La Mancomunitat de Massachusetts (en anglèsCommonwealth of Massachusetts) és un estat dels Estats Units. S'ubica al nord-est del país. Forma part de la regió coneguda com a Nova Anglaterra (New England). Limita al nord amb els estats de Nou Hampshire i Vermont, l'est amb l'oceà Atlàntic, al sud amb els estats de Connecticut i Rhode Island, i a l'oest amb l'estat de Nova York. Té el malnom de "The Bay State" (l'estat de la badia, en referència a la Badia de Cape Cod) i els seus habitants es diuen officialment "Bay Staters"[1] en anglès, però a vegades s'usen també altres formes, com ara Massachusettsans o Massachusettsians.[2]
Mapa de l'estat mostrant els principals municipis i els estats circumdants.
La capital de l'estat és la ciutat de Boston, ciutat portuària situada a la badia de Boston (Boston Harbor), a l'Atlàntic i irrigada per tres rius: el riu Charles, el central, el riu Mystic per la banda nord i el riu Neponset per la banda sud. El seu governador a 2010 és el demòcrata i afroamericàDeval Patrick (des del 2007), mentre que els seus membres del senat són els demòcratesElizabeth Warren i Ed Markey.
Històricament, Massachusetts formà part de les 13 colònies angleses originals que es van rebel·lar contra el Regne de la Gran Bretanya durant la Guerra d'Independència dels Estats Units i va tenir un paper important en la història de la formació del país. Plymouth fou el segon assentament permanent anglès a Amèrica del Nord. Molts dels municipis de Massachusetts foren fundats per colons d'Anglaterra en les dècades del 1620 i el 1630. Durant el segle xviii, Boston era coneguda com "el bressol de la llibertat" (the Cradle of Liberty) per l'agitació que va conduir a la guerra de la independència contra Gran Bretanya.
Massachusetts ha sigut capdavanter en un nombre de temes socials i polítics dels Estats Units. Va ser un centre dels moviments abolicionistes i sufragistes als segles xviii i xix. En temps moderns ha sigut tradicionalment un feu del partit Demòcrata i el 2003, va ser el primer estat a permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe (vegeu sota Política i política social). També compta amb un dels municipis més coneguts dels EUA per la seva comunitat homosexual, Provincetown, a la punta de Cape Cod.[3][4][5][6][7][8]
També ha sigut tradicionalment un feu de la filosofia puritana, el moviment de la "temperància" i del moviment filosòfic i artístic del transcendentalisme, i esdevingué tristament famosa per la cacera de les "bruixes" que es donava a Salem i l'entorn el segle xvii.
Etimologia, nom
La "Colònia de la Badia de Massachusetts" (Massachusetts Bay Colony) va prendre el seu nom de la població indígena, els Massachusett, que parlaven un idioma algonquí. El nom d'aquesta població es pot segmentar així: mass-adchu-s-et, on mass- vol dir "gran", -adchu- vol dir "puig" o "pujol", -s- és un sufix diminutiu i -et és un sufix locatiu (que identifica un lloc). S'ha traduït com a "prop del gran pujol",[9] o "al sistema de pujols", en referència als Blue Hills ("Pujols blaus", prop de Boston), o en particular al Great Blue Hill ("Gran Pujol Blau), que es troba entre els municipis de Milton i Canton.[10][11]
D'acord amb una altra teoria, el nom de Massachusetts vindria del topònim Moswetuset, un pujol (Moswetuset Hummock, on Moswetuset vol dir "pujol amb forma de punta de fletxa") a Quincy, on el 1621 el comandant de la colònia de Plimouth, en Myles Standish, i l'indígena Squanto es van trobar amb el Cabdill Chickatawbut (en anglès: Chief Chickatawbut).[12][13]
El nom oficial de l'estat és la Mancomunitat de Massachusetts ("Commonwealth of Massachusetts").[14] Sovint se l'anomena simplement la Mancomunitat ("the Commonwealth") de forma col·loquial. Tot i que aquesta designació forma part del nom oficial de l'estat, no té cap implicació pràctica. Massachusetts ocupa una posició igual i té els mateixos poders dins dels Estats Units que els altres estats.[15]
L'estat és assignat l'abreviació postal "MA", tot i que "Mass." és tradicional (s'usava oficialment fins al 1987, quan es van instituir codis de dues lletres per a tots els estats dels EUA). Vegeu la llista d'abreviatures dels estats dels Estats Units.
Política i govern
Divisió administrativa
Massachusetts es divideix en 14 counties o comtats (sing. county, pl. counties), que vindrien a ser l'equivalent de les nostres comarques. Molts dels seus noms son repeticions de llocs existents a Anglaterra (tots excepte Nantucket, que prové d'un idioma algonquí):
Durant la segona meitat del segle xx, Massachusetts s'ha anat desplaçant des d'una posició pro-Republicana cap a una situació principalment dominada pels Demòcrates; la victòria el 1952 a les eleccions al Senat dels EUA de John F. Kennedy sobre el titular Senador Henry Cabot Lodge, Jr. és considerat el punt d'inflexió en aquesta transformació.[17] Des d'aleshores, Massachusetts ha guanyat la reputació de ser un estat políticament liberal i sovint es menciona com a arquetip de liberalisme modern i es parla del "Massachusetts liberal".[18] A les eleccions nacionals, a Massachusetts típicament preval el vot Demòcrata. A les eleccions del 2020, el Partit Republicà ocupa menys del 19% dels sons a les dues cambres de la Cort General de Massachusetts: a la Cambra de Representants, el resultat és de 129 escons Demòcrates, 30 Republicants i un no-inscrit; i al Senat, 37 a 3.[19][20] Tot i que el Partit Republicà acaparà la posició de governador de l'estat del 1991 al 2007, aquests governadors han sigut entre els líders republicans més socialment liberals del país.[21][22] A les eleccions presidencials del 2004, Massachusetts va donar 61,9% del vot a John Kerry, fill de l'estat, i va representar la seva major victòria d'entre tots els resultats estatals.[23] A les eleccions presidencials del 2008, el candidat Barack Obama es va emportar el vot amb 61,8%.[24] Tot i així, en unes eleccions estatals recents, les eleccions estatals de Massachusetts pel Senat dels Estats Units el 2010, el Republicà Scott Brown va derrotar a la candidata Demòcrata Martha Coakley per només 52% contra 47%.[25]
Un nombre de temes polítics nacionals d'actualitat han sigut influenciats per esdeveniments a Massachusetts, com la sentència del 2003 del Tribunal Suprem de l'estat permetent el matrimoni entre persones del mateix sexe[26] i la llei del 2006 que va fer obligatòria l'assegurança de salut per a tots els residents de l'estat.[27] El 2008, la població de Massachusetts va votar una iniciativa descriminalitzant la possessió de petites quantitats de marihuana.[28]
Massachusetts va ser capdavanter als EUA en permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe. El 18 de novembre del 2003, el Tribunal Suprem Estatal de Massachusetts (Massachusetts Supreme Judicial Court) va dictar la sentència que era il·legal negar-los-hi el dret al matrimoni a les parelles del mateix sexe (homosexuals, lesbianes, etc.). Segons el Tribunal, negar aquest dret constituïa un acte de discriminació sexual, la constitució de l'estat "prohibeix la creació de ciutadans de segona categoria" i per tant, dictaminà que era il·legal. La sentència va tenir efecte a primeries del 2004.[29] Massachusetts va ser la sisena entitat del món en permetre el casament de parelles del mateix sexe, després dels Països Baixos, Bèlgica, Ontario, Colúmbia Britànica i el Quebec.
