Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

İl

İl (plural İller)[1] és un terme turc que designa un territori organitzat.

Apareix a les inscripcions d'Orkhon on el defineix com un poble o conjunt de pobles que formen un tot independent i tenen al seu front un kagan. Els sobirans karakhànides es van dir Ilek kans, segurament derivat d'Il.

Sota els otomans es va utilitzar per definit alguns territoris com Rüm-éli (Rum-Il = Rumèlia, equivalent al llatinitzat Romania) o Iç Il (a Cilícia, vegeu província d'Içel) i territoris determinats com Kodja-éli (el territori conquerit pel ghazi Akçe Kodja) o Aydın-ili, Mentese-ili, etc. aplicats als territoris dels beilicats turcmans que prenien el nom del seu fundador. Així éli o ili o il podia voler dir ""Territori de" o "Terres governades per", o també "Terres abans governades per" com Karli-ili, les terress del dèspota Carlo Tocco, Herzek-ili, les terres de l'herceg o duc de Sant Sava després Hercegovina, o Lewshkeri-ili, les terres dels Làscaris, donat de vegades a Aydin. De vegades volia dir districte com Il-Basan (Elbasan, Districte de la fortalesa de Basan a Albània) i altres.

Amb la república turca el nom vilayet (arabitzat wilayat) que es donava a les províncies fou substituït per il. El kada o kaza (districte) fou substituït per ilcçe (diminutiu d'il). El vali (wali) va passar a ser l'ilbay, i el kaymakam va passar a ser l'ilçebay.

En la moderna Turquia, el terme il designa les províncies en què està dividida el país.

Bibliografia

Vegeu també

Notes

  1. En turc les lletres İ (majúscula) i ı són diferents d'I (majúscula) i i (minúscula)

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9