Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província de Diyarbakır

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Diyarbakır
Diyarbakır ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° N, 40° E / 38°N,40°E / 38; 40
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalAmed Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Bağlar (en) Tradueix
Bismil (en) Tradueix
Dicle (en) Tradueix
Ergani
Eğil (en) Tradueix
Hani (en) Tradueix
Hazro (en) Tradueix
Kayapınar (en) Tradueix
Kocaköy (en) Tradueix
Kulp (en) Tradueix
Lice
Silvan
Sur
Yenişehir (en) Tradueix
Çermik (en) Tradueix
Çüngüş (en) Tradueix
Çınar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.732.396 (2018) Modifica el valor a Wikidata (112,82 hab./km²)
Llengua utilitzadakurd del nord
turc Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície15.355 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Cap de governMünir Karaloğlu (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal21000–21999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic412 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-21 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTRC22 Modifica el valor a Wikidata

Diyarbakır és una província a la part oriental de Turquia, administrada per un governador nomenat pel govern central.

Diyarbakır ha estat la llar de moltes civilitzacions. Diyarbakır i l'àrea circumdant són un important jaciment arqueològic d'artefactes i talles de pedra de l'era Mesolítica. La província de Diyarbakır ha estat governada per accadis, luvites, hitites, hurrites, mittanis, assiris, urartus, arameus, frigis, escites, babilonis, perses, macedonis, grecs, romans, parts, romans d'Orient, perses sassànides, àrabs turcs seljúcides, mongols, perses safàvides i finalment turcs otomans.

Diyarbakır fou un primer baluard del cristianisme arameu (siríac), i també del cristianisme armeni. Abans de la Primera Guerra Mundial, els grups ètnics cristians constituïen un 30% de la població.

Des de la Primera Guerra Mundial, i les massacres de la població cristiana, només uns quants milers d'arameus (siríacs) i armenis viuen encara a la província, alguns a la ciutat de Diyarbakır i altres en pobles assiris i armenis.

La província, actualment, té una gran proporció de població turca, seguida en nombre per kurds ètnics. Altres grups inclouen arameus (siríacs), armenis, àrabs i yazidis.

Districtes

La província de Diyarbakır es divideix en 17 districtes

Història

Llocs històrics de ciutat

Gran Mesquita de Diyarbakır La mesquita més antiga d'Anatòlia. Després de la captura de Diyarbakır el 639, la zona va passar a estar sota el control dels musulmans, i el temple més gran al cor de la ciutat (L'Església de Martoma) va ser convertit en una mesquita.[1] Més tard, en l'any 1091, sota el comandament de Gran governant seljúcida Màlik-Xah I, va comportar-ne una profunda restauració; les diverses addicions i renovacions dels diferents períodes estan prenent forma a la llum de les inscripcions. La Mesquita Omeia de Damasc, del famós primer període islàmic (a causa de similituds) s'interpreta com a reflex de la gran Mesquita de Diyarbakir a Anatòlia.

Muralles de Diyarbakır

Les muralles de Diyarbakır tenen la distinció de ser les segones més llargues del món, després de la Gran Muralla de la Xina. Les seves muralles fan 5,5 quilòmetres de llarg, 3,5 metres de gruix i entre 10 i 12 metres d'alçada.[2]

Referències

  1. Edmonds, Anna G. Turkey's religious sites (en anglès). Damko, 1997, p. 229. ISBN 9758227009. 
  2. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 6 març 2011].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya