1896 1896 Tipus any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dimecres Altres calendaris Gregorià 1896 (mdcccxcvi) Islàmic 1314 – 1315 Xinès 4592 – 4593 Hebreu 5656 – 5657 Calendaris hindús 1951 – 1952 (Vikram Samvat) 1818 – 1819 (Shaka Samvat) 4997 – 4998 (Kali Yuga) Persa 1274 – 1275 Armeni 1345 Rúnic 2146 Ab urbe condita 2649 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules Segles segle xviii - segle xix - segle xx Dècades 1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920 Anys 1893 1894 1895 - 1896 - 1897 1898 1899 Esdeveniments Països Catalans Estrena del Cant de la senyera. 15 de març, Barcelona: el publicitari Rafael Roldós va fundar el diari Las Noticias. 29 de maig, Espanya: el govern prohibeix de parlar en català per mitjà del telèfon.[1] 7 de juny - Barcelona: es fa l'atemptat del carrer dels Canvis Nous el dia de Corpus Christi contra la processó en el qual van morir i van resultar ferides moltes persones.[2] 27 de novembre, Madrid: S'estrena Terra Baixa, d'Àngel Guimerà. Fou en la versió castellana, de José de Echegaray, al Teatro Español de Madrid, amb la companyia Guerrero-Mendoza.[3] Primera projecció cinematogràfica a València.[4] Resta del món 1 de març, París, França: Henri Becquerel descobreix una propietat nova de la matèria: la radioactivitat. 27 d'agost: Inici i final de la guerra anglo-zanzibaresa. Primera pel·lícula filmada a Espanya, Salida de la misa de doce del Pilar.[4] Article J'accuse d'Émile Zola. Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 a Atenes els primers de l'era moderna.[5] Dimissió de Cecil Rhodes. Madagascar esdevé colònia francesa. Emile Van Ermengem descriu per primer cop la toxina produïda per Clostridium botulinum, bacteri conegut en aquell moment amb el nom de Bacillus botulinus.[6] Naixements Països Catalans 17 de gener, Barcelonaː Assumpció Casals i Rovira, primera actriu catalana (m. 1975).[7] 20 de gener, Felanitx: Joan Estelrich i Artigues, escriptor i polític mallorquí. 23 de febrer, la Vall d'Uixó, Plana Baixa: Honori Garcia i Garcia, notari, historiador i publicista valencià (m. 1953). 23 d'abril, Cubelles, Província de Barcelona: Charlie Rivel, pallasso (m. 1983).[8] 15 de juliol, Sabadell: Pau Abad i Piera, inventor i industrial, pioner de l'enginyeria electrònica a Catalunya. 4 d'agost, Rubí: Lluís Parcerisa i Serra, publicista i promotor musical català. 4 de setembre, Mallén, Saragossaː Justa Goicoechea, obrera, política catalana i regidora de l'Hospitalet de Llobregat (m. 1973).[9] 5 de setembre, les Borges Blanques: Maria Lois i López, professora i bibliotecària catalana (m. 1933).[10] 20 de setembre, Sant Boi de Llobregatː Balbina Pi i Sanllehy, dirigent anarcosindicalista catalana (m. 1973).[11] 25 de setembre, Sabadell, Vallès Occidental: Ricard Marlet i Saret, xilògraf, pintor i escultor català. 24 d'octubre, Santiago de Cuba: Emili Mira i López, psiquiatre català. Barcelona: Esteve Puig i Pascual, fotògraf Resta del món 12 de gener, Vílnius, Lituània: Borís Skossyreff, aventurer que intentà prendre el poder a Andorra durant els anys 30 del segle xx, proclamant-se rei d'aquest estat. 14 de gener, Chicago, Illinois: John Dos Passos, novel·lista i periodista nord-americà (m. 1970). 16 de gener, Varsòvia: Maria Ossowska, sociòloga i filòsofa social polonesa (m. 1974).[12] 19 de febrer, Tinchebray, Orne (França): André Breton, escriptor francès (m. 1966)[13] 25 de febrer, Cedartown, Geòrgia: Ida Cox, cantant i compositora estatunidenca de blues i jazz (m. 1967).