|
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536),[1] reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536). Fou la segona esposa de Ferran el Catòlic (1505-1516); després de la mort d'aquest, es casà amb Joan de Brandeburg-Ansbach (1519-1525); i finalment, després de quedar vídua novament, amb Ferran d'Aragó, duc de Calàbria (1526-1536). BiografiaÚrsula Germana de Foix va néixer a Foix (País de Foix, França) en 1488 i va morir a Llíria (València) en 1536. Filla de Joan de Foix, comte d'Étampes i vescomte de Narbona, i de Maria d'Orleans, germana de Lluís XII de França. Pertanyia a la noble casa francesa de Foix, que havia regnat a Navarra. Va ser educada en la cultura francoborgonyona a la cort del seu oncle matern Lluís XII de França, on va aprendre a llegir, a ballar i a tocar el llaüt, i es va preparar per a contreure un matrimoni que preservés els interessos del seu llinatge.[1] Es va casar el 15 de març de 1506,[2] a divuit anys, amb Ferran II d'Aragó, vidu d'Isabel I de Castella. Arribada a València, els seus costums i la seua cultura francoborgonyona, distintes de l'ascetisme i de la rigidesa de la reina Isabel, van desconcertar la cort castellana. Germana de Foix coneixia les habilitats socials per a moure's amb desimboltura a la cort, i mostrà un model femení que xocava amb el referent d'ideal d'educació femenina basat en la sobrietat i els textos religiosos, que havia impulsat Isabel la Catòlica. Per aquest motiu, Germana de Foix va ser criticada per la seva frivolitat.[1] Encara que era probablement una relació romàntica la que tingueren ambdós, una raó important de la unió era establir una treva entre el Regne de França i el Regne de Castella. Així, pel Tractat de Blois es dictaminà que Germana rebia els drets dinàstics del Regne de Nàpols i li concedí el títol de reina de Jerusalem. Enric VIII d'Anglaterra, gendre de Ferran pel seu matrimoni amb Caterina d'Aragó, va veure's traït i, enfadat, en un acte de venjança, va casar la seva germana petita, Maria Tudor, amb Lluís XII de França, un rei envellit, però enriquit; tanmateix, tot va perdre's arran de la mort d'aquest a poc més de dos mesos i mig després del casament.[3] Del matrimoni de Germana de Foix amb Ferran II el Catòlic va néixer un fill, Joan, que va morir poc després de néixer el 3 de maig de 1509.[2] D'haver sobreviscut hauria heretat els estats de la corona d'Aragó, patrimoni patern, i hauria impedit la unitat que es va aconseguir en la persona de Carles I.[1] Vídua en 1516, va rebre un generós dot per a mantenir el seu estatus reial, i així refermà les crítiques que l'acusaven de supèrbia i luxúria. Vídua en un país estranger, tenia prohibit abandonar la Península. Tot i el seu estatus regi es va haver de sotmetre al nou rei Carles I. Germana es va retirar al monestir de Guadalupe i va renunciar als seus drets dinàstics sobre la corona de Navarra. Així mateix, va cedir a Carles I els seus dominis del sud de França i totes les terres i rendes d'Itàlia.[2] És un fet constatat que Carles I va controlar i gestionar els assumptes de l'última reina d'Aragó, entre ells els seus dos criticats nous matrimonis.[1] En 1519 Germana de Foix fou casada amb el marquès de Brandemburg, Joan de Brandenburg. i s'establiren a València el 1523, on ella fou nomenada virreina i el seu segon marit com a capità general.[4] Aquest segon matrimoni, que tan sols va durar fins al 1525, quan Germana va tornar a enviduar,[2] i la sagnant repressió de les Germanies durant el seu virregnat van empitjorar encara més la seva imatge.[1] A València fou nomenada lloctinent i virreina, i va encetar un dur procés de repressió contra els agermanats,[5] ordenant l'execució de més d'un centenar de persones, tot i que les cròniques coetànies eleven a 800 el nombre d'execucions. A més, imposà unes fortes multes als gremis, ciutats i viles agermanades (al voltant de dos milions i mig de ducats en el conjunt del regne, quantitat que trigaria molts anys a pagar-se). Germana de Foix és considerada pels historiadors de la llengua un punt d'inflexió en el procés castellanitzant del regne de València. El 13 de maig de 1526[2] es va casar amb Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, amb qui va compartir el segon virregnat valencià. En aquests anys junts van desenvolupar el cerimonial que va alimentar la fama del Palau Reial valencià, adaptant-lo als gustos renaixentistes amb biblioteca, capella musical, col·leccions de tapissos i ceràmiques, i un magnífic jardí per a estimular la creativitat i l'intel·lecte.[1] Germana de Foix va ser també la fundadora del Monestir de Sant Miquel dels Reis a la ciutat de València.[1] Galeria d'escuts
Referències
Bibliografia
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germana de Foix |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
