12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 80 dies per finalitzar l'any.

Països Catalans

• 1707: Les tropes borbòniques entren per primer cop a Lleida durant la Guerra de Successió. 700 lleidatans són assassinats.
• 1913, Barcelona: Apareix el primer número del diari del matí El Día Gráfico.^[1]
• 1934, Barcelona: Es publicae l darrer número de La Campana de Gràcia.^[2]
• 2003, Sepang, Malàisia: Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
• 2021, La Ràpita, Montsià: s'hi celebra una consulta popular sobre el canvi de nom del municipi. Tot i que no es va assolir el mínim de participació establert per l'ajuntament per a considerar-ho vinculant es va aprovar el canvi posteriorment en un ple municipal per la majoria de regidors.^[3]
• 1492, San Salvador, actualment Watling, les Bahames: Colom arriba a aquesta illa: els espanyols descobreixen Amèrica.

Resta del món

• 1505, Blois, Regne de França: se signa el Tractat de Blois pel qual s'acorda el casament entre Ferran el Catòlic i Germana de Foix.
• 1758, Fort Ligonier, Pennsilvània, EUA: els francesos van guanyar la batalla de Fort Ligonier en el curs de la Guerra Franco-Índia.
• 1968, Guinea Equatorial, Àfrica: la dictadura franquista va organitzar un referèndum per la independència. Es va proclamar la independència de Guinea.
• 1994, Estats Units: Fundació de DreamWorks, una societat de producció i distribució especialitzada en el cinema.
• 2002, Bali, Indonèsia: un atemptat atribuït a Al-Qaida hi causa la mort de 202 persones (88 de les quals eren australianes).
• 2006: la companyia de videojocs Capcom anuncia que dissoldrà Clover Studio.^[4]

Països Catalans

• 1812 - Sabadell: Fèlix Vilarrúbias i Busquets, advocat i alcalde de Sabadell (m. 1884).^[5]
• 1985 - Ontinyent, La Vall d'Albaida: Rafael Martínez i Valls, compositor valencià dedicat fonamentalment a la sarsuela (m. 1946).^[6]
• 1897 - Barcelona: Joan Lluhí i Vallescà, advocat i polític català (m. 1944).^[7]
• 1901 - Palma: Cristina Valls Aguiló, actriu mallorquina (m. 1982).^[8]
• 1904 - Sant Vicenç de Castellet: Maria Gispert i Coll, escriptora i política catalana (m. 1976).^[9]
• 1908 - Ponts, Noguera: Josep Comabella i Rabassa, periodista i polític català (m. 1981).
• 1910 - Terrassaː Margot Moles Piña, multiesportista catalana pionera, que feia atletisme, hoquei, natació i esquí (m. 1987).^[10]
• 1921 - Barcelonaː Pin Crespo, actriu catalana, exiliada a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola (m. 1978).^[11]
• 1935 - Sant Guim de Freixenet, Segarra: Salvador Gabarró i Serra, un enginyer industrial i empresari català.^[12]
• 1969 - Barcelona, Barcelonès: Judit Mascó i Palau, model i presentadora de televisió.^[13]
• 1970 - La Garriga, Vallès Oriental: Toni Jiménez, porter de futbol.^[14]

Resta del món

• 1760 - Edo (Japó): Katsushika Hokusai, dibuixant, gravador i pintor japonès de l'estil ukiyo-e (m. 1849).^[15]
• 1791 - Berlín: Anna Louisa Karsch, poeta alemanya, la primera que visqué de la seva obra literària (n. 1722).^[16]
• 1827 - Boston, Massachusetts, EUA: Josiah Parsons Cooke, científic estatunidenc (m. 1894).^[17]
• 1865 - Manchester, Anglaterra: Arthur Harden, bioquímic, Premi Nobel de Química de 1929 (m. 1940).^[18]
• 1866 - Lossiemouth, Escòcia: James Ramsay MacDonald, polític escocès, Primer Ministre del Regne Unit (1924 i 1929-1935) (m. 1937).^[19]
• 1872 - Down Ampney, Gloucestershire, Anglaterra: Ralph Vaughan Williams, compositor anglès (m. 1958).^[20]
• 1883 - La Laguna, Tenerifeː Mercedes Pinto, escriptora i periodista canària (m. 1976).^[21]
• 1890 - Lióː Marise Beaujon, soprano francesa (m. 1968).^[22]
• 1891 - Breslau, llavors Prússia, ara Polònia: Edith Stein, filòsofa alemanya, religiosa de l'orde dels Carmelites Descalços, santa i co-patrona d'Europa (m. 1942).^[23]
• 1896 - Gènova, Itàlia: Eugenio Montale, poeta i assagista italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1975 (m. 1981).^[24]
• 1900 - Spartanburg, Carolina del Sud: Pink Anderson, cantant i guitarrista de blues estatunidenc (m. 1974).^[25]
• 1904 - Linli, Hunan (Xina): Ding Ling, nom de ploma de l'escriptora xinesa Zhiang Bingjih (m. 1986).^[26]
• 1912 - Chicago, EEUU: Don Siegel, director i productor de cinema estatunidenc (m. 1991).^[27]
• 1913 - Hermanowa, Galítsia, Imperi Austrohongarès: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí (m. 1977).^[28]
• 1916 - Charleston, Carolina del Sudː Alice Childress, novel·lista, dramaturga i actriu negra estatunidenca (m. 1994).^[29]
• 1928 - Atenes: Domna Samiou, cantant i investigadora de la música popular grega (m. 2012).^[30]
• 1931 -
  • Anvers, Flandes, Bèlgica: Paul Depaepe, ciclista belga.^[31]
  • Mandal, Noruega: Ole-Johan Dahl, informàtic noruec, un dels dos pares de Simula i de la programació orientada a objectes (m. 2002).^[32]
• 1939 - Barneville-Carteret, França: Clément Rosset, filòsof francès (m. 2018).^[33]
• 1942 - Shavei Tzion, Mandat britànic de Palestina: Daliah Lavi, actriu, cantant i model israeliana (m. 2017).^[34]
• 1943 - Detroit, Michigan, EEUU: Lin Shaye, actriu estatunidenca.^[35]
• 1950 - Oak Glen, Califòrnia, EEUU: Susan Anton, actriu i cantant estatunidenca.^[36]
• 1961 - Totana, Múrcia, Espanya: Miguel Porlán Noguera, futbolista murcià.^[37]
• 1962 - Montebello, Califòrnia, EEUU: Deborah Foreman, actriu estatunidenca.^[38]
• 1963 - Marylebone, Londres, Anglaterra: Dave Legeno, actor, boxejador i practicant d'arts marcials mixtes (m. 2014).^[39]
• 1966 - Arroyo Seco, Santa Fe, Argentina: Roberto Néstor Sensini, futbolista argentí.^[40]
• 1968 - Sydney, Austràlia: Hugh Jackman, actor australià.^[41]
• 1974 - Perth, Austràlia Occidental, Austràlia: Kate Beahan, actriu australiana.^[42]
• 1981 - Tsholotsho, Zimbàbue: NoViolet Bulawayo, escriptora zimbawesa.^[43]
• 1987 - Mechelen, Bèlgica: Marvin Ogunjimi, futbolista internacional belga.^[44]
• 1989 - Sevilla, Espanya: Melanie Serrano, futbolista internacional espanyola.^[45]
• 1992 - Union, Kentucky (Estats Units): Josh Hutcherson, actor de cinema i televisió estatunidenc.^[46]

Països Catalans

• 1251 - Osca, regne d'Aragóː Violant d'Hongria, cònjuge de Jaume I, reina consort d'd'Aragó, de Mallorca i de València.^[47]
• 1494 - Alguaire, Lleida: Francesquina de Carcassona, priora del monestir d'Alguaire.^[48]
• 1912 - Barcelona: Francesc Gras i Elies, escriptor i periodista català.
• 1918 -
  • Pau Audouard i Déglaire, fotògraf i retratista català.^[49]
  • Lluís Puiggener i Fernández, escultor català.^[50]