[14] 5 de març, Berlín: Lotte H. Eisner, crítica de cinema, historiadora de l'art germano-francesa.[15] 15 d'abril, Saràtov, Imperi Rus: Nikolai Semiónov, químic i físic rus, Premi Nobel de Química de l'any 1956 (m. 1986).[16] 16 d'abril, Moineşti, Bacau, Romania: Tristan Tzara, assagista i poeta. Fundador del moviment dadaista.(m. 1963).[13] 26 d'abril, Frankfurt del Main, Imperi Alemany: Ernst Udet, militar alemany. 3 de maig, Atenesː Helena de Grècia, reina de Romania (1940 - 1947) (m. 1982).[17] Whitefield, Gran Manchesterː Dodie Smith, novel·lista, dramaturga i guionista britànica, autora de 101 Dàlmates (m.1990).[18] 7 de maig, Bayswater, Anglaterraː Kathleen McKane, tennista anglesa, guanyadora de cinc medalles olímpiques (m. 1992).[19] 19 de maig, Santiago de Xile: Jorge Alessandri Rodríguez, enginyer, polític i empresari xilè, fill de l'expresident Arturo Alessandri Palma. Va ser President de la República de Xile entre 1958 i 1964. (m. 1986).[20] 6 de juny, Ferrara (Itàlia): Italo Balbo, polític, militar i aviador italià, ministre de l'aeronàutica i governador de Líbia (m. 1940).[21] 7 de juny: Newburyport, Massachusetts (EUA): Robert S. Mulliken, físic i químic nord-americá, Premi Nobel de Química de l'any 1966 (m. 1986).[22] Kaposvár, comtat de Somogy: Imre Nagy, polític hongarès, dos cops president del govern del seu país (m. 1958).[20] 15 de juny, Pretòriaː Inez Clare Verdoorn, botànica sud-africana, que va treballar extensament en el gènere Cycas (m. 1989).[23] 19 de juny, Blue Ridge Summit, Pennsilvània (EUA): Wallis Simpson, esposa del rei Eduard VIII del Regne Unit (m. 1986).[24] 2 de juliol, Santa Giuletta, (Pavia, Itàlia: Quirino Cristiani, caricaturista i director d'animació argentí. (m. 1984). 4 de juliol, Tongxiang, Zhejiang (Xina): Mao Dun, periodista, crític literari, polític i escriptor xinès. (m. 1981).[25] 14 de juliol, Lleó (Castella i Lleó), Espanya: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista. 16 de juliol, Oslo, Noruega: Trygve Halvdan Lie, diplomàtic noruec considerat el Primer Secretari General de l'ONU (m. 1968).[20] 9 d'agost, Neuchâtel, Suïssa, Jean William Fritz Piaget, psicòleg experimental, filòsof i biòleg (m. 1980). 10 d'agost, Praga: Milena Jesenská, periodista, escriptora i traductora txeca. 15 d'agost, Praga, Imperi Austrohongarès: Gerty Theresa Radnitz (Gerty Cori), bioquímica, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (m. 1957).[26] 17 d'agost, Udineː Tina Modotti, fotògrafa i revolucionària italiana (m. 1942).[27] 2 de setembre, Milà: Rosetta Pampanini, soprano italiana (m. 1973).[28] 3 de setembre, Elna, Rossellóː Yvonne Boachon-Joffre, escriptora i novel·lista nord-catalana (m. 1975).[29] 12 de setembre, Moscou (Imperi Rus): Elsa Triolet, escriptora i traductora francesa d'origen rus. Premi Goncourt 1944 (m. 1970).[30] Françaː Margueritte Laugier, astrònoma francesa que va descobrir vint-i-un asteroides (m. 1976).[31] 15 de setembre, Londres: Bert Ambrose, director d'orquestra 24 de setembre - Saint Paul, Minnesota: Francis Scott Fitzgerald, novel·lista nord-americà (m. 1940). 29 de setembre - La Plataː Irene Bernasconi, biòloga marina argentina coneguda pel seu treball a l'Antàrtida (m. 1989).[32] 12 d'octubre - Gènova (Itàlia). Eugenio Montale, poeta i assagista italìà, Premi Nobel de Literatura de l'any 1975 (m. 1981). 