1869 1869 Tipus any civil i any comú que comença en divendres Altres calendaris Gregorià 1869 (mdccclxix) Islàmic 1286 – 1287 Xinès 4565 – 4566 Hebreu 5629 – 5630 Calendaris hindús 1924 – 1925 (Vikram Samvat) 1791 – 1792 (Shaka Samvat) 4970 – 4971 (Kali Yuga) Persa 1247 – 1248 Armeni 1318 Rúnic 2119 Ab urbe condita 2622 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Segles segle xviii - segle xix - segle xx Dècades 1830 1840 1850 - 1860 - 1870 1880 1890 Anys 1866 1867 1868 - 1869 - 1870 1871 1872 Esdeveniments Països Catalans 18 de maig - Pacte de Tortosa - Els representants dels comitès republicano-federals d'Aragó, Catalunya, País Valenciaà i Illes Balears, signen restaurar la Corona d'Aragó dintre de l'Estat republicà espanyol. 24 de juliol - Catalunya i País Valencià: s'hi esdevenen aixecaments monàrquics. Barcelona: es funda El Estado Catalán, portaveu oficial dels republicans federals catalans. Resta del món 11 de febrer - Madrid (Espanya): s'hi constitueixen les Corts Constituents després del derrocament d'Isabel II. 27 de març - Madrid: Es publica la primera edició de la revista La Flaca. 6 de juny - Espanya: s'hi promulga la nova Constitució Espanyola de 1869.[1] 24 de juliol - l'Aragó: s'hi esdevenen aixecaments monàrquics. 22 de setembre - Múnic: primera representació de Das Rheingold, el Pròleg de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner al Nationaltheater. Naixements Països Catalans 25 de gener, Barcelona: Carme Bonaplata i Cuní, soprano catalana (m. 1911).[2] 16 de juny - Les Masies de Roda, Osona: Lluís Gonzaga Jordà i Rossell, músic compositor i empresari musical (m. 1951).[3] 19 d'agost - la Riba, Província de Tarragona: Isidre Gomà i Tomàs, bisbe, cardenal i escriptor català (m. 1940). 7 de setembre - Cadaqués: Caritat Serinyana i Rubiés, mecenes catalana (m. 1915).[4] 11 de setembre - l'Escala, Empordà: Víctor Català, escriptora catalana (m. 1966).[5] 19 d'octubre - Barcelona: Carme Matas i Aurigemma, pianista i pedagoga catalana (m.1943).[6] 4 de novembre - Palma, Mallorca: Maria Antònia Salvà i Ripoll, poetessa mallorquina.[7] 1 de desembre - Barcelona: Joan Padrós i Rubió, dirigent esportiu i empresari català, un dels fundadors del Reial Madrid Club de Futbol i el primer president del club (1902-1904). Resta del món 10 de gener - Pokróvskoie, Imperi Rus: Grigori Rasputin, místic rus (m. 1916). 27 de gener - Washington DC, Estats Units: Marion Cook, violinista, saxofonista i director d'orquestra estatunidenc de jazz tradicional (m. 1944).[8] 11 de febrer - Elberfeld, avui Wuppertal, Alemanya: Else Lasker-Schüler, escriptora i dibuixant alemanya (m. 1945).[9] 14 de febrer: Charles Thomson Rees Wilson, físic britànic, premi Nobel de Física el 1927 (m. 1959). 13 de març, La Corunya: Ramón Menéndez Pidal, filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98. 15 de març: Stanisław Wojciechowski, president de Polònia (m. 1953).[10] 18 de març: Neville Chamberlain, primer ministre del Regne Unit (m. 1940). 22 de març: Emilio Aguinaldo, president de les Filipines (m. 1964).[11] 4 d'abril, Pittsburgh, Pennsilvània: Mary Colter, arquitecta nord-americana (m. 1958).[12] 5 d'abril, Tourcoing, França: Albert Roussel, compositor francès (m. 1937).[13] 13 d'abril, Portland, Victòria (Austràlia):  Vida Goldstein, va ser una dona política australiana, pionera del moviment feminista i sufragista d'aquest país (m. 1949)[11] Cumberland: Isabel Maddison, matemàtica britànica coneguda pel seu treball amb equacions diferencials.[14] 15 d'abril, Santander (Cantàbria, Espanya): Concha Espina, novel·lista espanyola (m. 1955).[15] 28 d'abril, Dunedin, Nova Zelandaː Frances Hodgkins, pintora neozelandesa establerta a la Gran Bretanya (m.1947).[16] 5 de maig, Moscou, Imperi Rus: Hans Pfitzner, compositor alemany. (m. 1949).[17] 11 de maig - illes Açores: Francisco de Lacerda, Músic portuguès (m. 1934).