Economia
Litografia de la caça de la balena. Whale Fishery - Attacking a Right Whale ("Caça de balenes - atacant una balena franca", ca. 1860), estampadors Currier & Ives, Nova York.Antiga fàbrica tèxtil (el Boot Mill), avui museu, a Lowell (Massachusetts).
Dels segles xvii al XIX, la caça de balenes representà una important indústria a Massachusetts, basada en particular a New Bedford, amb altres centres menys importants, com ara Nantucket. L'època més important d'aquesta indústria a Nova Anglaterra fou entre el 1846 i 1852. L'últim vaixell caçabalenes, el John R. Mantra, va salpar de New Bedford el 1927.
Revolució industrial
L'estat de Massachusetts va tenir un paper destacat en la revolució industrial als Estats Units el segle xix. Va ser un centre de les indústries tèxtil, maquinària, calçat i paperera.
Tecnologia i ciència
L'estat és un centre de tecnologia, amb el MIT al capdavant, i també fou part de la "revolució informàtica" a partir dels anys 1950, amb empreses amalgamades entorn de la Carretera Estatal 128 (Massachusetts Route 128), que vindria a ser un petit precursor del "Silicon Valley" de Califòrnia. Algunes de les empreses capdavanteres nascudes a Massachusetts i que participaren o participen en el desenvolupament dels ordinadors moderns són: Digital Equipment Corporation (a Maynard, MA, actiu del 1957 fins al 1998, quan fou absorbida o comprada per Compaq, i el 2000, per Hewlett-Packard), Data General, Wang Laboratories, Apollo Computer i Prime Computer.
També hi ha empreses capdavanteres en el desenvolupament de robots i la robòtica, com ara Boston Dynamics, situada a Waltham, que va sorgir a MIT.
En el camp de la ciència i la recerca, a Woods Hole (part de la vila de Falmouth, Cape Cod) hi ha importants centres d'investigació oceanogràfica, biològica marina, d'ecologia i de pesca. La Institució Oceanogràfica de Woods Hole s'organitza, de fet, en sis departaments i quatre instituts oceànics: vida oceànica, l'oceà costaner, oceà i canvi climàtic, exploració de les profunditats dels oceans, l'Institut Cooperatiu per a la Recerca del Clima i l'Oceà, i un centre de polítiques marines.[30][31]
Turisme
Dunes a la platja de Sandy Neck, a Barnstable, península de Cape Cod ("cap del bacallà").
El turisme està creixent en importància a Massachusetts. Tot i que és un dels estats més poblats dels EUA, té grans espais naturals encara intactes i una gran riquesa de flora i fauna. És conegut pels llocs d'estiueig amb espais naturals i dotacions turístiques, com ara les Muntanyes Apalatxes al Comtat de Berkshire (Berkshire County, més conegut com a The Berkshires), a l'oest, i la península de Cape Cod ("cap del Bacallà") a l'est, amb les seves dunes i platges, o les illes de Nantucket o Martha's Vineyard. Una gran atracció turística són les sortides en barca per veure balenes - aquests vaixells salpen des de diferents punts de Cape Cod o del mateix Boston. Provincetown, a la punta de Cape Cod, és un port pesquer, un centre turístic, una colònia d'artistes i un centre de la comunitat homosexual. A l'oest, als Berkshires (muntanyes Apalatxes, en aquest sector sovint anomenades Berkshire Hills o Berkshire Mountains), hi ha un turisme de tardor enfocat a gaudir de l'espectacle de les fulles de colors als boscs mixts, fenomen anomenat "fall foliage" ("fullatge tardoral", per tenir-ne una idea, vegeu algunes fotos a Photopassport), i un turisme hivernal centrat en les estacions d'esquí (Bosquets, Brody, Butternut Basin/Ski Butternut, Catamount, Jiminy Peak, etc.), més petites que les de Vermont i Nou Hampshire per la menor altitud de les muntanyes en aquesta àrea, i que solen atreure la població local i circumdant, més turistes vinguts principalment de la ciutat de Nova York i a vegades de Boston.
Agricultura i Vaccinium macrocarpon
Recol·lecció de Vaccinium macrocarpon o "cranberries" prop de la badia de Buzzards (Buzzards Bay, "badia dels voltors"), a Massachusetts.
El 2005, hi havia unes 7.700 explotacions agrícoles, ramaderes o d'aqüicultura a Massachusetts, cobrint un total de 520.000 acres (2.100 km²), amb una mitjana de 68 acres (0,28 km²) cadascú. Uns 3.329 de les 7.691 explotacions de Massachusetts van guanyar un benefici brut de menys de $2.500 el 2007. Productes agrícoles importants inclouen el tabac, la fruita (i diverses nous i baies), i l'aqüicultura, pels quals l'estat ocupa el lloc 9è, 14è i 16è als EUA en valor de vendes, respectivament.[32] Massachusetts és el segon estat dels EUA en la producció de Vaccinium macrocarpon, una baia endèmica de l'Amèrica del Nord que s'anomena "cranberry" en anglès.[33] També produeix xarop d'auró (maple syrup), un edulcorant fet de la saba de l'auró del sucre (Acer saccharum).
Impostos
Els anys setanta, amb el punt àlgid el 1977, Massachusetts tenia una de les taxes d'impostos més altes de tots els Estats Units i va guanyar el sobrenom de "Taxachusetts" (tax en anglès significa impost).[34] Tot i així, el 2008, molts estats nord-americans tenien una taxa d'impostos major a la de Massachusetts, que es trobava en posició número 23,[35][36] i el 2014 ja en posició número 21 i entorn de la mitjana nacional.[34][37]
Infraestructura
L'estat de Massachusetts compta amb un aeroport internacional, l'Aeroport Internacional Logan (Logan International Airport), a Boston est i una petita part també a Winthrop.
Curiós logo del Mass Pike - el barret dels «Pilgrims» o «Peregrins»
Una de les artèries principals de l'estat és la Massachusetts Turnpike, comunament i col·loquialment coneguda com a Mass Pike o the Pike,[38] una autopista de peatge que travessa l'estat d'oest a est (o vice versa), anant des del poblet de West Stockbridge, al comtat de Berkshire, fins a Boston, on empalma amb la Carretera 1A (Route 1A) que porta a l'aeroport Logan, també a Boston. El seu manteniment va a càrrec del Departament de Transport de Massachusetts (Massachusetts Department of Transportation o MassDOT).[39] L'autopista comença a la frontera amb l'estat de Nova York, a West Stockbridge, on empalma amb la New York State Thruway, una altra autopista (principalment de peatge), en el tram d'aquesta conegut com el Berkshire Connector. Té una llargada de 222 quilometres (138 mi), i forma el sector massachusetsià del Interstate 90 o I-90. La Mass Pike és l'autopista interestatal més llarga de Massachusetts, mentre que l'autopista interestatal I-90 del qual forma part, que comença a Seattle, a l'estat de Washington, a la costa oest, és la més llarga dels Estats Units, amb 4.965 quilometres (3.085 mi).[40][41] El curiós logo o símbol de l'autopista és una referència al «barret dels peregrins», el típic barret (d'home) que portaven els colons que es van establir a Plymouth el 1620 i que són coneguts com els Pilgims (Pelegrins), o Pilgrim Fathers i Pilgrim Mothers (Pares pelegrins i Mares pelegrines).[42]
Altres autopistes interestatals que travessen l'estat son la Interestatal 91 (I-91), i la 84 (I-84). La I-91 forma part del sistema vial de Nova Anglaterra (New England). Connecta la ciutat de New Haven (Connecticut) amb el poblet de Derby Line (Vermont), on empalma amb el sistema vial del Quebec, al Canadà. Transcorr en direcció nord-sud o vice-versa, resseguint principalment el curs del riu Connecticut.