• 1981 - Sant Cugat del Vallès: Antoni Romañà i Pujó, matemàtic i astrònom català, jesuïta, impulsor de l'Observatori de l'Ebre.
• 1995 - Windsor (Anglaterra): Purificación Pérez Benavent, coneguda com a Pura Arcos, militant anarquista i activista feminista valenciana, principalment a l'organització Mujeres Libres.
• 2022 - València: Bernat Adam Ferrero, compositor, director d'orquestra, pianista i musicòleg valencià (n. 1942).

Resta del món

• 1678, Hengyang, Hunan, Xina: Wu Sangui, general de la dinastia Ming ^[51]
• 1730, Odense, Dinamarca: Frederic IV de Dinamarca, rei de Dinamarca i Noruega entre 1699 i 1730 ^[52]
• 1869, Madrid (Espanya): Julián Sanz del Río, filòsof i pedagog, introductor del krausisme a Espanya ^[53]
• 1870, Stratford Hall, Virgínia (EUA): Robert E. Lee, militar ^[54]
• 1924 -
  • Màlaga, Província de Màlaga, Espanya: Antoni Muñoz i Degrain, pintor del corrent eclèctic ^[55]
  • Saint-Cyr-sur-Loire, Turena, França: Anatole France, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de 1921 ^[56]
  • Hollywood: Kate Lester, actriu de teatre i de cinema mut (n. 1857).^[57]
• 1934, Nova York, USAː Gertrude Käsebier, fotògrafa nord-americana ^[58]
• 1961, Parísː Marguerite Monnot, pianista i compositora francesa que acompanyà la carrera d'Édith Piaf^[59]
• 1965, Basilea, Suïssa: Paul Hermann Müller, químic suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1948 ^[60]
• 1969, Oslo, Noruega: Sonja Henie, patinadora artística sobre gel noruega, nacionalitzada estatunidenca ^[61]
• 1977, Praga, República Txeca: Jan Zrzavý, pintor, artista gràfic i il·lustrador txec^[62]
• 1980, Montevideo, Uruguai: Alberto Demicheli, advocat, historiador, periodista, escriptor i polític uruguaià. Fou president l'any 1976 durant la dictadura militar ^[63]
• 1985, Nova York, EUA: Ricky Wilson, guitarrista original i membre fundador del grup de rock the B-52's ^[64]
• 1996, Peçac, França: Roger Lapébie, ciclista francès ^[65]
• 1999, Bel-Air, Califòrnia, EEUU: Wilt Chamberlain, jugador de bàsquet professional estatunidenc de l'NBA ^[66]
• 2002, La Romana, Rep. Dominicana: Audrey Mestre, biòloga i bussejadora francesa.^[67]
• 2006, Monza, Itàlia: Carlo Acutis, beat per l'Església catòlica ^[68]
• 2010, Madrid, Espanya: Manuel Alejandre Abarca, actor espanyol ^[69]
• 2011, Berkeley Heights, Nova Jersey, EEUU: Dennis Ritchie, físic estatunidenc, creador del llenguatge de programació C ^[70]
• 2012, Praga, República Txeca: Břetislav Pojar, titellaire, animador i director cinematogràfic txec ^[71]

• Santoral: Mare de Déu del Pilar, patrona de l'Aragó i de la Guàrdia Civil; sants Wilfrid de York, bisbe; Edwin de Northúmbria, rei; Rarimi de Càller arquebisbe i màrtir.
• Dia de la Guàrdia Civil.
• Dia de la Hispanitat, festa nacional d'Espanya, i Columbus Day, commemoració del descobriment d'Amèrica per Colom als Estats Units.
• Dia de Nossa Senhora da Conceição Aparecida, advocació mariana patrona del Brasil.^[72]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 d'octubre

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 d'octubre.