|
Lleida
Lleida ( El principal motor de l'economia lleidatana és el sector de serveis (84,2% del VAB de 2017), seguit de la indústria (8,3%), la construcció (6,1%) i l'agricultura (1,4%).[3] La ciutat acull monuments històrics com ara la Seu Vella o el Castell de Gardeny, els quals són visitats cada any per milers de turistes.[4] Geografia
LocalitzacióLa ciutat és enmig de tres turons. El més important i al voltant del qual s'esglaona és situat a la vora del riu Segre. Conegut com el Turó de la Seu, on es troba el conjunt monumental de la Seu Vella, El segon, el Turó de Gardeny, alberga el Castell de Gardeny i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, mentre que al tercer, anomenat Turó de la Serreta, que separa els barris de la Universitat i de l'Escorxador, hi tingué lloc un dels episodis més coneguts de la batalla d'Ilerda entre Juli Cèsar i Pompeu. El terme municipal és situat a 154,65 msnm (al pòrtic de la Seu Nova), a ponent dels Països Catalans, a la Depressió Central i al Pla de Lleida. S'estén a banda i banda del riu Segre, principal riu del municipi, i juntament amb el Noguerola i el Femosa formen els tres rius de la ciutat. Districtes i entitats de població
PoblacióLa ciutat de Lleida té 140.797 habitants (2022), amb una àrea metropolitana de 202.413 habitants (2016). Pel que fa a població, és la segona capital provincial i sisena ciutat de Catalunya;[5] en el conjunt de l'àmbit catalanoparlant ocupa l'onzena posició. El terme municipal té 212,30 km².[6]
ClimaEl clima és continental, o més específicament continental de forta influència mediterrània, i sobre el qual la seva situació en una depressió i el contacte amb el clima dels Pirineus exerceixen una influència cabdal. És força sec i àrid a l'estiu, i humit a la tardor i l'hivern, amb temperatures mitjanes que abasten entre els 14-16 °C i oscil·lacions que van entre els 38 °C de l'estiu a una mitjana de 0 °C a l'hivern. Les precipitacions són escasses i irregulars, i són habituals els bancs de boira per la seva situació a la fondalada del riu Segre, sobretot durant la tardor i l'hivern. El 18 juliol de 2023 es va registrar el rècord de màxima temperatura amb 43,6 °C,[7] i durant la fredorada de gener de 1985 la ciutat va patir temperatures màximes inferiors als 0 °C durant vuit dies consecutius, entre el 6 i el 13 de gener. En particular, el 8 de gener de 1985 el terme municipal registrava el rècord de mínima temperatura amb entre -14,2 °C[8] i -18,0 °C,[9] segons les zones. 
Història   La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder econòmic i polític: la fortalesa andalusina de la Suda de Lleida) i la mesquita, i més tard la catedral de la Seu Vella. El turó era, sobretot, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar de ser útils amb l'arribada de la Revolució Industrial i demogràfica del segle xix. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, tot incorporant el riu Segre i la via del tren. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la Península Ibèrica. D'aquesta manera, Iltirta passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica). Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el període romà. Era la capital ilergeta i estava situada en un turó a la vora del riu Sicoris. Fou elegida pels legats de Pompeu, Afrani i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC. Els legats tenien cinc legions a Ilerda. Ilerda fou assetjada per Juli Cèsar, que va narrar el setge personalment i és un document rellevant de la història militar, fins que la ciutat es va rendir. Afrani i Petreius van quedar lliures per la generositat de Juli Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'Imperi Romà fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre, encara se'n conserven els fonaments. La ciutat fou atacada el 449 pels bagaudes[12] liderats per Basili, aliats amb el rei sueu Requiari.[13]  Entre els anys 712 i 714, paral·lelament a la conquesta àrab de la vall de l'Ebre, les tropes islàmiques ocuparien Lleida. Amb la conquesta dels omeies, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els regnes cristians del nord peninsular, que estan en procés de formació. La història de Lleida sota el domini musulmà és ben poc coneguda. El 801 Lluís el Pietós, el mateix any que conquereix Barcelona, intentarà infructuosament conquerir-la. Després serà reconstruïda per la família Banu Qassi, que governarà la ciutat i el seu territori fins a la fragmentació del califat de Còrdova el 1035. A partir d'aquesta data, Lleida, governada per la família dels Tugíbides, formarà un regne taifa independent, a vegades és tributari del de Saragossa i unes altres paga tributs als comtes de Barcelona a mesura que la línia fronterera que la separa del món cristià se l'hi apropa més i més. L'any 942, una ràtzia hongaresa travessà, saquejant alguns indrets, els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona;[14] arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Làrida, on foren derrotats (setge de Làrida) per l'exèrcit musulmà.