|
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1 de febrer i 8 de febrer, Barcelona: Les manifestacions per l'amnistia del febrer de 1976 sota el lema de "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", convocades per l'Assemblea de Catalunya, són les primeres grans manifestacions a Catalunya després de la mort del cap de l'estat Francisco Franco Bahamonde.
- 28 de març, Barcelona: S'hi celebra el primer congrés del Partit Popular de Catalunya.
- 13 d'abril, València: S'hi constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.
- 23 d'abril, Barcelona: S'hi publica el primer número del diari Avui escrit en català.[1]
- 27 de maig, Barcelona: S'hi celebren les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, al Paranimf de la Universitat de Barcelona.[2]
- 22 de juny, Barcelona: Míting de la Llibertat sota el lema "Guanyem la Llibertat" al Palau Blaugrana. Inici del procés constituent del PSC-C. Primer míting democràtic autoritzat des del final de la Guerra Civil espanyola.
- 5 de setembre, Barcelona: Joaquim Maria Puyal fa la primera emissió radiofònica d'un partit de futbol en català, des de la República.[3]
- 16 de setembre, Perpinyà, Rosselló: Hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana després de l'ocupació de la Catalunya del Nord per França el 1659.
- 17 de setembre, El Prat de Llobregat: Una manifestació amb 25.000 assistensts, la més multitudinària de la història del municipi, protesta contra el desviament del Llobregat.
- 26 de novembre, l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà: s'hi celebra el primer congrés de la Unió de Pagesos.
- 28 de novembre, Madrid: El rei Joan Carles I signa el reial decret de reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans.
- 2 de desembre, Barcelona: Obre portes el Teatre Lliure amb l'espectacle Camí de nit, 1854.
- 7 de desembre, Girona: Es crea el Museu d'Art de Girona.
- 15 de desembre, Espanya: S'hi celebra el referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política, que permeté un cert pluralisme polític.
- 21 de desembre, Barcelona: S'inaugura l'actual Carilló del Palau de la Generalitat.
- Resta del món
- 1 de gener, Veneçuela: El govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
- 18 de gener, Beirut, Líban: una milicia cristiana libanesa mata aproximadament 1.500 persones a Karantina.
- 1 de març, Irlanda del Nord: El govern britànic posa fi a la Special Category Status, que distingia els condemnats per terrorisme (és a dir els membres d'organitzacions paramilitars) dels presoners de dret comú.
- 3 de març, Vitòria, País Basc: Massacre del 3 de març de Vitòria: essent ministre de Governació Manuel Fraga, hi moren cinc persones i més d'un centenar hi resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'església de San Francisco.
- 1 d'abril, EUA: Steve Jobs, Steve Wozniak i Ronald Wayne funden Apple Computer Company.
- 24 de març, Argentina: militars colpistes s'emparen del poder i implanten una dictadura que durarà fins al 1983.
- 2 de juliol: El Nord i el Sud del Vietnam s'uneixen per formar la República Socialista del Vietnam.
- 17 de juliol, 1 d'agost, Mont-real, Canadà: Se celebren els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976.
- 25 d'agost, Montevideo: Guillermo Lockhart, model i presentador
- 3 de setembre, Planeta Mart: La nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.
- 14 de setembre, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: El pres de l'IRA Provisional Kieran Nugent inicia la protesta de la manta per reclamar ser considerat pres de guerra i no criminal comú, tal com havia previst la Special Category Status, abolida el març del mateix any. La protesta escalarà l'any 1978 a la protesta de la brutícia i perdurarà fins a l'any 1981, quan té lloc segona vaga de fam dels presos.
- 16 d'octubre, Irlanda: Emboscada de Garryhinch de l'IRA Provisional contra la Garda Síochána.
- 15 de desembre: Samoa esdevé membre de l'ONU.[4]
Cinema
Dansa i deport
Eusebio, Genovés I i Rovellet, entre altres figures, jugaren en la jornada inaugural del Trinquet de Pedreguer.[5]
Música
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
|
| Economia
|
|
Videojocs
-
Telstar (1976-1978)
-
Channel F (1976-1983)
-
Colossal Cave (VT100)
A l'agost es comercialitzà a l'Amèrica del Nord la videoconsola Coleco Telstar i, pel novembre, la Video Entertainment System (rebatejada més tard com a Fairchild Channel F).
