ca Kentucky

Kentucky
	Commonwealth of Kentucky (en)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	estat dels Estats Units
Himne	My Old Kentucky Home (en) (1928)
Lema	«United we stand, divided we fall (en) » ; «Deo gratiam habeamus (en) »
Símbol oficial	Cardenal vermell (ocell)
Sobrenom	Bluegrass State
Epònim	riu Kentucky
Localització
	38° N, 85° O / 38°N,85°O
Estat	Estats Units d'Amèrica
Capital	Frankfort
Conté la subdivisió	Comtat d'Union ; Comtat de Boyle ; Comtat de Hardin ../... 120+
Població humana
Població	4.505.836 (2020) (43,05 hab./km²)
Llars	1.748.053 (2020)
Idioma oficial	anglès
Geografia
Part de	Estats Units contigus
Superfície	104.659 km²
Aigua	2,28 %
Banyat per	Mississipi, riu Ohio i Big Sandy
Altitud	230 m
Punt més alt	Black Mountain (en) (1.263 m)
Punt més baix	comtat de Mississippi
Limita amb	Virgínia Occidental, nord-est ; Tennessee, sud ; Missouri, oest ; Virgínia, est ; Ohio, nord ; Indiana, nord ; Illinois, nord
Dades històriques
Anterior	comtat de Kentucky
Creació	1r juny 1792
Organització política
Òrgan executiu	Govern de Kentucky
Òrgan legislatiu	Assemblea General de Kentucky ,
• Governador	Andy Beshear (2019–)
Màxima autoritat judicial	Kentucky Supreme Court (en)
Membre de	Comissió de sanejament de l'aigua de la vall del riu Ohio
Identificador descriptiu
Fus horari	EDT; Amèrica/Nova_York
ISO 3166-2	US-KY
Codi GNIS	1779786
Lloc web	kentucky.gov

Kentucky, oficialment la Mancomunitat de Kentucky (en anglès: Commonwealth of Kentucky), és un estat dels Estats Units d'Amèrica considerat un estat del sud. Va ser el 15è estat admès a la unió.

És un topònim iroquès que vol dir «terra de prats, pastura».^[1]

Formació

La majoria dels colons de Kentucky provenien de la Colònia de Virgínia i, a mesura que els assentaments creixien, les demandes al govern també van créixer. Els colons volien la protecció i els serveis que el govern de Virgínia proporcionava a les zones costaneres però els britànics van descuidar els colons i Kentucky es va unir a la resta de la colònia de Virgínia en la rebel·lió de 1776. Buscant explotar el moviment separatista, durant la Guerra de la Secessió, tant Gran Bretanya, que volia un aliat, com Espanya, que volia que Kentucky reconegués les seves reclamacions a la regió del riu Mississipi. Després de la Declaració d’Independència i la transició de Virgínia de colònia a l'estat més gran de la unió, des del 1784 va buscar la separació de Virgínia i l'admissió com a Estat en virtut dels Articles de la Confederació en 1792.^[2]

Població

Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 25.227 amerindis nord-americans (0,6%). Per tribus, les principals són els cherokees (9.456), blackfoot (754), sioux (487), choctaw (418), apatxes (395), iroquesos (280) i chippewa (271).

Àrees protegides

Vegeu també

Bandera de Kentucky

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kentucky

↑ Linguamón^{[Enllaç no actiu]}
↑ «How Kentucky Became a State» (en anglès). PR 51st. [Consulta: 1r setembre 2021].
↑ «Abraham Lincoln Birthplace National Historical Park (U.S. National Park Service)».
↑ «Cumberland Gap National Historical Park (U.S. National Park Service)».
↑ «Mammoth Cave National Park (U.S. National Park Service)».

[1] Linguamón^{[Enllaç no actiu]}

[2] «How Kentucky Became a State» (en anglès). PR 51st. [Consulta: 1r setembre 2021].

[3] «Abraham Lincoln Birthplace National Historical Park (U.S. National Park Service)».

[4] «Cumberland Gap National Historical Park (U.S. National Park Service)».

[5] «Mammoth Cave National Park (U.S. National Park Service)».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]