La Interestatal 84 (I-84) forma part del sistema vial del Nord-est i s'estén des del municipi de Dunmore (Pennsilvània) i una connexió amb la I-81, fins al poble de Sturbridge, a Massachusetts, on connecta amb la Mass Pike / I-90.
Geografia humana i societat
Demografia
D'acord amb les estimacions del govern dels Estats Units pel període 2005-2009, l'estat de Massachusetts té una població de 6.511.176 persones.[43] La població es concentra a l'est de l'estat, que té les quotes més elevades de densitat, mentre que l'oest de l'estat és menys poblat.
Etnografia
La població total estimada de l'estat pel període 2005-2009, es pot desglossar en les següents ètnies o procedències:[43]
El 82,8% són "blancs" (europeus o descendents d'europeus, en anglès a la pàgina oficial del cens: "White").
El 8,3% són "hispànics o llatinoamericans" (en anglès a la pàgina oficial de cens: "Hispanic or Latino") - aquests inclouen gent que s'ha inclòs també en altres grups.
El 6,1% són "negres o afroamericans" (en anglès a la pàgina oficial del cens: "Black or African-American").
El 4,8% són "asiàtics" (en anglès a la pàgina oficial del cens: "Asian").
El 0,2% són "amerindis o natius d'Alaska" (en anglès a la pàgina oficial del cens: "American Indian and Alaskan Native").
el 4,2% de la població la conformen persones d'altres races.
D'acord amb l'enquesta de comunitats dels EUA pel 2006-2008 (American Community Survey 2006-2008),[44] les vuit descendències més prominents de Massachusetts són: irlandès (23,8%), italià (14,2%), anglès (11,8%), francès (8,7%), alemany (6,7%), polonès (5,3%), portuguès (4,9%) i francocanadenc (4,2%).
Religió
La colònia i després estat de Massachusetts va ser fundada i colonitzada principalment per puritans (protestants) el segle xvii. Els descendents dels puritans pertanyen a una diversitat d'esglésies. Com a herència directe de la tradició puritana hi ha l'església Congregacional/església Unida de Crist, i congregacions de l'Associació Unitària Universalista. Ambdues d'aquestes denominacions es caracteritzen pel seu ferm suport a la justícia social, els drets civils i qüestions morals, incloent-hi la promoció de l'abolició de l'esclavitud, els drets de la dona i (després de 2000) el reconeixement legal del matrimoni de persones del mateix sexe. La seu nacional de l'església Unitària Universalista es troba a Beacon Hill, un dels barris més antics de Boston.
Avui, els protestants representen menys d'1/4 de la població de l'estat. Els catòlics predominen ara a causa de la immigració massiva procedent principalment d'Irlanda, seguit d'Itàlia, Quebec, Polònia, Portugal i Amèrica Llatina, principalment Puerto Rico i la República Dominicana. També va arribar una gran població jueva a les dècades de 1880 a 1920 a l'àrea metropolitana de Boston. Mary Baker Eddy va fundar l'església Mare de Boston (Boston Mother Church), que va esdevenir la seu mundial de l'església de Ciència Cristiana, religió també fundada per ella. També estan representats els budistes, pagans, hindús, adventistes del setè dia, musulmans i els mormons. El centre Kripalu a Stockbridge i el Insight Meditation Center (Centre de meditació "Enteniment") a Barre són exemples de centres de religió no-occidental a Massachusetts. D'acord amb les dades de l'Associació de Dades Religioses (Association of Religion Data Archives), l'any 2000, les denominacions més populars eren l'església Catòlica Romana amb 3.092.296 fidels; l'església Unida de Crist, amb 121.826 fidels; i l'església Episcopal amb 98.963 fidels. Les congregacions jueves tenien uns 275.000 fidels.[45] La Societat Religiosa d'Amics, també coneguts com els quàquers (quakers), encara tenen una presència progressista important a l'estat sobretot al sector educatiu
A part d'aquests grups, també han tingut una presència històrica els Shakers. Avui hi ha pobles-museus dedicats a mostrar la forma de vida, l'arquitectura, els mobles, etc. d'aquests grups, com ara el Hancock Shaker Village (Monument Històric Nacional) a Hancock.
Les afiliacions religioses de la gent de Massachusetts, d'acord amb l'enquesta d'identitats religioses dels EUA (American Religious Identification Survey) del 2001, feta per la City University de Nova York, serien les següents,[46] en ordre de nombre de seguidors:
Edifici Chapin, Universitat de Williams (Williams College), a Williamstown, els Berkshires, a les Apalatxes.Centre de Ciències al campus central de Harvard, dissenyat per l'arquitecte català, Josep Lluís Sert el 1973.
També compta amb una xarxa d'universitats i institucions d'educació públiques, en primer lloc la Universitat de Massachusetts (University of Massachusetts o UMass), amb 5 emplaçaments diferents i incloent-hi la universitat estatal de medecina (la University of Massachusetts Medical School), totes a l'entorn de Boston o a Boston mateix, les Universitats Estatals (State Colleges) de Bridgewater, Fitchburg, Framingham, Salem, Westfield i Worcester, a més de l'Escola d'Art i Disseny de Massachusetts (Massachusetts College of Art and Design) a Boston, la universitat o institut de les humanitats anomenat Massachusetts College of Liberal Arts, a l'altra banda de l'estat, a North Adams, l'Acadèmia Marítima de Massachusetts (Massachusetts Maritime Academy), especialitzada en enginyeria naval, transport marítim, navegació, protecció del medi ambient i temes relacionats, i el Quincy College.
L'estat també compta amb una xarxa de centres d'educació superior anomenades "Community Colleges" (institucions o universitats "comunitàries"), com ara el Berkshire Community College o els de Bristol, Bunker Hill, Cape Cod, Greenfield, Holyoke, Massachusetts Bay, Massasoit, Middlesex, Mount Wachusett, North Shore, Northern Essex, Quinsigamond i Roxbury, a més del Springfield Technical College.
Especialitzats en l'oceanografia i la biologia marina, hi ha la prestigiosa Institució Oceanogràfica de Woods Hole (Woods Hole Oceanographic Institution), fundat el 1930, i el Laboratori de Biologia Marina (Marine Biological Laboratory), centre d'estudis independent fundat el 1888, els dos localitzats a Woods Hole, part de la vila de Falmouth, a la costa sud de la península de Cape Cod. També a Woods Hole hi ha el Centre de Recerca de Woods Hole (Woods Hole Research Center), enfocat cap a l'ecologia i la biologia en general, i el Centre nord-est de recerca sobre la pesca de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (Northeast Fisheries Science Center, NOAA).
També té una sèrie de conservatoris coneguts, com ara el New England Conservatory, el Berklee College of Music, el Boston Conservatory i el Longy School of Music, i el centre de música Tanglewood a l'oest de l'estat, als Berkshires.
Cultura i natura
Personatges destacats
L'estat de Massachusetts ha donat als EUA una sèrie de prohoms (i "prodones") importants per la política, la literatura, les arts i altres camps d'activitat. Els personatges s'indiquen aquí per camp d'activitat o grup i any de naixement. L'estat de Massachusetts està indicada amb la seva abreviatura postal, és a dir, MA. Vegeu la llista d'abreviatures dels estats dels Estats Units.
Escriptors
Anne Bradstreet, Anne Dudley Bradstreet (Northampton, Anglaterra, 1612 – North Andover, MA, 1672), poeta puritana. Es va mudar a la colònia de Massachusetts el 1630, i fou allí que començà a escriure. Va ser aclamada com a poeta tant a Gran Bretanya com a les colònies americanes.