A l'octubre es publicà Blockade, el primer joc del tipus snake (videojoc), seguit pel primer clon, Barricade. Sega comercialitzà la recreativa Heavyweight Champ, considerada el primer joc de lluita mà a mà, i de la qual ja no existixen exemplars.
Naixements
Les persones nascudes el 1976 faran 48 anys durant el 2024.
- Països Catalans
- 3 de gener, L'Hospitalet de Llobregat: Sònia Farré Fidalgo, activista, professora i política catalana; diputada en la XII legislatura.[6]
- 12 de gener, Barcelona: Sandra Gallego i Vicario, jugadora de bàsquet catalana, fisioterapeuta i llicenciada en INEF.[7]
- 15 de gener, Tortosa: Meritxell Roigé, advocada i política catalana que ha estat diputada al Parlament de Catalunya; alcaldessa de Tortosa.[8]
- 17 de gener, Barcelona: Cristina Ungo de Velasco Bou, jugadora de waterpolo catalana, en la posició de portera.[9]
- 25 de gener, Barcelona: Gisela Morón Rovira, nedadora de natació sincronitzada, guanyadora d'una medalla olímpica als Jocs de Pequín.[10]
- 9 de març,
- 21 de març, Manlleu, Osona: Laura Camps Collell, jugadora de bàsquet catalana.[13]
- 28 de març, Alcoi: Eva García Sempere, biòloga i política valenciana que ha estat diputada en el Congrés dels Diputats.[14]
- 23 d'abril, Barcelona: Ferran Cruixent, pianista
- 15 de juny, Barcelonaː Tina Vallès López, escriptora, correctora, traductora i bloguera catalana.
- 17 de juny, Oriola: Carolina Pascual Gracia, gimnasta valenciana, medalla d'argent en els Jocs Olímpics de Barcelona.[15]
- 20 de juny, Caldes d'Estracː Alícia Romero Llano, política catalana, que ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[16]
- 28 de juny, Igualada, Anoia: Marina Llansana i Rosich, política.
- 3 de juliol, Santpedorː Laura Vilagrà, politòloga i política catalana; ha estat alcaldessa de Santpedor i diputada al Parlament.[17]
- 18 de juliol, Barcelonaː Irene Montalà, actriu catalana.[18]
- 6 d'agost, Barcelona: Javier Estrada, cantant, actor i presentador de televisió català.
- 13 d'agost, Figueresː Cati Plana i Cerdà, etnomusicòloga, compositora i intèrpret d'acordió diatònic.[19]
- 8 de setembre, Vasluiː Marcela Topor, periodista romanesa establerta a Catalunya.[20]
- 22 de setembre, Sabadell, Vallès Occidental: Mercè Martínez, actriu catalana.
- 19 d'octubre, Viladecansː Sandra Montserrat, filòloga i professora universitària catalana, membre de l'IEC i de l'AVL.[21]
- 2 de novembre, Manresa: Núria Picas i Albets, corredora de muntanya i ciclista de muntanya catalana.[22]
- 3 de novembre, Tarragonaː Agnès Busquets i Tarrasa, actriu i escriptora catalana.[23]
- 16 de novembre, Badalona, Barcelonès: Sònia Guirado, nedadora paralímpica catalana.[24]
- 12 de desembre, Elx, Baix Vinalopó: Diana Palazón, actriu i cantant valenciana.[25]
- 15 de desembre, Sabadell: Roger Garcia, futbolista català.
- Alcoi: Anna Boluda, periodista freelance.
- Palafrugell: Iolanda Bustos i Cabezuelo, cuinera.
- Menorca: Aina Tur Seguí, directora, dramaturga i gestora cultural balear.[26]
- Manresa: Alba Padró, assessora en lactància materna i professora universitària.[27]
-
 Adrián de Museros
-
 Montse Castellà
-
Alba Padró
- Resta del món
- 4 de gener, Santiago de Xile: Érika Olivera, atleta especialista en marató, una de les principals atletes en la història de Xile.[28]
- 12 de gener, Ceuta: La Shica, pseudònim d'Elsa Rovayo, cantant pop espanyola amb formació de flamenc i ballet clàssic.[29]
- 14 de gener, Allentown, Pennsilvània: Beth Shapiro, biòloga molecular evolutiva estatunidenca, investigadora de l'ADN antic.[30]
- 15 de gener, Madrid: Mamen Mendizábal, periodista i presentadora espanyola de televisió.[31]
- 25 de gener, Malmö, Escània, Suècia: Elisabet Strid, soprano sueca.[32]
- 15 de febrer, Torrelavega, Cantàbria, Espanya: Óscar Freire, ciclista espanyol.