[15] S'ha proposat, com a hipòtesi, que, en la seva fugida per traspassar els Pirineus, seguissin el Segre i fossin derrotats en la batalla de Baltarga[16] potser per les hosts conjuntes catalanes i occitanes.  Només a tall d'exemple, cal esmentar que Balaguer és conquerida el 1105 i Saragossa el 1118 per part d'Alfons el Bataller. Finalment, després de gairebé set mesos de setge, l'octubre del 1149, Lleida és conquerida per Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell.[17] Un any abans, ambdós comtes acordaven repartir-se el territori. Repoblada per persones provinents del Pallars, del Comtat d'Urgell, de la Ribagorça i de Barcelona. També s'hi instal·laren moltes famílies que provenien de terres occitanes. Lleida no sols s'integrarà en l'àrea de domini lingüístic català sinó també dins l'esfera del món jurídic i polític clarament feudal. Per una banda, servirà de punta de llança per a la conquesta de la resta de la Catalunya Nova; per una altra, entrarà dins el sistema econòmic feudal i per la seva situació geogràfica s'integrarà dins una doble nova xarxa de rutes econòmiques. Una de nord a sud, estructurada als voltants dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa. Una altra d'est a oest cap a les terres aragoneses, de la qual durant un cert temps dependrà tant monetàriament com eclesiàstica, i d'aquí cap a Tortosa, Barcelona i Santiago de Compostel·la. És en aquesta època medieval quan s'hi crea el Tribunal de les Coltellades. A més, dins l'ordenament jurídic feudal, el 1150 es concedeix a Lleida una carta de poblament amb amples drets i llibertats. El 1197, Pere I li dona la categoria de municipi i el 1264 Jaume el Conqueridor li atorga el privilegi de concessió de la Paeria.[18] Juntament amb Cervera, és una de les dues ciutats del Principat que té paeria en comptes d'ajuntament o casa de la vila. Gairebé trenta anys després, el seu fill Jaume el Just li concedeix el 1297 l'Estudi General de Lleida, assimilable a la universitat contemporània. Durant la Guerra dels Segadors, la ciutat fou un dels principals escenaris del conflicte. Va resistir l'atac castellà el 1642, però va caure en mans estrangeres després del setge de 1644, i el 1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen fins a Balaguer i Camarasa, per a poder reconquerir la ciutat el 1646 i 1647, però, sense èxit. SetgesSegurament a causa de la seva posició geogràfica estratègica, la ciutat ha patit tota una sèrie de setges al llarg de la seva història:
Segle XVIIIDurant la Guerra de Successió espanyola, poc després de la presa de Barcelona, l'ofensiva aliada per ocupar els Països Catalans continua. Lleida cau en mans de Manuel Desvalls i de Vergós el 23 de setembre de 1705.[19] Resolta la batalla d'Almansa amb la consegüent victòria del bàndol borbònic, s'inicia l'ocupació de tot el territori, i Lleida n'esdevé un primer objectiu.[20] La ciutat cau l'11 de novembre de 1707 després d'un mes de setge. Com a represàlia, Felip V ordena la destrucció de La Seu Vella i en signa l'ordre el 1746, però llur defunció n'evita finalment l'enderroc i el nou règim la converteix en caserna militar, cosa que obliga els lleidatans a construir una nova catedral. El nou temple, la Catedral Nova, es va construir unes dècades més tard a la zona baixa de la ciutat. Totes les edificacions que envoltaven l'antiga catedral foren enderrocades per l'exèrcit borbònic. Així, pràcticament tot el barri de La Suda i les edificacions fora muralla més properes, convents i monestirs inclosos, foren enrunades com a càstig per als lleidatans i per convertir el terreny en perímetre militar de seguretat.[21] Segle XIXEl 1860 hi arriba el ferrocarril, cosa que permetrà comunicar la capital del Segrià amb Saragossa i amb la línia Tarragona-Barcelona. Arran de l'arribada del tren a la ciutat hi arriba també la fotografia. Les muralles medievals s'enderroquen amb l'alcalde Manuel Fuster, es projectà el Parc dels Camps Elisis (que inaugurà el paer en cap Josep Sol el 1863), i s'assentaren les bases del model urbanístic actual de Lleida.[22] Segle XX El 2 de novembre de 1937 durant la Guerra Civil espanyola la ciutat patí un duríssim bombardeig obra de l'exèrcit colpista,[23] mitjançant aviació italiana, que passà a la fama per la seva cruesa amb casos com el del Liceu Escolar de Lleida, on 48 infants i diversos professors foren assassinats.