William Cullen Bryant (Cummington, MA, 1794 – Nova York, 1878), poeta romàntic, traductor. Considerat un dels Fireside Poets ("poetes per recitar a l'entorn de la llar"), junt amb Henry Wadsworth Longfellow, John Greenleaf Whittier, James Russell Lowell i Oliver Wendell Holmes, Sr
John Greenleaf Whittier (Haverhill, MA, 1807 – Hampton Falls, Nou Hampshire, 1892), poeta i quàquer, considerat un dels Fireside Poets ("poetes per recitar a l'entorn de la llar"), junt amb Henry Wadsworth Longfellow, William Cullen Bryant, James Russell Lowell i Oliver Wendell Holmes, Sr
Henry Wadsworth Longfellow (Portland, ara Maine, aleshores MA, 1807 – Cambridge, MA, 1882), poeta, considerat un dels Fireside Poets ("poetes per recitar a l'entorn de la llar"), junt amb John Greenleaf Whittier, William Cullen Bryant, James Russell Lowell i Oliver Wendell Holmes, Sr
Oliver Wendell Holmes pare (Oliver Wendell Holmes, Sr., Cambridge, MA, 1809 – Boston, 1894), metge, professor i autor (prosista i poeta), considerat un dels Fireside Poets, junt amb Henry Wadsworth Longfellow, William Cullen Bryant, James Russell Lowell i John Greenleaf Whittier
James Russell Lowell (Cambridge, MA, 1819 – 1891), poeta romàntic estatunidenc, crític, corrector i home diplomàtic, fou considerat un dels Fireside Poets ("poetes per recitar a l'entorn de la llar"), junt amb John Greenleaf Whittier, William Cullen Bryant, Henry Wadsworth Longfellow i Oliver Wendell Holmes, Sr.
Herman Melville (Nova York, 1819 – 1891), novel·lista que de part del pare, venia d'una família prominent de Boston. El 1850, va establir a una finca familiar a Pittsfield, a l'oest de Massachusetts, on es va passar molts anys i on va escriure Moby Dick (vegeu Arrowhead més avall, sota museus),[47] després de salpar de Fairhaven el 1841, a la caça de la balena per tres anys.[48]
Helen Hunt Jackson (nom de naixement: Helen Fiske, firmava Helen Hunt o Helen Jackson, Amherst, MA, 1830 – San Francisco, Califòrnia, 1885), activista a favor dels drets dels natius americans, autora
Edward Bellamy (poble de Chicopee Falls, ara part de Chicopee, MA, 1850 – 1898), novel·lista i socialista, conegut per la seva novela sobre una futura utopia socialisa, Looking Backward: 2000-1887, publicat el 1888.
Edith Wharton (Nova York, 1862 – Saint-Brice-sous-Forêt, França, 1937), novel·lista, narradora i dissenyadora (paisatgista, interiorista), es va establir al comtat de Berkshire, a Lenox, a la seva finca The Mount, que es va fer construir el 1902 (vegeu més avall sota museus).
Khalil Gibran (nom de naixement: Gubran Khalil Gubran bin Mikhā'īl bin Sa'ad; en àrab: جبران خليل جبران بن ميخائيل بن سعد, Bsharri, actual Líban, 1883 – Nova York, 1931), poeta, escriptor, artista estatunidencolibanès, va estar estretament vinculat amb Boston
Stephen Daye, Sr. (Stephen Daye pare, Sutton, ara un districte de Londres, ca 1594 – Cambridge, MA, 1668), manyà d'ofici, fou el primer impressor a publicar obres a les colònies. Treballà a la impremta propietat de l'Elizabeth Glover, a Cambridge, junt amb el seu fill, Matthew Daye, impressor d'ofici. La primera obra impresa va ser un diari el 1639, el primer llibre el 1640, el Bay Psalm Book (Llibre dels Psalms de la Badia), només 20 anys després de la fundació de la primera colònia anglesa a Plymouth (la segona al que esdevindria els EUA).
Artistes
"El Mayflower a Plymouth" (1882), una de les pintures més conegudes de William Halsall.
Fitz Henry Lane (nom de naixement: Nathaniel Rogers Lane, altres noms: Fitz Hugh Lane) (Gloucester, MA, 1804 – 1865), pintor (en particular marines) i gravador, estil o moviment: luminisme (Luminism)
William Halsall (William Formby Halsall, Kirkdale, Anglaterra, 1841 - Provincetown, MA, 1919), conegut pintor de marines que es va formar a Boston i es va establir a Provincetown, Cape Cod.
Charles Dana Gibson (Roxbury, ara part de Boston, 1867 – Nova York, 1944), artista gràfic
Anna Vaughn Hyatt Huntington (Cambridge, MA, 1876 – Redding, Connecticut, 1973), escultora i mecenes de les arts
Norman Rockwell (Nova York, 1894 - Stockbridge, 1978), famós pintor i il·lustrador especialment conegut per les escenes costumistes, plenes d'humor i ironia. Té un museu dedicat a la seva obra al poble de Stockbridge, on va viure els últims 25 anys de la seva vida (vegeu més avall sota museus).[49]
Theodor Seuss Geisel, "Dr. Seuss" (1904-1991) - ninotaire, il·lustrador i escriptor - vegeu a dalt sota "Escriptors".
George L. K. Morris (Nova York, 1905 – Stockbridge, Massachusetts, 1975), pintor cubista, escriptor i editor, va advocar per un art abstracte americà. Casat amb la també artista abstracte Suzy Freilinghuysen, va viure entre Nova York i la seva casa i estudi de Lenox (Massachusetts). Aquesta finca a Lenox, d'arquitectura exquisidament racionalista (anys 30 i 40), és avui un museu dedicat a la parella d'artistes.[50]
Suzy Frelinghuysen (també coneguda com a Suzy Moris després de casada, i Estelle Condit Frelinghuysen de naixement, Newark, Nova Jersey, 1911 - Lenox, Massachusetts, 1988), pintora cubista i soprano operàtica. Va advocar per un art abstracte americà. Casada amb el també artista abstracte George L. K. Morris, va viure entre Nova York i la seva casa i estudi de Lenox (Massachusetts) des dels anys 1930. Aquesta finca a Lenox, d'arquitectura exquisidament racionalista (anys 30 i 40), és avui un museu dedicat a la parella d'artistes.[50][51]
Charles Bulfinch (Boston, 1763–1844), considerat el primer arquitecte estatunidenc nascut al terreny, és responsable d'alguns edificis estatals i altres a Massachusetts (principalment Boston), a Connecticut i a Washington DC (on fou director d'obres públiques)
William Le Baron Jenney (Fairhaven, MA, 1832-1907), arquitecte conegut com a "pare del gratacels estatunidencs" ("Father of the American skyscraper")
Henry Hobson Richardson (St. James Parish, Louisiana, 1838 - Brookline, MA, 1886), arquitecte americà que va assolir gran renom, actiu a Nova Anglaterra i en particular a Massachusetts. Popularitzà el seu estil de neoromànic, anomenat "Richardsonian Romanesque".
Josep Lluís Sert (Barcelona, 1902-1983), arquitecte català que es va exiliar primer a Nova York (a partir de 1939) i després a Boston/Cambridge (del 1953 fins a la fi dels 1970 o principis de 1980), dirigí el Harvard Graduate School of Design, l'escola d'arquitectura i paisatgisme de la Universitat Harvard i va construir no pocs edificis a l'àrea de Boston i Cambridge.
Músics
Música clàssica
Amy Beach ((Nou Hampshire, 1867 - ciutat de Nova York, 1944), pianista i compositora vinculada amb Boston, amb Massachusetts en general, i en menor mesura a Nou Hampshire i Nova York, i formà part del grup dels Second New England School Composers (Compositors de la Segona Escola de Nova Anglaterra).