- 16 de gener, Bahames: Debbie Ferguson-McKenzie, atleta de les Bahames, campiona olímpica el 2000.[33]
- 1 de febrer, Reykjavík: Katrín Jakobsdóttir, política islandesa, primera ministra d'Islàndia des de 2017.[34]
- 20 de febrer, Coïmbra: Marisa Matias, sociòloga i política portuguesa, eurodiputada al Parlament Europeu des de 2009.[35]
- 24 de febrer:
- 15 de març, Ourense, Galíciaː Miryam Gallego, actriu espanyola.
- 20 de març, Phoenix (Arizona), EUA: Chester Bennington, vocalista de Linkin Park.
- 27 de març, Ploieştuː Roberta Anastase, política romanesa, primera dona a ser presidenta de la Cambra de diputats de Romania.[37]
- 29 de març, Long Island, Nova York: Jennifer Capriati, exjugadora de tennis professional de nacionalitat estatunidenca.[38]
- 30 de març, Koper, Eslovènia: Mojca Kleva, política i científica política eslovena. esdevingué Membre del Parlament europeu.[39]
- 14 d'abril, Bilbao: Santiago Abascal, polític espanyol.
- 23 d'abril, Madridː Pasión Vega, cantant espanyola.[40]
- 27 d'abril, Dulwich, Londresː Sally Cecilia Hawkins, actriu anglesa.[41]
- 27 de maig, Bakú, Azerbaidjan: Khadija Ismayilova, periodista d'investigació, personifica la persecució de les veus crítiques al seu país.[42]
- 4 de juny, óblast de Moscou, Rússia: Aleksei Navalni, advocat, activista i polític
- 9 de juny, camps de Tindouf, Algèriaː Aziza Brahim, artista sahrauí, música i cantant, resident a Catalunya des de 2011.[43]
- 11 de juny, Santo Domingo, República Dominicanaː Ines Thomas Almeida, cantant lírica, mezzosoprano.[44]
- 23 de juny, Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà: Emmanuelle Vaugier, actriu i cantant canadenca.
- 27 de juny, Sjølund, Dinamarca: Susanne Georgi, cantant danesa que va assolir l'èxit musical amb el duet Me & My.[45]
- 8 de juliol, Whatstandwell, Derbyshireː Ellen MacArthur, navegant anglesa, especialista en rutes de llarga distància en solitari.[46]
- 21 de juliol, Sterlitamak, Unió Soviètica: Tatiana Lébedeva, atleta russa guanyadora de cinc medalles olímpiques.[47]
- 23 de juliol, Budapestː Judit Polgár, jugadora d'escacs hongaresa, considerada la millor jugadora d'escacs femenina de la història.[48]
- 25 de juliol, Brno, Txecoslovàquia: Nikita Denise, actriu porno.
- 2 d'agost, Schmalkalden, Alemanya Occidentalː Kati Wilhelm, esquiadora de fons i biatleta alemanya cinc cops campiona del món.[49]
- 13 de setembre, Estocolm, Suècia: Puma Swede, actriu porno.
- 16 de setembre, Sant Sebastiàː Leire Pajín, sociòloga, política espanyola, que fou ministra de Sanitat.[50]
- 17 de setembre, Celle, Alemanya: Feleknas Uca, política iazidita; ha estat eurodiputada per Alemanya i diputada a Turquia.[51]
- 18 de setembre, Frankfurt del Mainː Sabine Hossenfelder, investigadora alemanya especialitzada en física teòrica i gravetat quàntica.[52]
- 3 de novembre, Roma: Emiliano Reali, escriptor italià.