[24] Igualment tràgica fou la pèrdua de centenars de vides innocents, la gran majoria de les quals es troben documentades.[25] Al Mercat de Sant Lluís, una seixantena de dones i fills que n'esperaven a la porta l'obertura perden la vida en ser metrallades des dels avions. Uns 750 lleidatans perderen la vida durant l'atac malgrat que a la ciutat no hi havia objectius militars ni fàbriques d’armaments. El bombardeig i llur matança s'expliquen perquè l'aviació italiana procedent de Sòria no va poder bombardejar el seu destí original, la indústria petroquímica de Flix, a causa de les males condicions meteorològiques doncs els núvols n'impossibilitaven la visibilitat. Tenien ordre d'atacar el municipi de la Ribera d'Ebre, i com objectiu secundari el "nus de comunicacions de la ciutat de Lleida". Es pot dir per tant, que els núvols van condemnar Lleida. L'aviació italiana, formada per nou aparells Savoia S.79, féu mitja volta i massacrà la capital del Segrià amb el llançament indiscriminat de 6.880 quilos de bombes i el metrallament de la població que fugia pels carrers.[26][27] El 3 d'abril del 1938, després de gairebé una setmana de bombardejos aeris i una cruenta batalla final, les tropes franquistes conquerien Lleida,durant l'Ofensiva d'Aragó.[28] Les baixes, entre morts i ferits, també es van atansar a les 5.000. Llavors, Lleida ja s'havia convertit en una ciutat fantasma perquè la majoria de la població l'havia abandonat el dia 27. Segons un informe de l'arquitecte municipal a inicis del 1939, 110 edificis van ser reduïts a runa pels bombardejos i el 90% de la resta van quedar afectats en menys o més mesura. El barri del Canyeret va quedar gairebé enderrocat, però bona part del Barri Antic, l'entorn de l'Escola del Treball i carrers com rambla d'Aragó, Democràcia, Comerç o Nord van patir una gran destrucció. Els republicans van travessar el riu Segre i van volar el pont Vell i el del ferrocarril.[29] Tot el que tingués a veure amb la catalanitat fou durament reprimit, amb la llengua com a principal exponent, tot i que segons el moment històric la propaganda o la catalanofòbia deriva directament a conflicte ètnic de caràcter genocida, tal com assenyala en Paul Preston a "L'Holocaust espanyol":[30]
Començava una trista i fosca època de repressió,[31] deportacions a camps d'extermini nazis[32] i judicis sumaríssims.[33] Un total de 10.355 lleidatans van ser represaliats, i 389 foren executats pels consells de guerra del franquisme.[34] La Seu Vella es va convertir en un camp de concentració de presoners que va estar operatiu entre 1938 i 1940. En ell hi varen ser tancats milers de presoners -més de 20.000-, dels quals centenars van morir i les seves despulles enviades al cementiri de Lleida. Més endavant els cossos dels presoners assassinats serien transferits al Valle de los Caídos.[35] Un cop pràcticament eliminada així la resistència física, es procedí a continuació a intentar negar la identitat catalana de Lleida. Així, un grup liderat per Eduardo Aunós implantaven el leridanismo. Eduardo Aunós fou durant la dictadura de Primo de Rivera ministre de Treball, Comerç i Indústria (1925-1930).[36] Admirador del règim feixista italià, va tractar d'imitar el seu sistema corporatiu amb la creació d'un Codi de Treball (1926) i l'Organització Corporativa Nacional (1928). Després de la caiguda de Miguel Primo de Rivera, va tractar de formar un Partit Laborista a semblança del Partit Nacional Feixista italià, però li van mancar suports. Més tard, fou ministre de Justícia franquista i, ja en democràcia, imputat per l'Audiència Nacional d'Espanya en el sumari instruït per Baltasar Garzón, pels delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra Civil espanyola i en els primers anys del règim, tot i que no va ser processat en comprovar-se la seva defunció.[37][38][39][40] L'objectiu d'Aunós i els seus era doble, d'una banda es pretenia que Lleida fos traspassada a l'Aragó i de l'altra introduir entre la població lleidatana un sentiment de rebuig envers Barcelona. Aquest moviment es reconvertí al final de la dictadura i primers anys de la democràcia en el lleidatanisme, que ja no intentava assimilar Lleida a l'Aragó i es conformava a intentar segregar les Terres de Ponent de Catalunya, afirmant que Lleida era una província singular i difonent idees antibarcelonines. El punt àlgid d'aquest grup fou els anys 1983 i 1984, en què existí l'efímer i ultradretà Partit Lleidatà.