Serge Koussevitzky (en rus, Сергей Александрович Кусевицкий. Vyshni Volotxok, Rússia, 1874 - Boston, 1951) fou un compositor i director d'orquestra rus d'origen jueu nacionalitzat estatunidenc. Director musical de l'Orquestra simfònica de Boston i del programa de Tanglewood (Comtat de Berkshire) per 25 anys. Entre els seus estudiants i protegits hi havia Leonard Bernstein, Samuel Adler i Sarah Caldwell.
Arthur Fiedler (Boston, 1894 - Brookline, Massachusetts, 1979) - director d'orquestra i violinista, conegut per ser el director de l'Orquestra Simfònica de Boston i de l'Orquestra Boston Pops.
Pee Wee Hunt (Walter Gerhardt Hunt, Mount Healthy, Ohio, 1907 – Plymouth, Massachusetts, 1979) - músic de jazz que fou trombonista, vocalista i líder d'una banda.
Maria Hawkins, després de casada, Maria Cole (Boston, 1922 – Boca Raton, Florida, 2012) - cantant de jazz i mare de la també cantant Natalie Cole.
Chick Corea (Chelsea, MA, 1941) - un dels pianistes i tecladistes de jazz vius més importants dels EUA, treballa en diversos estils de jazz.
Grace Kelly, originalment Grace Chung (Wellesley, Massachusetts, 1992), una música i vocalista, compositora i arranjadora de jazz i electro-jazz pop, activa des del 2004.
Música rock, rock folclòric, cantautors
Joan Baez (Staten Island, ciutat de Nova York, 1941), cantautora i activista des dels anys 1960 fins avui, eclosionà com a música durant els seus anys universitaris a Boston i entorns, amb el seu primer concert el 1958 allí.
Carly Simon (The Bronx, ciutat de Nova York, 1945), cantautora que estiuejava a Massachusetts de petita, va estudiar música a Boston, i hi viu des dels anys 1970.[52][53]
Arlo Guthrie (Coney Island, ciutat de Nova York, 1947), cantautor des dels 60 fins avui, profundament vinculat amb Massachusetts, especialment els Berkshires, on ha passat bona part de la seva vida i on viu ara.
Donna Summer (Boston, 1948 - Naples (Florida), 2012), cantant i compositora musical coneguda especialment pels seus temes de ball dels anys 1970 i 80, que li van valdre el malnom de la "Reina del Disco".
James Taylor (Boston, MA, 1948), cantautor i guitarrista de folk rock, rock, pop, soft rock, blues i country actiu des del 1966 fins avui. Viu a Lenox, als Berkshires.[54] Dues de les seves cançons més emblemàtiques versen sobre Massachusetts i els Berkshires: «Sweet Baby James»,[55][56][57] i «Country Road», que es refereix a Belmont.[58][59]
Jonathan Richman (Natick, MA, 1951), fundador, cantant i líder del grup proto-punk i de garage rock The Modern Lovers (1970-74, 1976-1988, vegeu més avall) i cantautor independent fins avui en dia.
Ron Finn, cantant d'Easy Rider, grup d'Espanya, i Wildside (radicat a Massachusetts), els anys 1980 amb Mace, grup de Heavy Metal de Boston
The Modern Lovers, grup proto-punk i de garage rock de Boston i fundat l'any 1970 per Jonathan Richman i altres. Anys d'activitat: 1970-1974 i 1976-1988.
Jonathan Richman (Natick, MA, 1951) (vegeu més amunt també), cantautor, compositor, guitarrista i músic, fundador de la banda Modern Lovers. Ha treballat els gèneres de rock, folk, new wave, proto-punk, i garatge.
Boston, banda de rock progressiu i altres estils que es va fundar a Boston l'any 1975 i que encara està en actiu.
The Cars, banda de rock, new wave i power pop basada a Boston i fundada el 1976. Anys actius: 1976–88, 2010–present.
Bim Skala Bim, grup de ska i ska punk formats a Boston el 1983. Anys actius: 1983–2002 i 2009 fins avui.
The Mighty Mighty Bosstones (o simplement The Bosstones), grup de punk ska de Boston. Anys actius: 1983-2004, i 2007 fins avui.
Pixies, grup de rock alternatiu originari de Boston (1986-1993 i 2004-avui).
The Dresden Dolls, banda de «cabaret punk brechtià» formada a Boston l'any 2000 per Amanda Palmer i Brian Viglione. Anys actius: 2000–2008, i 2020−avui, amb retrobades entremig els anys 2010, 2011−2012, 2015 i 2018.
Música pop
Jonathan Knight (Dorchester, ara part de Boston, MA, 1968), cantant de pop del grup New Kids on the Block
Jordan Knight (Worcester, MA, 1970), cantant i cantautor de pop, New Kids on the Block
Joey McIntyre (Joseph McIntyre, Needham, MA, 1972), cantant i cantautor, New Kids on the Block i independent, actor de cine i teatre
JoJo (Joanna Noëlle Blagden Levesque, Brattleboro, Vermont, 1990), cantant de Pop/R&B, cantautora, ballarina i actriu que es va criar a Foxborough (Massachusetts) des de l'edat dels cinc anys.
Actors, cineastes, guionistes i directors de cinema i televisió
Ruth Gordon (Quincy, MA, 1896 - Edgartown, MA, 1985), actriu de teatre i cinema, guionista i dramaturga que començà actuant a Broadway als 19 anys i guanyà molta fama pels seus papers en pel·lícules quan era septuagenària i octogenària, com ara la pel·lícula Harold and Maude (1971). Rebé nombrosos guardons.
James Spader (Boston, 1960), actor americà de cinema i televisió guanyador de tres premis Emmy.
Marcia Cross (Marlborough, MA, 1962), actriu de televisió, coneguda pels seus papers protagonistes a les sèries Melrose Place (1992-1997) i Desperate Housewives (2004-2012).
John Michael Higgins (Boston, MA, 1963), actor de teatre, cinema i televisió i humorista (actor còmic).
Maria Mitchell (Nantucket, MA, 1818 - Lynn, MA, 1889), astrònoma, la primera dona americana que es va dedicar professionalment a l'astronomia. L'any 1847 va descobrir un cometa que porta el seu nom.
Elias Howe, Jr. (Spencer, Ma, 1819 – Brooklyn, Nova York, 1867), inventor i pioner en la tècnica relacionada amb les màquines de cosir, els seus esforços empresarials amb el seu invent van fracassar al principi a causa de l'èxit de la còpia de les seves idees que va fabricar un altre empresari, l'Isaac Singer.
Timothy Leary (Springfield, MA, 1920 – Los Angeles, Califòrnia, 1996), psicòleg i escriptor que promocionà públicament l'ús de drogues psicodèliques i es convertí en una figura coneguda de la contracultura dels anys seixanta. Va ser "un heroi de la consciència nord-americana", segons Allen Ginsberg, i Tom Robbins el va qualificar de "valent neuronauta".
Jeff Corwin (Jeffrey Scott Corwin, Norwell, MA, 1967), biòleg, ecologista i presentador del programa televisiu "Animal Planet"
Natius americans
Passaconaway ("Fill de l'Ós", nascut entre 1550 i 1570 - mort ca. 1679), xaman i satxem dels pennacook, fou una figura important en la història colonial. Es movia entre el que esdevindrien Nou Hampshire, Massachusetts i Maine.
Nanepashemet (mort el 1619 a Massachusetts), Gran Sàtxem (cap) de la Confederació dels Pawtucket fins a la seva mort a mans dels tarratins, governà sobre gran part de l'actual nord-est de Massachusetts. Després de la seva mort, el va succeir la seva dona, coneguda tan sols pel seu títol, Squaw Sàtxem.