- 10 de novembre, Bari: Eleonora Forenza, política italiana.[53]
- 15 de novembre, Lima: Claudia Llosa, directora cinematogràfica peruana.[54]
- 26 de novembre, Hernani: Maialen Lujanbio, bertsolari, primera dona a guanyar el Campionat Nacional de Bertsolaris, el 2009.[55]
- 5 de desembre, Dallas, Texas, Estats Units: Amy Acker, actriu de cinema estatunidenca.[56]
- 16 de desembre: Mitra Jashni, pintora, professora d'art, traductora i autora kurda iraniana.[57]
- Pamplona: Maiorga Ramírez Erro, polític navarrès
- Lió: Camille de Toledo, assagista francès.
- Beirut: Yasmine Hamdan, actriu, cantant i compositora libanesa
- Mariana Cecilio, arquitecta, docent, fotògrafa i artista uruguaiana.
- Celia Barboza, surfista uruguaiana.
- Quimper: Erwan Bouroullec, dissenyador.
- França, Maxence Caron, escriptor
- 25 de desembre, Leiden, Països Baixos, Armin Van Buuren, DJ i productor musical de Trance nerlandès.
Necrològiques
Entre les morts destacades de l'any hi ha les de l'escriptora Agatha Christie, el cineasta Luchino Visconti, el filòsof Heidegger o el polític Mao Tse-Tung.
- Països Catalans
- 23 de gener, Caracas: Maria Gispert i Coll, escriptora i política catalana (n. 1904).[58]
- 17 de febrer, Barcelona: Clementina Arderiu i Voltas, poetessa catalana.[59]
- 9 de març, Ciutat de Mèxic: Maria Assumpta Soteras i Maurí, jurista catalana (n.1905).[60]
- 6 d'abril, Burguete, Navarra: Oriol Solé Sugranyes, mort per un tret de la Guàrdia Civil quan intentava arribar a la frontera després de participar en la Fuga de Segòvia.
- 2 de maig, Sant Gervasi de Cassoles, Barcelonès: Mercè Plantada i Vicente, soprano catalana (n. 1892).[61]
- 31 de maig, Perpinyà, Rosselló: Carme Boatell, lluitadora antifeixista.
- 8 de juny, Matadepera, Vallès Occidental: Ricard Marlet i Saret, xilògraf, pintor i escultor català (n. 1896).[62]
- 15 de juny, Palma, Mallorca: Miquel Llompart Roig, ciclista de pista mallorquí.
- 3 d'agost, Sabadell: Llorenç Llobet-Gràcia, director de cinema català.
- 28 d'agost, Muxía, Galícia, Espanya: Josep Moreno i Gans, compositor valencià (n. 1897).
- 8 de setembre, Barcelona: Joaquim Zamacois i Soler, compositor i professor de música català.
- 19 d'octubre, Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català.
- 14 de novembre, Sabadell: Joan Llonch i Salas, empresari tèxtil català.
- 22 de desembre, Barcelona: Marina Noreg –o Marina Gubònina–, ballarina, mestra de ball i coreògrafa establerta a Barcelona (n. 1902).[63]
- Porto, Portugal: Lluís Millet i Farga, violoncel·lista català (n. 1911).[64]
- Resta del món
- 12 de gener, Londres, Regne Unit: Agatha Christie, escriptora anglesa. (85 anys).[65]
- 13 de gener, Chichester, Anglaterra: Margaret Leighton, actriu britànica (n. 1922).[66]
- 1 de febrer:
- 13 de febrer, Dallas, EUA: Lily Pons, soprano de coloratura francesa, nacionalitzada estatunidenca (n. 1898).[68]
- 16 de febrer, Moscou (Rússia)ː Liudmila Kéldix, matemàtica coneguda per la teoria de conjunts i la topologia geomètrica (n. 1904).[69]
- 20 de febrer, París (França): René Cassin, juriste i jutge francès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1968 (n. 1887).