[41][42][43] Durant tot el franquisme, però sobretot durant els anys 1960 i 1970, Lleida va rebre un gran nombre de persones vingudes essencialment del sud d'Espanya, cosa que va fer que creixés més que mai. Barris com el Secà de Sant Pere i els Magraners es van fundar arran de la immigració espanyola. EconomiaLleida és des de fa molt de temps un nucli estretament relacionat amb les xarxes de comunicacions que hi conflueixen. Aquesta situació explicaria, en part, el perquè del major desenvolupament d'indústries agroalimentàries del que és un dels centres més importants de Catalunya i fins i tot d'Europa. Empreses com San Miguel, Nanta, Vall-Companys, el Grup Alimentari Guissona, Indra o Ros Roca hi tenen factories. Aquesta regió, lluny de divisions polítiques, inclou tot l'àmbit funcional de Ponent i bona part de la Franja de Ponent. Lleida és un important nucli de serveis i és la ciutat de referència en matèria d'assistència hospitalària, centres educatius, oferta cultural i de lleure, etc., en una àmplia zona que inclou les comarques lleidatanes i algunes aragoneses. Segons un estudi econòmic, l'àrea d'influència comercial de Lleida té 494.435 habitants.[44] El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, creat el 2005, nasqué amb la intenció de convertir-se en una de les principals plataformes científiques i tecnològiques en l'àmbit agroalimentari de tot l'Estat espanyol i ser un pol d'innovació, capaç d'atreure empreses de base tecnològica.[45] Resulta interessant assenyalar que el 76% del municipi de Lleida és ocupat per conreus de regadiu, fet possible gràcies a la construcció de canals (des de l'edat mitjana, però sobretot cap al període del pas del segle xix i al segle xx). Al voltant de la ciutat hi ha l'Horta de Lleida, masies amb un tros de terra al voltant agrupades en partides, anomenades «torres», que són una de les particularitats de la ciutat i un dels seus patrimonis arquitectònics i naturals, juntament amb el Parc natural de la Mitjana, els Camps Elisis i l'Arborètum Dr. Pius Font i Quer. Fira de LleidaLa Fira de Lleida és una fundació privada encarregada de l'organització de fires i congressos a la ciutat de Lleida. La seva fundació data de 1946. Cada any se celebren una vintena d'activitats de les quals cal destacar la Fira Agrària de Sant Miquel, que se celebra coincidint amb la festivitat de Sant Miquel Arcàngel i que ja porta realitzades més d'una seixantena edicions. Fira de Lleida és ja la segona institució firal catalana després de Fira de Barcelona, i per a potenciar aquest mercat i afavorir l'anomenat «turisme de congressos», Lleida estrenà el 2010 La Llotja de Lleida, un edifici que fa les funcions de palau de congressos i teatre, i amb capacitat per a 1000 persones i dues sales addicionals per a 400 i 200 persones respectivament. El calendari firal 2023 és el següent:[46]
Universitat de Lleida  La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida. Es tracta de la universitat més antiga de la Corona d'Aragó i una de les universitats més antigues d'Europa.  Els orígens de la Universitat de Lleida es troben en l'antic Studium Generale, creat l'1 de setembre 1300, mitjançant el privilegi fundacional atorgat pel rei Jaume II el Just a petició dels estaments municipals. Prèviament, i a sol·licitud del rei, el papa Bonifaci VIII havia atorgat, l'1 d'abril de 1297, la butlla que aprovava la creació d'un Studium Generale en les terres del rei d'Aragó i Catalunya. Actualment, la UdL és considerada com una de les millors universitats de l'estat, primera universitat pública en qualitat docent, segons l'informe de la Fundación Conocimiento y Desarrollo corresponent al 2008,[47] i setena pel que fa a l'impacte dels treballs de recerca del seu personal investigador en la llista que elabora Scimago.[48] Política i governComposició de la Corporació MunicipalEl Ple de l'Ajuntament està format per 27 paers. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 van sortir escollits nou regidors del PSC, cinc regidors del PP, cinc regidors d'ERC, cinc regidors de Junts per Catalunya, dos regidors de VOX i un regidor del Comú de Lleida. Paers en cap de LleidaDes del 17 de juny de 2023, el socialista Fèlix Larrosa és el paer en cap de Lleida. La política de la ciutat de Lleida des de la transició ha estat clarament dominada per un partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, ja que sempre han governat la ciutat tret del període entre 1987 i 1989 en què hi va haver un govern de CiU amb Manel Oronich com a paer en cap, fins a l'any 2019 on Esquerra Republicana de Catalunya va guanyar les eleccions municipals. També cal destacar les figures dels dos principals paers en cap de la ciutat: Antoni Siurana, paer en cap del 1979 al 2003 i Àngel Ros, del 2003 al 2018. Les eleccions municipals de 2019 van donar la victòria a ERC amb 7 regidors, amb Miquel Pueyo i París com a cap de llista, després de 40 anys de victòries del PSC. El 17 de juny de 2023 va ser nomenat Fèlix Larrosa com a alcalde de Lleida, amb el suport del PSC-Units per Avançar.