Squaw Sàtxem (Squaw Sachem, morta el 1650 prop de Winchester, MA), va esdevenir sàtxem o cap massachusett (wampanoag?) de la Confederació Pawtucket el 1619, quan es va morir el seu company i sàtxem, Nanepashemet. Les malalties i altres calamitats que decimaven la seva tribu la van fer decidir a vendre algunes de les seves terres als colons o intercanviar-les per productes (cosa que, per altra part, no era gaire estrany en aquell temps). D'ella, els colons van obtenir títols sobre Winchester, Cambridge, Watertown, Concord i altres territoris.[62][63][64]
Tisquantum (conegut també com a Squanto, ca. 1580 – Chatham, MA, 1622), guerrer patuxet, fou guia, traductor, diplomàtic i assistent clau en la supervivència dels colons anglesos durant el seu primer hivern i després a la colònia de Plymouth.
Samoset (a vegades mencionat com a Somerset, ca. 1590 – 1653), primer natiu americà en contactar amb els colons anglesos. El 1621, els colons es van quedar de pedra quan el Samoset, de la tribu dels abenaki, va entrar tranquil·lament al seu assentament de Plymouth i els va donar la benvinguda en anglès, idioma que havia après d'un anterior grup d'anglesos que havien arribat a la costa de l'actual Maine.
Massasoit (Gran sàtxem o cap), títol sota el qual fou conegut Woosamequin (Ploma Groga, m. 1660), cap dels wampanoag, esmentat pels anglesos per primer cop el 1619, es va aliar amb els anglesos contra els narragansett el 1621 i va ser clau per a la supervivència de la colònia de Plymouth.
Wamsutta (Alexander, m. 1662), cabdill wampanoag, fill gran del cap Massassoit i germà de Metacomet; va succeir el seu pare com a sàtxem (cap) dels wampanoag el 1660.
Caleb Cheeshahteaumuck (? - Watertown, Ma, 1666), un wampanoag de Martha's Vineyard, completà els seus estudis a la Universitat Harvard el 1665, convertint-se en el primer natiu americà en obtenir un títol d'aquesta institució. Morí de tuberculosis menys d'un any més tard.
Metacomet, anomenat també Rei Felip ("King Philip", ca. 1639 – executat a Bristol, Rhode Island, el 1676), sàtxem (cap) dels wampanoag. Fill de Massassoit i germà de Wamsutta, el va succeir el 1662. El 1671 va signar el tractat de Taunton com a mostra de bona voluntat amb els colons blancs. Més tard, s'alià amb diverses altres tribus de la contrada (els narragansett, nipmuc i pennacook) i lliurà guerra als colons el 1675.
Crispus Attucks - vegeu sota "activistes.
Polítics
«Pares Fundadors»
D'entre la gent considerada els «Pares Fundadors dels Estats Units» (Founding Fathers of the United States), és a dir, els que van firmar la Declaració d'Independència, i els que van elaborar la Constitució, s'hi troben els següents personatges de Massachusetts:
Benjamin Franklin (Boston, Província de Massachusetts Bay, 1706 – Philadelphia, PA, 1790), autor, editor, pensador del camp de la teoria política, home polític, científic, inventor, satíric, activista i home diplomàtic, és conegut sobretot com un dels "Pares Fundadors dels EUA" (Founding Fathers of the United States of America) i un dels firmants de la Declaració de la Independència i contribuents a la creació de la Constitució dels Estats Units d'Amèrica.
John Hancock (Braintree, actual Quincy, MA, 1737 - Boston, 1793), mercader, polític i participant en la Guerra d'Independència dels Estats Units, és popularment conegut per la seva enorme firma a la Declaració d'Independència, fins al punt que el seu nom ha esdevingut sinònim de "firma" als EUA.
Elbridge Gerry (Elbridge Thomas Gerry, Marblehead, MA, 1744 – Washington DC, 1814), polític i diplomàtic estatsunidenc. Cinquè vicepresident dels EUA, conegut per haver firmat la Declaració d'Independència però haver refusat de firmar la Constitució perquè no contenia cap declaració de drets. També conegut per una pràctica política anomenat "gerrymandering" en honor seu, consistent en dibuixar els districtes electorals de forma favorable a un partit.
Presidents dels EUA
John Adams (Braintree, actual Quincy, Província de Massachusetts Bay, 1735 – Quincy, MA, 1826), 2n president dels EUA (1797–1801) i 1r vicepresident
Martha Mary Coakley (Pittsfield, MA, 1953), la Fiscal General de l'estat de Massachusetts (començant el 2007).
Deval Patrick (Deval Laurdine Patrick, Chicago, Illinois, 1956), 71è governador de l'estat de Massachusetts, va entrar en funcions el 2007. És del partit Demòcrata i és el primer governador afroamericà de l'estat, i només el segon afroamericà elegit com a governador d'un dels 50 estats.[65][66][67]
Jane Swift (Jane Maria Swift, North Adams, MA, 1965), política, fou governador lloctinent (la posició just per sota del governador) de l'estat (1999-2003) i governador interí de l'estat de Massachusetts (2001-2003). Quan va entrar en funcions com a governadora, era la persona més jove del país de mai haver ostentat el càrrec de governador d'un estat. Fou la primera i única dona en el càrrec de governador a l'estat de Massachusetts.
Elizabeth Freeman, coneguda com a Mum Bett (ca. 1742? – 1829), esclava a Sheffield que va guanyar la seva llibertat el 1781, portant el seu cas davant d'un tribunal a Great Barrington i amparant-se en la constitució de l'estat, que indicava que tots els individus havien nascut lliures i en igualtat (all human beings are born free and equal).[68]
Quock Walker (Comtat de Worcester, Massachusetts, 1753-?), esclau que va guanyar la seva llibertat el 1781, portant el seu cas davant d'un tribunal al Comtat de Worcester i amparant-se en la constitució de l'estat, que indicava que "tots els homes han nascut lliures i en igualtat ("all men are born free and equal").[69]
Abby Kelley Foster (també Abby Kelley, Pelham, MA, 1811 – Worcester, MA, 1887), activista abolicionista (contra l'esclavitud), sufragista (dret de la dona la vot), feminista i reformista social radical activa entre les dècades de 1830 a 1870.
Lewis Hayden (Lexington, Kentucky, 1811 – Boston, 1889), líder afroamericà, esclau fugitiu, abolicionista, home de negocis i home polític, va servir de representant de Boston a la Legislatura de l'estat de Massachusetts a partir del 1873, i de Missatger del Secretari de l'Estat del 1859 fins a la seva mort.[70][71]
Shadrach Minkins (Norfolk, Virgínia, 1814? - Mont-real (Canadà), 1875), esclau fugitiu. Va escapar de l'esclavitud el 1850 i es va establir a Boston, trobant feina de cambrer. Aquell mateix any, el Congrés dels EUA va promulgar la Llei dels esclaus fugitius (Fugitive Slave Law), que permetia que agents federals poguessin capturar esclaus fugitius vivint en estats lliures com Massachusetts i tornar-los a l'esclavitud. Va ser rescatat per força per un grup d'abolicionistes i es va poder escapar fins al Canadà a través del "Ferrocarril clandestí" ("Underground Railroad").[72]
Robert Morris, Sr. (Salem, Ma, 1823 – Boston, 1882), el segon afroamericà a ser admès com a advocat professional a Massachusetts i un dels primers afroamericans al país a exercir la professió, fou un abolicionista i lluitador pels drets civils.[73][74]
Anthony Burns (comtat de Stafford, Virgínia, 1834 – Saint Catherine's, Ontario (Canadà), 1866), esclau fugitiu de Virgínia que va trobar feina a Boston, on el seu propietari el va capturar el 1854, i partir d'allí hi va haver una gran lluita campal (avalots, un assassinat) entre els abolicionistes i les "forces de l'ordre" a Boston. Al final, va ser enviat de nou a Virgínia com a esclau, però uns abolicionistes de Massachusetts van poder captar els fons per comprar-li la seva llibertat.[75]
Rachelle Slobodinsky Yarros (Berdýtxyv, óblast de Jitòmir, Ucraïna, Imperi Rus, 1869 – San Diego, Califòrnia, 1946), metge, pedagoga, feminista i activista. Va ser la primera dona a cursar estudis a l'Institut de Metges i Cirurgians de Boston (College of Physicians and Surgeons of Boston), es va llicenciar a Pennsilvània. Després va treballar a l'Hospital de Nova Anglaterra per a Dones i Infants a Boston abans de mudar-se a Chicago, on continuà treballant de metge i de professora. Era proponent de l'educació sexual i el control de natalitat.
