Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província d'Aksaray

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia d'Aksaray
Aksaray ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° N, 34° E / 38°N,34°E / 38; 34
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalAksaray Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població429.069 (2021) Modifica el valor a Wikidata (56,26 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície7.626 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal68000–68999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic382 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-68 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTR712 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaksaray.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

Aksaray és una de les 81 províncies de Turquia. La capital de la província és la ciutat d'Aksaray.

Limita amb les províncies de Konya pel sud i l'oest, Niğde al sud-est, Nevşehir a l'est i Kırşehir al nord. Inclou una àrea de 7.626 quilòmetres quadrats.

Geografia física

Aksaray té grans belleses naturals. És una de les quatre províncies de la regió de Capadòcia, junt amb Nevehir, Nide i Kayseri. Al seu territori s'aixeca el volcà mont Hasan, de 3.000 metres d'altitud entre Aksaray i Niğde. Els estius a la plana són càlids i secs, tot i que a la primavera hi ha abundant flora, especialment durant el desglaç. A Aksaray podem trobar també el llac Tuz; és un llac salat amb una extensió de 2.400 km²;

Districtes

La província d'Aksaray està dividida en 7 districtes:

Història

En l'antiguitat, aquesta zona era coneguda com a Archelais Garsaura; aquesta nomenclatura va passar a convertir-se en Taksara durant l'era seljúcida, per acabar convertint-se en Aksaray.

Les planes de l'Anatòlia central han estat habitades des de fa 8.000 anys i els voltants d'Aksaray acullen monuments de les successives civilitzacions que han ocupat la zona durant tots aquells anys. El túmul d'Akl höyük en la població de Kzlkaya correspon a un assentament datat a l'entorn de l'any 5000 aC, així com un crani femení que aparentment va ser trepanat, en el que es considera la resta més antiga de cirurgia cerebral.

Posteriorment, la ruta de la Seda va creuar aquests paratges, per la qual cosa es van construir caravanserralls i diverses poblacions van ser bastides per proveir i donar empara als comerciants. La ciutat d'Aksaray i els seus voltants van viure el pas de la civilització romana, l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Otomà.

Actualment, Aksaray és una província agrícola, habitada per gent religiosa i conservadora. A partir dels anys 50 del segle xx s'ha produït una emigració cap a Europa. La població d'Aksaray presenta una proporció de kurds més elevada que en la resta de les províncies d'Anatòlia central. Molts d'ells van ser traslladats des de Tunceli i altres ciutats orientals després de la rebel·lió de Sheikh Said de 1925.[1]

Llocs d'interès

  • Aşıklı Höyük, túmul funerari a 25 quilòmetres al nord de la ciutat d'Aksaray.
  • Acemhöyük, un primitiu assentament de l'edat del bronze, a 18 quilòmetres al nord-oest d'Aksaray.
  • L'antiga ciutat de Nora, en la població d'Helvadere.
  • Nombroses esglésies i mesquites.
  • Vall d'Ihlara, un congost, a 40 quilòmetres d'Aksaray, al districte de Güzelyurt.

Referències

  1. «TÜRK OTAĞI || Türkçüler ve Türkçülük». Arxivat de l'original el 2007-05-03. [Consulta: 11 gener 2011].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9