Llocs d'interèsMonuments i arquitectura
Carrers i places amb història
Espais naturals
Museus i jaciments arqueològics
Modernisme[52]
TransportsXarxa viàriaLes principals vies d'accés a la ciutat per carretera són l'autopista AP-2 i l'autovia A-2, que la connecten amb Barcelona i Saragossa, l'autovia A-22 cap a Osca, l'A-14 i la N-230 que són les vies ràpides cap a la Vall d'Aran i l'Estat Francès, la N-240 que enllaça la ciutat amb Reus i Tarragona, la C-13 cap a Balaguer i Andorra i la C-12 cap a Amposta al sud i Àger al nord coneguda també com a eix occidental o de l'Ebre. Al seu torn, diverses línies d'autobús connecten Lleida amb quasi tots els municipis de ponent i d'altres dels Països Catalans i Europa. Quant a la mobilitat interna, la ciutat disposa d'una xarxa municipal de 12 línies de bus urbà, gestionada per Autobusos de Lleida, i el servei de taxi correspon a les empreses Tele Ràdio Taxi Lleida i Loteutaxi.[53] Des de 2005, Lleida forma part de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida (ATM Lleida),[54] un consorci que gestiona el transport públic de la ciutat i les comarques catalanes de la seva àrea d'influència (Segrià, Noguera, Pla d'Urgell, Urgell, Segarra i Garrigues). L'ATM Lleida va iniciar el 2008 el Sistema Tarifari Integrat (STI) de l'àrea de Lleida, que permet utilitzar un únic bitllet per a utilitzar els autobusos urbans, interurbans i els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) en el tram Lleida-Àger de la línia Lleida-La Pobla de Segur. El STI de l'àrea de Lleida inclou 149 municipis amb 365.273 habitants, en una extensió de 5.543 km². FerrocarrilLleida disposa d'una estació de tren (anomenada Lleida-Pirineus) on operen Renfe Operadora i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Renfe serveix diverses línies regionals que uneixen Lleida amb Barcelona, Tarragona, Reus, Valls, Cervera, Manresa i Saragossa, i serveis d'alta velocitat (AVE) des del 2003, cap a Barcelona, Figueres, Saragossa, Madrid, Andalusia i el País Basc. D'altra banda, FGC opera la línia Lleida-La Pobla de Segur des de 2004. Cal fer esment que, amb l'arribada del tren d'alta velocitat, l'estació i el seu entorn van ser objecte d'una profunda remodelació inacabada, dintre del Pla de l'Estació, que comportà el cobriment de la pràctica totalitat de les vies i la construcció, per part de l'empresa VIALIA, de diversos edificis que ofereixen serveis relacionats amb l'oci i el comerç. Així mateix, també està prevista la construcció d'una nova estació d'autobusos a la zona.[55]
D'altra banda, la ciutat disposa de servei de rodalies ferroviàries integrat dins de Rodalies de Catalunya i amb trens regionals que transcorren per les diferents poblacions de la demarcació de Lleida i que són inclosos en el sistema tarifari integrat de l'ATM àrea de Lleida. El servei de rodalia de Lleida té tres línies de regionals: R12, R13 i R14.  Altres línies importants són:
Aeroport La ciutat disposa de l'Aeroport de Lleida-Alguaire, turísticament conegut com a Lleida-Pirineus. Va ser inaugurat el 17 de gener de 2010, i disposa d'unes modernes instal·lacions i un disseny avantguardista. Està situat a 15 quilòmetres de la ciutat, al terme municipal d'Alguaire. Actualment només hi opera la companyia Air Nostrum, amb destinacions d'estiu a Maó i Eivissa i estacionals d'hivern a ciutats britàniques. Les expectatives inicials per a la terminal lleidatana han topat amb una realitat sense vols ni viatgers que ha obligat la Generalitat a replantejar el model de l'aeroport relacionada amb les escoles de vol i la formació de pilots.[56]  L'Aeròdrom d'Alfés s'ubicava a quatre quilòmetres al nord d'Alfés i a vuit al sud de la ciutat. Fou inaugurat el 1929 després que el Reial Aeri Club de Lleida abandonés les seues instal·lacions del barri lleidatà dels Magraners.[57] Després d'anys de litigis entre l'Aeri Club, la Generalitat i l'organització ecologista IPCENA, l'aeròdrom fou clausurat i traslladat dins les instal·lacions d'Alguaire, on continuaren les activitats de l'aeroclub lleidatà. PontsLleida, en ser una ciutat travessada pel riu Segre, disposa d'una sèrie de ponts que en comuniquen ambdós marges, un total d'onze passos sobre el riu: cinc de transitables per cotxes i vianants, un de ferroviari i cinc d'ús exclusiu per a vianants. Una altra passarel·la que està prevista unirà la Llotja amb el parc dels camps Elisis: 