Helen Keller (Tuscumbia, Alabama, 1880 - Easton, Connecticut, 1968) fou una activista, escriptora i professora nord-americana sordcega. Va ser la primera persona sordcega a obtenir una llicenciatura universitària. Va estudiar primer (a partir dels 8 anys) a una escola famosa per a cecs de Boston, sota la tutela de l'Anne Sullivan (i on va coincidir amb la Laura Bridgman), i després d'una breu estada d'estudis a Nova York, va llicenciar-se a Radcliffe College, la contrapartida femenina de la Universitat Harvard. Va ser una autora prolífica, i va fer campanyes intenses en contra de la guerra, pel sufragi femení, els drets dels treballadors i el socialisme.
Timothy Leary (Springfield, MA, 1920 – Los Angeles, Califòrnia, 1996), psicòleg que promocionà l'ús de drogues psicodèliques, figura coneguda de la contracultura dels anys seixanta. Vegeu també sota "científics".
Eunice Kennedy Shriver (Brookline, MA, 1921 – Hyannis, MA, 2009), sociòloga i activista pels drets i recursos per les persones amb discapacitat mental, i fundadora dels Jocs Olímpics Especials (Special Olympics). Vegeu també sota "científics".
Malcolm X (Malcolm Little, Omaha, Nebraska, 1925 - assassinat a Nova York, 1965), activista pels drets humans i els drets dels afroamericans. Va ser portaveu estatsunidenc del grup conegut com a Nació de l'Islam (NOI) i fundador de la Muslim Mosque, Inc. i de l'Organització d'Unitat Afroamericana (Organization of Afro-American Unity). Vinculat amb Massachusetts - a partir dels 10 anys va viure a Boston i d'adult hi va passar diverses temporades.
Noam Chomsky (Filadèlfia, Pennsilvània, 1928), lingüista, filòsof, científic cognitiu, activista polític i autor, està vinculat amb MIT. Vegeu també sota "científics".
Abbie Hoffman (Abbot Howard Hoffman, Worcester, MA, 1936 – Solebury Township, Pennsilvània, 1989) activista polític i social dels anys 1960 actiu en moviments contraculturals, un dels fundadors del Partit Internacional de la Joventut (Youth International Party) o «Yippies», es va interessar per l'anarquisme, el marxisme, el teatre de guerrilla, etc. i va escriure el llibre Roba aquest llibre (Steal This Book, 1971).
Hetty Green (nom de naixement: Henrietta Robinson, Henrietta Howland Robinson, New Bedford, MA, 1834 - Nova York, 1916), de malnom: "la bruixa de Wall Street" ("The Witch of Wall Street"), dona de negocis, magnat de la borsa estatsunidenca coneguda per la seva reputada frugalitat durant l'Era daurada o Gilded Age i per ser la primera dona a tenir un impacte seriós a Wall Street. Va heretar una fortuna del seu pare, comerciant i propietari d'una flota de vaixells dedicats a la caça de la balena.
Altres
Altres personatges històrics
Lydia Chapin Taft (Mendon, Colònia de Massachusetts, 1712 - Uxbridge, Massachusetts, EUA Revolucionari, 1778), més coneguda simplement com a Lydia Taft, fou la primera dona a votar legalment als EUA, en una reunió municipal el 1756, precedint la legalització del vot de la dona als EUA (el 1920) per 164 anys. Abans de la seva mort, va votar oficialment com a mínim en dues altres ocasions també. Forma una fita rellevant en la història del moviment sufragista.[79]
Paul Revere (Boston, 1735 – 1818), argenter i participant en la Guerra d'Independència dels Estats Units, conegut per haver contribuït a organitzar un sistema de vigilància per controlar els moviments de les forces britàniques (usant llanternes i campanars, entre d'altres mètodes), i per haver portat les notícies de la imminent arribada dels britànics a Concord i Lexington, ajudant a assegurar la victòria pels rebels. El missatge el va portar en persona la nit del 18-19 d'abril 1775, cavalcant a mitjanit des de Boston fins a Concord, acció coneguda com el "midnight ride" (cavalcada de mitjanit). D'acord amb la història popular, anava cridant "The redcoats are coming!" ("Ja venen els vermells!", pel color de l'uniforme britànic).
Laura Bridgman (Hanover, Nou Hampshire, 1829 – Boston, 1889) va ser la primera sordcega en cursar estudis secundaris als Estats Units (a Boston) i la primera en obtenir notorietat internacional, cinquanta anys abans que no ho fes la Helen Keller. Va viure una gran part de la seva vida a Boston, a partir dels 8 anys.
Anne Sullivan (Agawam, Massachusetts, 1866 - Queens, ciutat de Nova York, 1936) va ser una pedagoga nord-americana amb visibilitat reduïda, famosa com a mestre i companya de la Helen Keller a una coneguda escola per cecs de Boston.
Altres
Julia Child (nom de soltera: Julia McWilliams, Pasadena, Califòrnia, 1912 - Montecito, Califòrnia, 2004), cuinera de gran renom, es va establir a Cambridge el 1961 i va començar a guanyar fama a Cambridge i Boston, on va publicar el seu primer llibre de cuina (el 1961) i des d'on feia el seu programa televisiu pel canal WGBH el 1963.
Àrees protegides, conjunts històrics i museus
Xarxa de parcs i paratges històrics nacionals
Com a part de la xarxa de parcs i paratges històrics nacionals hi ha els següents conjunts:
Parc Històric Nacional de Boston (Boston National Historic Park)[84] - parc històric dins la ciutat de Boston, centrat en el port però que s'estén per la ciutat seguint el "Camí de la Llibertat" (Freedom Trail), i enfocat cap a la Revolució Americana.
Corredor de patrimoni nacional de la Vall del Riu Blackstone (John H. Chafee Blackstone River Valley National Heritage Corridor), compartit entre Massachusetts i Rhode Island al llarg del riu homònim, és considerat el bressol de la Revolució Industrial als EUA, amb les seves fàbriques de cotó.[94]
etc.
Pobles museu, museus a l'aire lliure
Poblat Shaker de Hancock (Hancock Shaker Village)[95] - a Hancock, als Berkshires (a l'oest de l'estat), un poblat on vivien una comunitat de Shakers (comunitat religiosa puritana similar als Quakers o Quàquers), fent agricultura i ramaderia, i on creaven els seus mobles originals i preuats i conreaven herbes aromàtiques, etc. Es poden visitar els edificis, fins i tot una pallissa / estable rodona - amb actors que recreen l'ambient de l'època.
La Plantació de Plimoth (Plimoth Plantation)[96] - reconstrucció de la colònia de Plymouth del segle xvii, un dels primers assentaments d'anglesos al que esdevindria els EUA i seu dels anomenats "pares pelegrins" (Pilgrim Fathers). Hi ha també la recreació del vaixell Mayflower, que hi va atracar el 1620.
Poble Vell de Sturbridge (Old Sturbridge Village)[97] - recreació de la vida en un poble de Nova Anglaterra els segles XVIII i xix
etc.