- 23 de febrer, Glossop (Anglaterra): L.S. Lowry, pintor modernista anglès (n. 1887).[70]
- 28 de febrer, Ginebraː Zofia Stryjeńska, pintora art déco, grafista i escriptora polonesa (n. 1891).[71]
- 1 de març, París (França): Jean Martinon, director d'orquestra i compositor francès.(n. 1910)[72]
- 17 de març, Roma, Itàlia:Luchino Visconti, director de cinema italià (n. 1906).[73]
- 24 de març, Alton, Hampshire (Anglaterra): Bernard Law Montgomery, primer vescomte d'el Alamein, oficial de l'exèrcit britànic, sovint conegut com a "Monty". Va comandar amb èxit les forces aliades a la Batalla d'El Alamein, un punt decisiu en la Segona Guerra Mundial (n. 1887).[4]
- 1 d'abril, París (França): Max Ernst, pintor alemany (n. 1891).[74]
- 17 d'abril, Copenhaguen (Dinamarca): Henrik Dam, metge i bioquímic danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1943 (n.1895).[75]
- 26 d'abril, Bielefeld, Benita Koch-Otte, teixidora, dissenyadora i artista tèxtil alemanya, alumna de la Bauhaus (n. 1892).[76]
- 29 d'abril, Moscou (Rússia): Anna Barkova, poetessa soviètica, periodista, dramaturga, assagista (n. 1901).[77]
- 9 de maig, Stuttgart, RFA: Ulrike Meinhof és trobada penjada a la seva cel·la de la presó de Stannheim (n. 1934).[78]
- 11 de maig, Hèlsinki,(Finlàndia): Alvar Aalto, arquitecte finlandès, un dels mestres de l'Arquitectura Moderna (n. 1898).[79]
- 26 de maig, Todtnauberg (Alemanya): Martin Heidegger, filòsof alemany (n. 1889).[80]
- 31 de maig, Canes (França): Jacques Monod, químic i bioquímic francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (n. 1910).[81]
- 6 de juny, Yorktown, Nova Yorkː Elisabeth Rethberg, cantant d'òpera de renom internacional (n. 1894).[82]
- 10 de juny, Françaː Margueritte Laugier, astrònoma francesa que va descobrir vint-i-un asteroides (n. 1896).[83]
- 6 de juliol, Pequín (Xina): Zhu De 朱德, militar xinès, considerat el creador de l'Exèrcit Roig de la Xina (n. 1886).[84]
- 11 de juliol, Bogotà, Colòmbia: Francisco de Asís León Bogislao de Greiff Häusler, més conegut com a León de Greiff, va ser un dels més destacats poetes del segle xx a Colòmbia (n. 1895).[85]
- 2 d'agost, Colinas de Trasmonte, Espanya: Cecilia, cantautora espanyola (n. 1948).[86]
- 15 d'agost, Osca: María Sánchez Arbós, mestra i pedagoga espanyola (n. 1889).[87]
- 25 d'agost, Estocolm (Suècia): Eyvind Johnson, novel·lista suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (n. 1900).[88]
- 26 d'agost, Santa Bàrbara, Califòrnia: Lotte Lehmann, soprano alemanya nacionalitzada estatunidenca (n. 1888).[89]
- 9 de setembre, Pequín, República Popular de la Xina: Mao Zedong o Mao Tse-Tung, polític xinès, president del país (82 anys).
- 16 de setembre, Rio de Janeiroː Bertha Lutz, naturalista, zoòloga, professora i pionera del feminisme a Brasil (n. 1894).[90]
- 26 de setembre, Mammern (Suïssa): Leopold Ružička, cienhtífic croat-suís, Premi Nobel de Química de 1939 (n. 1887).
- 5 d'octubre, Coral Gables, Florida (EUA): Lars Onsager, químic estatunidenc d'origen noruec, Premi Nobel de Química de l'any 1968 (n. 1903).