Festes i culturaFestes de maig La Festa Major de Lleida se celebra l'11 de maig en honor del seu patró Sant Anastasi, un soldat romà fill de Lleida que va ser martiritzat a Badalona per ordre de Dioclecià l'any 303. Dintre de les Festes de Maig, cal fer esment de la recuperació de la Festa de Moros i Cristians, de la qual ja se'n té constància el 1150, mesos després que el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, Ramon Berenguer IV, fes entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana. Festes de TardorFestes que coincideixen amb la festivitat de Sant Miquel i amb la Fira Agrària que porta el seu nom. Mostres de cinema
Aplec del CaragolL'Aplec del Caragol és una festa gastronòmica organitzada al voltant de la cuina del caragol que se celebra a la ciutat de Lleida a la darreria de maig. L'aplec reuneix milers de persones al voltant de la taula per degustar els plats més tradicionals de la cuina lleidatana. Tot plegat es completa amb nombrosos actes paral·lels. L'aplec va néixer el 1980 amb només 300 persones -prop de 12 colles-, improvisat, informal i mancat d'infraestructura. Però ja en la seva segona edició incorporava una cercavila pels carrers de la ciutat de Lleida i presentava una certa organització. En l'actualitat, l'Aplec és una gran festa coneguda arreu. El 2019, en la 40a edició, s'hi van registrar xifres rècord: 12000 collistes, 200.000 assitents i s'hi van menjar 12 milions de caragols.[59] A causa de la rellevància de la festa, l'Aplec del Caragol va ser declarada per la Generalitat de Catalunya el 2002 Festa tradicional d'interès nacional,[60] i l'any 2004, commemorant-ne el 25è aniversari, el govern espanyol va declarar-lo Festa d'Interès Turístic Nacional.[61] Els Castellers de LleidaEls Castellers de Lleida són una colla castellera de Lleida fundada l'any 1995. La ciutat de Lleida no tenia tradició castellera, però tot i això, els Castellers de Lleida es compten des de l'any 2001 entre les colles que han aconseguit descarregar castells de 8 pisos El primer castell de set, un 4 de 7, es va descarregar a Agramunt, l'1 de setembre de 1996. L'any 1997 ja havien descarregat el 4 de 7 amb l'agulla, el 5 de 7, i el 3 de 7 aixecat per sota. L'any 1998 els Castellers de Lleida van participar en el XVII Concurs de castells de Tarragona i van quedar en onzena posició empatats amb els Castellers de Cornellà Els Fanalets de Sant JaumeLa capella gòtica del Peu del Romeu (s. XIII) situada al Carrer Major, commemora el pas de l'apòstol Jaume el Major per Lleida, on segons la llegenda, l'apòstol es va clavar de nit una espina al peu dret, i un àngel amb un fanalet li va fer llum perquè pogués treure-se-la. La vesprada de Sant Jaume els infants recorden aquest fet anant en romeria fins a la seu nova proveïts de fanalets, que donen a la processó religiosa un insòlit caràcter de festa i revetlla. El pas processional està format per una imatge en fusta de l'apòstol, acompanyada pels gegants de la ciutat i les principals autoritats. MúsicaA mitjan segle xix ja existia amb una banda municipal que dirigia el compositor Francesc Oliver i Aymauri, que ensems era organista de l'església de Sant Joan. La ciutat té una banda de música, la Banda Municipal de Lleida, fundada l'any 1996 sota la direcció del mestre Amadeu Urrea. Habitualment la banda és formada per una seixantena de músics.[62] També hi trobem l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida des de 2002 per Alfons Reverté Casas i que té com a seu l'auditori Enric Granados.[63] Lleida disposa de diverses sales de concerts, entre les quals es pot destacar el Cotton Club, el Cafè del Teatre i La Boite, i els pubs Epap, Les Paul i Sisbris, que també ofereixen actuacions musicals en directe. La Paeria també organitza cada any un concurs per a nous talents musicals, l'anomenat Directe Mostra de Música Jove del Segrià, que es premia amb actuacions en els grans escenaris de les festes de primavera i de tardor. El Pepe Marín Rock Festival és un concurs musical adreçat als nous talents de la música rock, en totes les seves variants. TeatreJa el 1940, tot just després de la Guerra Civil espanyola, es van organitzar a Lleida els primers Jocs Florals, tot i que per les circumstàncies era prohibit d'actuar en català. La ciutat va reconstruir a poc a poc una tradició teatral ben desenvolupada, tant en el teatre semiprofessional com en l'amateur: entre les dues primeres categories, cal esmentar el Teatre Estable de Lleida i Teatredetext, dedicats íntegrament al teatre, mentre que Xip Xap, El Sidral i La Pasterada es dediquen més a l'animació de carrer.