Museus, cases-museu i centres culturals
Els molts museus de Boston i la seva àrea metropolitana.
Els museus de les universitats de l'àrea metropolitana de Boston, com ara els museus de la Universitat Harvard, a Cambridge.
Tres museus d'art importants al sector septentrional dels Berkshires, a l'oest de l'estat:
Massachusetts Museum of Contemporary Art (MASS MoCA), museu d'art contemporani a North Adams, no gaire lluny de Williamstown. Ocupa l'edifici d'una antiga empremta.
Clark Art Institute ("The Clark") - museu d'art conformada per una extensa i important col·lecció privada, a Williamstown.
Williams College Museum of Art (WCMA), el museu d'art de la petita universitat o college de Williams, a Williamstown.
Chesterwood[98] - Casa-museu amb taller i jardins de l'escultor Daniel Chester French (1850-1931), que va fer algunes de les escultures oficials més importants a Washington DC. Es troba a Stockbridge, als Berkshires, a l'oest de l'estat.
Museu de Norman Rockwell - museu d'art al poble de Stockbridge (als Berkshires), a l'oest de l'estat, dedicat a l'artista conegut (il·lustrador costumista amb humor i ironia, vegeu a dalt sota artistes) que s'hi passà els últims 25 anys de vida en aquest municipi. Conté 998 pintures i dibuixos originals de l'artista, cosa que el fa la major col·lecció d'obres d'aquest autor.[49]
The Mount, la casa de l'escriptora Edith Wharton, a Lenox (els Berkshires), a ponent de l'estat. La casa senyorial fou dissenyada per Edith Wharton i completada el 1902. Paratge històric nacional i centre cultural.[99]
Arrowhead, casa-museu de l'escriptor Herman Melville, a la finca (granja) de Pittsfield (els Berkshires) on va escriure Moby Dick i tres novel·les més, a part d'una bona dosi de narrativa, articles per revistes i un xic de poesia abans d'haver d'abandonar el lloc estimat per falta d'èxit literari durant la seva vida i per tant per falta de fons. Es va veure abocat a buscar-se la vida en un altre lloc (treballant en una oficina a Nova York). La casa-museu allotja la Societat Històrica del Comtat de Berkshire (Berkshire County Historical Society).[47]
Naumkeag, casa senyorial i jardins del matrimoni Choate (Joseph Choate, advocat de Nova York i ambaixador dels EUA a Gran Bretanya), del 1884, construïda pels coneguts arquitectes McKim, Mead & White. Es troba al poble de Stockbridge (als Berkshires).
Frelinghuysen Morris House & Studio - casa i estudi dels pintors i escultors cubistes, abstractes i avantguardistes Suzy Frelinghuysen i George L. K. Morris (vegeu les entrades més amunt). L'arquitectura racionalista dels anys 30 i 40 allotja aquest museu dedicat a la parella d'artistes.[50][100]
Jacob's Pillow, important centre de dansa i festival fundat el 1931 al poblet de Becket, als Berkshires.[101]
Tanglewood Music Center, important centre de música clàssica al poblet de Lenox, als Berkshires, fundat el 1937, on estiueja l'Orquestra Simfònica de Boston i hi fa concerts interiors i exteriors.[102]
etc.
Parcs i paratges naturals
També hi ha una densa xarxa de parcs naturals estatals,[103][104] i alguns conjunts nacionals,[105] com ara:
part del Sender dels Apalatxes (Appalachian Trail),[106] que travessa les muntanyes Apalatxes de nord a sud dels EUA (o a l'inrevés), que a Massachusetts passa pels Berkshires, a ponent;
la Costa Nacional del Cap Cod (Cape Cod National Seashore)[107] - espai natural que comprèn les costes de la península de Cape Cod.
el paratge natural d'interès nacional de Bartholomew's Cobble (Bartholomew's Cobble National Natural Landmark) - 1,33 km² (329 acres) amb dos turons ubicats als municipis d'Ashley Falls i Sheffield, als Berkshires, a la frontera amb l'estat de Connecticut. Va ser designat paratge natural nacional el 1971 per la seva impressionant biodiversitat en flora, especialment falgueres i flors boscanes i de prat. El lloc és conegut també per les seves vistes dels Apalatxes, les Muntanyes Tacònic i la plana d'inundació del riu Housatonic.[108][109][110]
etc.
(Vegeu també a dalt, l'Àrea Recreativa Nacional de les Illes del Port de Boston.)
Massachusetts en la cultura popular
Massachusetts apareix en la cultura popular de diverses maneres, com ara en cançons:
El grup manx the Bee Gees van publicar la cançó «Massachusetts», de gran èxit, l'any 1967, que va ser inclosa a l'àlbum Horizontal l'any següent. Curiosament, a l'hora d'escriure-la, no hi havien estat mai, a Massachusetts.[111]
Arlo Guthrie va escriure la balada satírica parlada i musicada d'«Alice's Restaurant» (1967) als Berkshires, on també està ambientada.
La cançó «Sweet Baby James» (1970), de James Taylor, escrit per al seu nebot nounat, en James Richmond Taylor, mentres el cantautor conduïa des dels Berkshires de Massachusetts, on visitava a Arlo Guthrie, fins a Carolina del Nord a veure l'infant en un viatge d'unes 20 hores, parla de Massachusetts en una de les estrofes més memorables[112][113][114] i sovint és coneguda, d'entre les seves obres, com «la cançó de Massachusetts».
Referències
↑Lleis Generals de la Mancomunitat de Massachusetts, pàgina oficial. A la part I, títol I, capítol II, secció 35 diu: "Bay Staters shall be the official designation of citizens of the commonwealth" (Bay Staters serà la designació oficial dels ciutadans de la mancomunitat). Consultat el 3 de gener 2011.
↑Salwen, Bert, 1978. Indians of Southern New England and Long Island: Early Period, dins "Northeast", a cura de Bruce G. Trigger, vol. 15 del "Handbook of North American Indians", a cura de William C. Sturtevant, pàgines 160–176. Washington D.C.: Smithsonian Institution. Citat a: Campbell, Lyle, American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, 1997, p. 401
↑William Bright, Native American Place Names of the United States. Norman: University of Oklahoma Press, 2004, p. 270
↑Neal, Daniel. «XIV: The Present State of New England». A: The history of New-England. 2. 2a edició. Londres: Printed for A. Ward, 1747, p. 216. OCLC8616817 [Consulta: 24 juny 2009].
↑«Kentucky as a Commonwealth». Kentucky Department for Libraries and Archives. Arxivat de l'original el 2008-05-22. [Consulta: 22 maig 2010].
↑Els primers dos paràgrafs d'aquesta secció, des de "Durant la segona meitat..." i fins a "Demòcrata Martha Coakley per només 52% contra 47%." són principalment una traducció de la mateixa secció a la viquipèdia en anglès.
↑«2008 Return of Votes Complete» (PDF). Massachusetts Secretary of the Commonwealth (Secretari de la Mancomunitat de Massachusetts), 17-12-2008. Arxivat de l'original el 2016-02-08. [Consulta: 18 octubre 2009].
↑Fitxa de l'I-90Arxivat 2020-10-26 a Wayback Machine. (anglès) a l'Interstate Guide, posat al dia el 16 gener 2020 - amb una història bastant completa de l'autopista i fotos. [Accedit el 10-11-2020].
↑Jacob's Pillow, centre de dansa, escola i festival (en anglès). [Accedit el 3-11-2020].
↑«The History of Tanglewood», resum d'història d'aquest centre de música, a la pàgina oficial de Tanglewood, allotjat a la pàgina de l'Orquestra Simfònica de Boston (en anglès). [Accedit el 3-11-2020].
,_Lowell,_Massachusetts.JPG)
.svg&lang=ca)