[18] 27 de juny: Hans Spemann, embriòleg alemany, Premi Nobel de Fisiologia o Medicina (m. 1941).[19] Kaunas (Imperi Rus, avui Lituània): Emma Goldman, anarquista i feminista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos (m. 1940).[20] 18 d'agostː Quinçac (Gironda)ː Clémentine-Hélène Dufau, artista pintora, cartellista i il·lustradora francesa (m. 1937).[21] 27 d'agost, L'HavanaːLaura Martínez de Carvajal, oftalmòloga, primera metgessa cubana.[22] 3 de setembre: Ljubljana, Imperi austrohongarès: Fritz Pregl, químic austríac, Premi Nobel de Química de 1923 (m. 1930).[23] Chemnitz: Helene Funke, pintora expressionista alemanya (m. 1957).[24] 6 de setembre - Pest, Imperi Austrohongarès: Felix Salten, escriptor austríac, autor del llibre infantil Bambi, una vida al bosc i de la novel·la eròtica Josefine Mutzenbacher (m. 1945).[25] 17 de setembre - Stavanger, Noruega: Christian Lous Lange, historiador, Premi Nobel de la Pau de 1921 (m. 1938) 16 d'agost, Iowa: Mignon Talbot, paleontòloga estatunidenca pionera, dedicada a l'estudi de vertebrats i invertebrats (m. 1950).[26] 2 d'octubre: Mohandas Gandhi, pensador i polític indi (m. 1948).[27] 5 d'octubre, Hèlsinki: Ellen Thesleff, pintora expressionista finlandesa (m. 1954).[28] 3 de novembre, Brommaː Ester Almqvist, artista expressionista sueca (m. 1934).[29] 4 de novembre: Edward Abeles, actor estatunidenc, (m. 1919). 15 de novembre - Sant Petersburg; Vassili Vladímirovitx Bartold, historiador rus. 17 de novembre - Pest, Hongria: Hugó Ignotus, poeta, assagista i crític literari hongarès (m. 1949).[30] 20 de novembre - Tula: Zinaïda Guíppius, escriptora i poeta russa de l'edat de plata, figura clau del simbolisme rus (m. 1945).[31] 24 de novembre - Lisboa, Portugal: António Óscar de Fragoso Carmona polític i militar portuguès,onzè president de la República portuguesa sota la dictadura i el posterior "Estat Nòu" (Estado Novo) (m. 1951).[11] 30 de novembre - Stenstorp, Suècia: Gustaf Dalén, enginyer i físic suec, Premi Nobel de Física de l'any 1912 (m. 1937). 5 de desembre - Beaver Dam, Comtat de Dodge, Wisconsinː Delia Akeley, exploradora estatunidenca (m. 1970).[32] 23 de desembre - Reading ,Berkshire (Anglaterra): Hugh Allen, musicòleg, organista i mestre de cor anglès (m. 1946).[33] 31 de desembre - Le Cateau-Cambrésis, França: Henri Matisse, pintor, escultor i dissenyador francès (m. 1954).[34] Istanbul: Mehmet Emin Yurdakul, escriptor turc. al-Haykayn, prop d'al-Rustak, Oman: Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah as-Salimí, restaurador de l'imamat a Oman de 1913 a 1955. París: Jeanne Richomme, mezzosoprano francesa. Necrològiques Països Catalans 4 d'abril - Sabadell: Pere Turull i Sallent, conegut com el Rico Catalán, industrial sabadellenc. Resta del món 30 de gener - Londres: Charlotte Alington Barnard, «Claribel», compositora anglesa de balades i cants populars (n. 1830).[35] 8 de març - París, França: Hector Berlioz, compositor francès.(n. 1803)[13] 20 d'abril - Kiel, Alemanya: Carl Loewe, compositor alemany (n. 1796).[36] 21 d'agost - Feltham, (Regne Unit): Thomas Hodgskin, escriptor socialista anglès d'economia política, anarquista de mercat, crític del capitalisme i partidari del lliure comerç i els primers sindicats (n. 1787).[37] 8 d'octubre - Concord, Nou Hampshire (EUA): Franklin Pierce, advocat, 14è President dels Estats Units d'Amèrica. (n. 1804).[38] 13 d'octubre -París (França): Charles-Augustin Sainte-Beuve, crític literari francès (n. 1804). 23 d'octubre - Knowsley Hall (Anglaterra): Edward Smith-Stanley, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1799). Alcalá de Henares, Madrid: Agustín Jiménez y Arenas, organista i compositor espanyol. Referències ↑ García de Cortázar, Fernando.. Breve historia de España. Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8.  ↑ Pérez García, Miquel. «Carme Bonaplata». Intèrprets Catalans Històrics. Associació Joan Manén. [Consulta: 6 desembre 2023]. ↑ «Lluís Gonzaga Jordà i Rossell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020]. ↑ «Genealogía de Caritat Serinyana Rubies» (en castellà). Geneanet. [Consulta: 17 febrer 2023]. ↑ Català, Víctor. Introducció de Carme Arnau. Solitud. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 218. ISBN 84-297-1-546-0.  ↑ «Carme». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. Departament de Culktura de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 abril 2023]. ↑ Julià Capdevila, Lluïsa. «Maria Antònia Salvà Ripoll» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 12 setembre 2024]. ↑ «Will Marion Cook Family Residence Site, African American Heritage Trail - www.culturaltourism.org». Arxivat de l'original el 2019-02-12. [Consulta: 27 gener 2021]. ↑ «Else Lasker-Schüler». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020]. ↑ (anglès) Frederick Martin, Sir John Scott Keltie, Isaac Parker Anderson Renwick, Mortimer Epstein, Sigfrid Henry Steinberg i John Paxton, The Statesman's year-book, Volum 70 (1925) ↑ 11,0 11,1 11,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.  ↑ «Mary Elizabeth Jane Colter» (en anglès). Pioneering Women of American Architecture. Beverly Willis Architecture Foundation. [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ 13,0 13,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.  ↑ «Biographies of Women Mathematicians. Isabel Maddison» (en anglès). Agnes Scott College, 2016. [Consulta: 15 març 2018]. ↑ «Concepción Espina y Tagle | Real Academia de la Historia». [Consulta: 21 gener 2021]. ↑ «Frances Mary Hodgkins Biography» (en anglès). Jonathan Grant Gallery. [Consulta: 19 febrer 2022]. ↑ «Hans Erich Pfitzner». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.  ↑ «Francisco de Lacerda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1935» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2020]. ↑ «Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020]. ↑ Tachon, Franny. «Dufau Clémentine Hélène» (en anglès). Ministère de la Culture de France. [Consulta: 3 febrer 2022]. ↑ Alfonso Gómez, Thalía Rosa «Pionera de la oftalmología». Cuba Debate, 08-05-2022 [Consulta: juliol 2024]. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1923» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2020]. ↑ «Helene Funke - Biography». Kunsthandel Widder. [Consulta: 6 agost 2024]. ↑ «Felix Salten | Austrian novelist» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020]. ↑ Alemany Castilla, Claudia. «Mignon Talbot, cazadora de huesos» (en castellà). Mujeres con ciencia, 23-01-2020. [Consulta: 7 juliol 2020]. ↑ «Mahatma Gandhi | Biography, Accomplishments, & Facts» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ «Ellen Thesleff (1869-1954) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2024]. ↑ Fagerström, Linda. «Ester Dorothea Almqvist» (en anglès). skbl. Svenskt kvinnobiografiskt lexikon, 08-03-2018. [Consulta: 20 abril 2024]. ↑ «Ignotus, Hugó». The Yivo Encyclopedia of Jews in Eastern Europe. [Consulta: 9 juliol 2024]. ↑ «La decadente Madonna. Zinaida Hippius». Jurescort. [Consulta: 31 juliol 2020]. ↑ «Delia Julia Denning Howe (1869-1970)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 8 març 2021]. ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.  ↑ Néret, Gilles,. Henri Matisse. 1st ed. Köln: Taschen, (2002 [printing]). ISBN 3-8228-2063-6.  ↑ «Charlotte Alington Pye Barnard (Mrs. Charles Barnard) 1830-1869». CyberHymnal. Arxivat de l'original el 2016-01-03. [Consulta: 11 març 2017]. ↑ «Johann Carl Gottfried Loewe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.  ↑ «Franklin Pierce | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020]. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1869

Kembali kehalaman sebelumnya