[64] Entre els diversos grups d'aficionats, hi ha l'AEM Teatre i el Cercle Dramàtic Talia. Tota aquesta activitat es va concretar en la creació de l'Aula Municipal de Teatre. El 29 de desembre de 1951 un grup de prohoms de Lleida, en resposta a un concurs públic obert per la Paeria, inauguraren el Teatre Principal al bell mig del Carrer Major a tocar de la plaça de Sant Joan.[65] Més de mig segle després, continua oferint sessions de teatre, cinema i òpera, amb una programació estable.[66] El 8 d'octubre de 1998 obria les portes el Teatre de l'Escorxador, inaugurat un any més tard i amb dues sales dedicades a les arts escèniques, que donaren impuls al teatre lleidatà.[67] Amb la Llotja de Lleida, inaugurada el 21 de gener de 2010, la ciutat guanyava un dels tres equipaments escènics més importants juntament amb el Liceu i el TNC, esdevenint així aquest equipament el teatre més important en potencialitat, fora de l'àmbit escènic barceloní, en disposar d'un total de 1.600 butaques.[68] TitellesEl Centre de Titelles de Lleida fou creat el 1986 amb la voluntat de combinar elements dramàtics, pedagògics, documentals i dinamitzadors socials al voltant dels titelles.[69] Amb el futur Museu de Titelles, actualment en projecte, el centre oferirà al públic un espai únic. La Fira Internacional de Teatre de Titelles de Lleida va néixer el maig de 1990, gràcies als esforços del Centre de Titelles de Lleida i amb el suport de la Paeria, amb el propòsit d'esdevenir una plataforma de mercat per a la professió titellaire i de divulgació artística.[70] 31 companyies i 33 espectacles, l'execució de 115 sessions, la meitat d'elles gratuïtes, la presència de més de 300 professionals i l'assistència de prop de 40.000 persones en l'edició de 2019, converteixen aquesta fira en referent als Països Catalans.[71] GastronomiaGràcies als fruits de l'Horta de Lleida, la gastronomia de la ciutat es basa en matèries primeres fresques i d'alta qualitat. Parlar de la cuina de Lleida és parlar de fruita, de caragols, de verdures fresques, de bolets i de carns (sobretot de porc). Amb aquests ingredients, s'elaboren plats caracteritzats principalment per la qualitat de la matèria primera.[72] Així mateix, Lleida forma part de la denominació d'origen Costers del Segre, aportant la producció de l'EMD de Raimat. Alguns plats i productes típics són:
EnsenyamentCentres públics d'educació secundària[73]
Centres concertats[74]
Fills i filles il·lustres de Lleida
Entitats i associacionsMitjans de comunicació
Esports  Entre les societats esportives més importants de la ciutat de Lleida cal destacar-ne:
Associacions
Esportistes
ArtistesCantants
Músics
Poetes i escriptors
Periodistes
Pintors
Actors i Actrius
Polítics
Ciutats agermanades
CuriositatsLlegendes HistòriquesIlerdam Videas: La lluita amb els cabdills ilergetes Indíbil i Mandoni, la cruesa del setge entre les tropes de Juli Cèsar i les de Afrani i Petreius, una gran tromba d'aigua que baixà pel riu Segre a mitja batalla (que narrà Cèsar en persona) i la climatologia que van haver de patir les legions romanes va ser tant violentes que entre els romans, quan es volia desitjar a algú una circumstància terrible i dificultosa, o directament engegar-lo a pastar fang, es deia: ilerdam videas! ("Tant de bo vegis Lleida!").[83] Lleida ha foradat!: El gran folklorista català Joan Amades explica a la seva obra Lleida i la conquesta de València que "En temps de la conquesta de la ciutat de València, el rei En Jaume, per enardir els seus homes, va prometre que donaria els escuts i usatges de la ciutat d’aquells cavallers que fossin els primers a entrar-hi per la força de les armes. Doncs resulta que foren cavallers lleidatans els que van irrompre primers a la ciutat i el rei va donar-hi les lleis i ordinacions de Lleida, tal com havia promès, així com una part del seu escut: al fons resplendien les quatre barres del Principat de Catalunya; la ratapinyada, símbol del Rei, el coronava; i per ornament, un dels quatre lliris de l'escut de la ciutat de Lleida. A més a més, també va afegir-hi les dues L amb les quals s’obre el nom de la ciutat d’aquells ardits cavallers que van entrar abans que ningú a València. Fins fa pocs anys, en record dels usatges lleidatans, a València cada any anaven els síndics valencians a Lleida a rebre i comprovar les mesures i els pesos, els quals regien igual en ambdues ciutats. Lleida donava a València el patró i la forma. D'ací l'origen del proverbi Lleida ha foradat, fent al·lusió al fet d'haver foradat la muralla de València. ".