadenca (m. 1945).[29] Ciutat de Luxemburg: Nikolaus Welter, escriptor, home d'estat i crític literari luxemburguès. Gotha: Otto Freytag-Besser, cantant. Roma: Alberto Cametti, organista i compositor Necrològiques Països Catalans 11 d'agost, Sabadell, Vallès Occidental: Josep Duran i Sors, industrial tèxtil i polític català, alcalde de Sabadell. Resta del món 26 de gener, Juillac: Jeanne Villepreux-Power, biòloga marina pionera i autodidacta francesa.[30] 18 de març: Montmartre, França: Claude Lecomte, militar francès, assassinat per la Guàrdia Nacional de la Comuna de París. Montmartre, França: Jacques Leon Clément-Thomas, militar francès, assassinat per la Guàrdia Nacional de la Comuna de París. 12 de maig, París (França): Daniel Auber, compositor francès, autor del voltant de 70 obres per a l'escena, òperes, ballets i música religiosa (n. 1782).[31] 9 de juny, Kent, Anglaterraː Anna Atkins, botànica i fotògrafa anglesa, pionera de la fotografia científica (n. 1799).[32] 19 de setembre, Lisboa, Portugal: Luis Augusto Rebelo da Silva, escriptor portuguès. 18 d'octubre, Londres (Anglaterra): Charles Babbage, matemàtic i precursor de la informàtica anglès (n. 1791).[33] Referències ↑ Wilson, Katharina M.; Wilson, M. An Encyclopedia of Continental Women Writers (en anglès). Taylor & Francis, 1991. ISBN 978-0-8240-8547-6.  ↑ Merriman, John M. Massacre: The Life and Death of the Paris Commune of 1871 (en anglès). Yale University Press, 2014, p. 46. ISBN 0300212909.  ↑ «Great Chicago Fire | Cause, Deaths, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020]. ↑ «Vicent Castell i Domènech | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020]. ↑ «Josefina Huguet Salat». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 30 juliol 2021]. ↑ «Domingo Soler i Gili (Sabadell, 1871-Barcelona, 1951): Cronologia». Arraona: Revista d'història, núm. 37, 2017-2018, p. 191-201. ↑ Mayordomo Pérez, Alejandro; Agulló Díaz, Mª Carmen. La renovació pedagògica al País Valencià. València: UNIVERSITAT DE VALENCIA. SERVEI DE PUBLICACIONS, 2004, p. 440. ISBN 978-84-370-5859-7.  ↑ «Regina Pacini, la soprano portuguesa que abrazó y protegió a la cultura argentina» (en castellà). Ministerio de Cultura. Argentina. [Consulta: 14 novembre 2020]. ↑ Di Fazio, Giovanna. «GUERRINI, Virginia». Institut Giovanni Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani, Volume 60, 2003. Arxivat de l'original el 2018-08-27. [Consulta: 26 febrer 2020]. ↑ «Sevasti Qiriazi-Dako, well-known Albanian educator and patriot, is commemorated». Koha, 31-08-2020. ↑ «Rosa Luxemburg | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 novembre 2023]. ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.  ↑ «Louise Homer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r març 2021]. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1912» (en anglès americà). [Consulta: 4 maig 2020]. ↑ Creese, Mary R. S.. Ladies in the Laboratory II: West European Women in Science, 1800-1900: A Survey of Their Contributions to Research. Maryland: Scarecrow Press, 2004, p. 8. ISBN 978-0-8108-4979-2.  ↑ «James Weldon Johnson | American writer» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020]. ↑ Latham, Alison. Diccionario enciclopédico de la música (en castellà). Fondo de Cultura Economica, 2017-10-04, p. 1506. ISBN 978-607-16-5246-1.  ↑ «Marcel Proust | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020]. ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.  ↑ Dröscher, Ariane. «MONTI, Cesarina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 21 juny 2021]. ↑ «PANDOLFINI, Famiglia» (en italià). Treccani. [Consulta: 23 maig 2024]. ↑ «Theodore Dreiser | American author» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020]. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Albert Lebrun» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1908» (en anglès americà). [Consulta: 5 agost 2020]. ↑ «Grazia Deledda. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «The Nobel Peace Prize 1945» (en anglès americà). [Consulta: 2 octubre 2020]. ↑ Beaumont, Antony. «Zemlinsky [Zemlinszky, Alexander (von)]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30919 [Consulta: 18 abril 2020].  ↑ «Paul Valéry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020]. ↑ «Emily Carr | Canadian painter and author» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 octubre 2021]. ↑ «Jeanne Villepreux-Power» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 juliol 2024]. ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.  ↑ «Anna Atkins» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 abril 2021]. ↑ «Charles Babbage | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].

Kembali kehalaman sebelumnya