- 21 d'octubre, Ciutat de Mèxicː Mercedes Pinto, escriptora i periodista canària (n. 1883).[91]
- 31 d'octubre, Parísː Eileen Gray, dissenyadora de mobles, d'interiors i arquitecta (n. 1878).[92]
- 15 de novembre, Parísː Agnès Capri, actriu i cantant, gran figura de les avantguardes poètiques i del cabaret parisenc (n. 1907).[93]
- 18 de novembre, París: Man Ray, artista nord-americà
- 27 de novembre, New Smyrna Beachː Sarah Stewart, viròloga estatunidenca pionera en la recerca dels Polyomavirus (n. 1905).[94]
Referències
- ↑ «Avui | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «L'Arxiu Històric posa en xarxa el testimoni de les protagonistes de les Primeres Jornades catalanes de la Dona». Ajuntament de Barcelona. Premsa Institut de Cultura de Barcelona - ICUB. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «Primera transmissió d'un partit de futbol en català des de la República | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Paco Durà «Pedreguer celebra el 40 Aniversari del trinquet amb les primeres figures de la pilota i…». PilotaViu, 06-12-2016 [Consulta: 11 octubre 2018]. Arxivat 20 de desembre 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 11 octubre 2018].«Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 11 octubre 2018].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019) Farré Fidalgo, Sònia». Congreso de los Diputados. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ «1976». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «L'alcaldessa – Junts per Tortosa». Arxivat de l'original el 2021-03-06. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Cristina Ungo de Velasco Bou | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «Gisela Morón Rovira | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Carmen Montón, la consejera que tumbó la reforma sanitaria del PP en Valencia» (en castellà). La Voz de Asturias, 05-06-2018. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Garcia-Arbós, Salvador. «"La ‘sociovergència' està descartada a Girona"». El Punt-Avui, 07-02-2011. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «1976». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). García Sempere, Eva». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Carolina Pascual» (en anglès). Sports Reference. Arxivat de l'original el 2012-11-09. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Alícia Romero Llano al web del PSC
- ↑ «Laura Vilagrà Pons». Esquerra Republicana de Catalunya. [Consulta: 22 maig 2021].
- ↑ «Irene Montalà» (en castellà). Bekia. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Cati Plana i Cerda». Conservatorio de Música Tradicional de Folque de Lalín. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ Ponsatí-Murlà, Oriol. «Carles Puigdemont i Casamajó, de la lluna a la Generalitat». Bellaterra.cat, 11-01-2016. [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ «Primàries. Municipals. Curriculums. Sandra Montserrat». Compromís.net. [Consulta: juny 2021].
- ↑ «Núria Picas i Albets | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ «Agnes Busquets Tarrasa». Edicions 62. [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ «Sònia Guirado Crespo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Palazón, Diana | Cátedra Pedro Ibarra, Universidad Miguel Hernández de Elche». [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Preferències - 27 de febrer de 2018», 27-02-2018. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «“Ser madre te convierte en blanco de críticas y no puedes satisfacer a todos: ¡haz lo que te dé la gana!"» (en castellà), 01-08-2018. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «Erika Alejandra Olivera de la Fuente. Reseñas biográficas parlamentarias». Biblioteca del Congreso Nacional de Chile, 2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ «Actividades culturales del Instituto Cervantes» (en castellà). [Consulta: 14 novembre 2020].
- ↑ Shapiro, Beth. «Beth Shapiro Curriculum Vitae at Penn State University». Arxivat de l'original el 2012-03-14.
- ↑ Villacastín, Rosa. «Mamen Mendizábal concede su entrevista más personal a su amiga Rosa Villacastín» (en castellà). Diez minutos, 27-10-2018. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «About Elisabet Strid: Swedish actress (1976-)» (en alemany). PeoplePill. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Debbie FERGUSON-MCKENZIE | Profile». World Athletics. [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «Katrín Jakobsdóttir». CIDOB. Centre for International Affairs, 05-12-2017. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Marisa Matias». Parlament Europeu.
- ↑ Brummelen, Peter van. «'Soms rij ik langs de gracht en dan ruik ik: haaaa, de jaren tachtig'» (en neerlandès). Het Parool, 01-09-2018. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «6ª legislatura | Roberta Alma ANASTASE» (en castellà). Eurodiputats | Parlament Europeu. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Jennifer Capriati». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «7th parliamentary term | Mojca KLEVA KEKUŠ». MEPs. European Parliament. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Cubillo, Oscar. «Pasión Vega, íntima en Santurtzi» (en castellà). El Correo, 25-05-2019. [Consulta: 23 febrer 2021].
- ↑ «Sally Hawkins» (en castellà). SensaCine.com. [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ «Greatest Azerbaijani Journalists Of All Time» (en anglès). Pantheon. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ Cruz, Nando. «Aziza Brahim: "Lo que hace Marruecos con nosotros es un genocidio en toda regla"» (en castellà). El Periódico, 25-03-2021. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Inês Thomas Almeida». Opera-Arias.com. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Susanne Georgi for Andorra!». European Broadcasting Union (EBU). Eurovision Song Contest, 04-02-2009. [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Ellen Patricia MacArthur | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Tatyana Lebedeva». SR Olympic Sports, 17-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ «Biografía de Judit Polgar ajedrecista húngara» (en castellà). Mujeres Notables, 01-07-2018. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ «Kati Wilhelm». Munzinger Online / Sport. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ «Leire Pajín y el enésimo ascenso» (en castellà). El Imparcial, 20-10-2010. [Consulta: 28 juliol 2021].