[84] La Catedral de València: La crònica de Pere Antoni Beuter, escrita al segle xvi, relata que a la porta romànica de l’Almoina de la Catedral de València –iniciada el 1262, vint-i-quatre anys després de l'entrada de Jaume I a la ciutat–, poden veure’s catorze rostres, alguns dels quals identifica com Pere i Maria, de "les Borguía" (podria ser les Borges Blanques; Guillem i Bertomeua, d'Alcarràs; Bertran i Berenguera, de Lleida; Domènec i Ramona, de Sarroca de Lleida; Francesc i Ramona, d'Alguaire; entre d'altres. Podrien ser alguns dels primers repobladors. Ara, valencians amb aquests cognoms, moguts per la curiositat, van com a turistes a visitar els municipis dels quals porten el cognom. La llegenda es completava amb un apèndix. Jaume I havia manat portar, al costat d'aquestes set parelles, a 300 donzelles que serien desposades per altres tants cavallers de la batalla. Durant els segles XVI al XVIII la llegenda va ser repetida pels grans cronistes de l'època. Gaspar Escolano, Enric Cock, Olmo, Esclapés, etc. Tota la ciutat de València va creure i va viure amb força aquest mite de la repoblació de la ciutat amb aquesta gent portada pel rei Jaume I, i amb les seues imatges i rostres de pedra, els seus ulls en forma d'ametlla i esquinçats, les seues celles en forma d'arc i les seues expressions tan humanes que fins en alguns apareix el somriure, la veracitat del mite es va refermar-se. Segons un interessant estudi realitzat fa un temps per dos professors de la Universitat de València i publicat a la "Revista de la Catedral de València" sobre aquest tema, es va valorar molt la importància que van tindre aquests 14 rostres en la memòria col·lectiva dels valencians. En aquest estudi es deia que "Els catorze rostres que amaguen el ràfec de la Porta de l'Almoina formen el primer retrat col·lectiu d'uns pobladors nobles arribats a València en el segle xiii, i que generacionalment van a mantenir, a la manera de daguerreotips moderns, la flama viva del record dels primers anys de colonització (...) importància d'aquest mite, que mai es va poder demostrar científicament que no fora una història certa, va sorgir de la necessitat que sentia el poble valencià de tindre una autèntica "identitat diferenciada", de ser nosaltres mateixos. Aquests rostres situats a la part superior de la porta romànica de la catedral de València van servir perquè els valencians se sentiren representats des de l'antiguitat com a poble propi".[85] La llegenda no explica però per què la porta de romànica de l'Almoina de la catedral de València s'assembla tant a la porta dels Fillols de la Seu Vella de Lleida que hom la coneix com a Porta de Lleida.[86]
Culturals La ciutat té dotze gegants: donya Violant i l'Infant Berenguer, Rei Jaume I «el Conqueridor» i reina donya Lionor, els gegants Xinesos, el rei Moro i donya Zobeida, els faraons, i cal fer esment que té els dos gegants originaris en actiu més antics de Catalunya, la Cleòpatra i el Marc Antoni, construïts el 1840. Lleida té una colla castellera, Castellers de Lleida. L'any 1979 la cantant francesa Véronique Sanson dedicà una cançó a la ciutat, sota el títol «Lérida».[88] El compositor Lluís Payà dedica a la ciutat de Lleida dos temes en la dècada del 1980: «El castell de Lleida» i «Lleida, terra ferma», que esdevingueren populars en un xou de TV3 anomenat Sense Títol i presentat per Andreu Buenafuente. El 2007, Lleida va esdevenir Capital de la Cultura Catalana.[89] L'any 2008 fou Ciutat Europea de l'Esport.[90] El 2010, sortí publicat Lo nou diccionari lleidatà-català, un recull de paraules i expressions característiques del parlar de Lleida i rodalia.[91] Vegeu també
Referències
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
1636.JPG)
.jpg)