- ↑ «Feleknas UCA. 6th parliamentary term» (en anglès). European Parliament. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Sabine Hossenfelder, física teórica» (en castellà). Mujeres con ciencia, 18-09-2019. [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ «8th parliamentary term | Eleonora FORENZA | MEPs | European Parliament» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Claudia Llosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Lujanbio Zugasti, Maialen» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Amy Acker: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 27-05-2015. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Mitra Jashni, Equinoccio» (en castellà). Sara Palacios Galería. [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Nomenclàtor. «Ronda de Maria Gispert». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 28 febrer 2014].
- ↑ «Clementina Arderiu i Voltas». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Maria Soteras Mauri». Diccionari biogràfic de dones. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 14 juliol 2018].
- ↑ «Plantada i Vicente, Mercè». Arxiu Musical Massagué. [Consulta: 23 març 2019].
- ↑ «Ricard Marlet i Saret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Vendrell i Sales, Ester. «Marina Noreg». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ Vilà i Miguel, Núria; Villanueva i Margalef, Maria. Lluís Millet i Pagès.
Retalls de vida: Aportacions biogràfiques a través de les cartes del llegat familiar. El Masnou: Ajuntament del Masnou. Arxiu Municipal, 2017.
- ↑ «Agatha Christie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Margaret Leighton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ David C. Cassidy, Werner Heisenberg, an overview of his life and work[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Lily Pons | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Lyudmila Vsevolodovna Keldysh (1904 - 1976)». School of Mathematics and Statistics. University of St Andrews, Scotland, 01-03-2011. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «His Life» (en anglès). The Lowry. [Consulta: gener 2018].
- ↑ «Discover watercolorist, illustrator, wall painter Zofia Stryjenska» (en anglès). RKD. Institut holandès d'història de l'art. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Max Ernst» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1943» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Rössler, Elizabeth Otto & Patrick. Bauhaus Women: A Global Perspective (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-03-21, p. 42-43. ISBN 978-1-912217-97-7.
- ↑ «Anna Alexandrovna Barkova (1901-1976)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Ulrike Meinhof | German radical» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Martin Heidegger | Biography, Philosophy, Nazism, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Patrón Marchand, Miguel. 100 grandes cantantes del pasado (en castellà). Ed. Andres Bello, pàg. 88 i 89.
- ↑ «Marguerite Laugier» (en alemany). Physik-Schule. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Bianco, Lucien, 1930- .... Les origines de la révolution chinoise : 1915-1949. Nouvelle éd. mise à jour et augmentée. París: Gallimard, impr. 2007. ISBN 978-2-07-030642-8.
- ↑ «León de Greiff | Colombian poet» (en anglès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Domingo, Marta R. ««Mi querida Cecilia»: 41 años de su muerte» (en castellà). ABC, 08-11-2017. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Ontañón, Elvira. «María Sánchez Arbós» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 setembre 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1974» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020].
- ↑ «Lotte Lehmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ Simone, Accorsi; Magali, Gouveia Engel. Mujeres haciendo cultura: Río de Janeiro 1860 - 1930 (en castellà). Programa Editorial UNIVALLE, 2011-11-09. ISBN 978-958-765-579-7.
- ↑ Garcerá, Fran. «Mercedes Pinto Armas de la Rosa y Clós» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ RQ, circA. «Eileen, 1878 – 1976» (en espanyol europeu), 05-12-2016. [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Musée SACEM: Agnès Capri» (en francès). Société des Auteurs, Compositeurs et Editeurs de Musique. [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ Utz, John P. «Obituary. Sarah Elizabeth Stewart». Cancer Research, 37, 1977, pàg. 4674-4675.
- ↑ «Benjamin Britten». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Judith Westphalen: Peruvian painter (1922-1976) - Biography and Life» (en anglès americà). PeoplePill. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Roesset y Velasco, Marisa - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 1r març 2018].
Un any abans / Un any després
|