31 d'octubre - Chester Hill, Pennsilvàniaː Ethel Waters, cantant de blues i actriu estatunidenca (m. 1977).[33] 12 de novembre, Orsha, Belarús: Lev Vygotski, psicòleg i pedagog (m. 1934). 23 de novembre, Dědice (Vyškov), Moràvia del Sud, (Imperi Austrohongarès): Klement Gottwald, polític  primer ministre i president de Txecoslovàquia (m. 1953).[20] 25 de novembre, Kansas City, Missouri (EUA): Virgil Thomson, compositor estatuniudenc (m. 1989).[34] 7 de desembre, Fuyang (Xina): Yu Dafu (en xinès tradicional: 鬱達夫; en xinès simplificat: 郁达夫; en pinyin: Yù Dáfū) fou un escriptor xinès.(m. 1945).[35] 25 de desembre, Galhac, Françaː Fernande Decruck, compositora, organista i pianista, autora d'obres per a saxòfon (m. 1954).[36] 28 de desembre, Brooklyn, Nova York (EUA): Roger Sessions, compositor estatunidenc (m. 1985).[37] Necrològiques Països Catalans 31 de juliol, Barcelona: Enric Casals i Defilló, violinista i compositor català (n. 1892).[38] 23 de desembre, Sabadell: Isabel Vilà i Pujol, mestra, primera sindicalista catalana.[39] Resta del món 8 de gener, París, França: Paul Verlaine, escriptor francès. 6 de febrer, París: Julie Dorus-Gras, cantant d'òpera francesa (n. 1805).[40] 22 de febrer, París: Abel Hovelacque, antropòleg, lingüista i polític francès. 20 de maig, Frankfurt del Main: Clara Schumann, compositora austríaca i una de les principals pianistes del romanticisme.[41] 23 de juny, Shoreham, Regne Unit: Joseph Prestwich, geòleg i empresari britànic.[42] 1 de juliol, Hartford, Harriet Beecher Stowe, escriptora i activista abolicionista, autora de "La cabana de l'oncle Tom" (n. 1811).[43] 3 d'octubre,Walthamstow (Regne Unit): William Morris, dissenyador gràfic i impressor (n. 1834).[44] 10 d'octubre, Istanbul: Abd Allah Nadim, periodista, escriptor, assagista i poeta egipci. 11 d'octubre, Viena, Àustria: Anton Bruckner, compositor austríac (n. 1824).[45] 10 de desembre, San Remo, Regne d'Itàlia: Alfred Nobel, químic, inventor de la dinamita. Donà tota la seva fortuna per a instituir els Premis Nobel. 17 de desembre, Antíbol, Provença, França: Pau Arena, escriptor occità en llengua francesa, Se'l considera representant del regionalisme occità en francès, degut a la temàtica occitana dels seus llibres. 30 de desembre, Manila, Espanya: José Rizal, afusellat per les autoritats espanyoles.[46] Referències ↑ Albert Branchadell, El català en companyia Arxivat 2011-07-10 a Wayback Machine., article a l'Avui on es dona la referència. ↑ Martínez, Guillem. Barcelona rebelde: guía histórica de una ciudad. Debate Editorial, 2009, p. 223. ISBN 848306815X.  ↑ «Terra baixa | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2024]. ↑ 4,0 4,1 (castellà) Romà Gubern, Primeros tiempos del cinematógrafo en España, p.120 ↑ «Athens 1896 Olympic Games» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020]. ↑ Adams, M. R.. Food microbiology. Cambridge: Royal Society of Chemistry, 1995. ISBN 0-85404-509-0.  ↑ Isart Margarit, Rosa M. Els fons personals d’actors. Estudi de cas: el fons Assumpció Casals i Rovira (1896-1975) (Treball final de Màster-TFM, no publicat) (tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona (Facultat de Biblioteconomia i Documentació), 2016, pàg. 100.  ↑ «Charlie Rivel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020]. ↑ «Justa Goicoechea, primera regidora de l'Hospitalet». Fundació Josep Irla. [Consulta: agost 2021]. ↑ «Homenatge a Maria Lois, secretària i professora de l'Escola de Bibliotecàries, a les Borges Blanques». Universitat de Barcelona. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, 15-12-2015. [Consulta: 13 juliol 2020]. ↑ «Balbina Pi i Sanllehy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021]. ↑ Olkuśnik, Ewa. «Una humanista en temps difícils. Maria Ossowska, científica i ciutadana» (en polonès). HISTORIA: POSZUKAJ. Portal educatiu. [Consulta: 15 novembre 2020]. ↑ 13,0 13,1 Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.  ↑ Komara, Edward. «Ida Cox». A: Encyclopedia of the Blues (en anglès). Routledge, 2006, p. 235-236. ISBN 0-415-92699-8.  ↑ Mannoni, Laurent. «Lotte H. Eisner, historienne des démons allemands». A: Le Cinéma expressionniste allemand – Splendeurs d’une collection (en francès). Cinémathèque française / Editions de la Martinière, 2006.  ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1956» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020]. ↑ Makcimovich, Ivan. «PRINCESA ELENA DE GRECIA. REINA DE RUMANIA.». Monarquías de Europa y del mundo, 13-06-2009. [Consulta: 6 març 2021]. ↑ «Dorothy Gladys “Dodie” Smith (1896-1990)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 21 març 2021]. ↑ «Kitty Godfree» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 març 2021]. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.  ↑ «BALBO, Italo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 7 juny 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1966» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020]. ↑ Gunn, Mary; Codd, L. E. W.. Botanical Exploration Southern Africa (en anglès). CRC Press, 1981-06-01. ISBN 978-0-86961-129-6.  ↑ «Wallis Simpson | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020]. ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.  ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1947» (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020]. ↑ Jma. «Los Grandes Fotografos: Tina Modotti (1896-1942)», 22-01-2017. [Consulta: 21 juny 2021]. ↑ «PAMPANINI, Rosetta» (en italià). Trecanni. Istituto Giovanni Treccani. "Dizionario Biografico". Arxivat de l'original el 2020-09-22. [Consulta: 3 juny 2020]. ↑ «Yvonne Boachon-Joffre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020]. ↑ «Elsa Triolet (1896-1970) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2020]. ↑ «Marguerite Laugier» (en alemany). Physik-Schule. [Consulta: 25 abril 2021]. ↑ «Irene Bernasconi, bióloga marina | Efemérides» (en castellà). Mujeres con ciencia. Universitat del País Basc, 29-09-2019. [Consulta: 29 juliol 2021]. ↑ «Ethel Waters» (en anglès). Encyclopaedia Britanica. [Consulta: 7 agost 2022]. ↑ «Virgil Thomson». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.  ↑ Lévy, André. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.  ↑ «Biography - Fernande Breihl Decruck». [Consulta: 3 novembre 2021]. ↑ Olmstead, Andrea. «Sessions, Roger (Huntington)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25507 [Consulta: 15 abril 2020].  ↑ «Enric Casals i Defilló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020]. ↑ «Isabel Vilà i Pujol | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juliol 2023]. ↑ Macy, Laura Williams. «Elizabeth Forbes: Dorus-Gras (née Van Steenkiste), Julie-Aymée-Josephe». A: The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 130. ISBN 978-0-19-533765-5.  ↑ «Clara Schumann». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020]. ↑ «Joseph Prestwich» (en anglès). Grace's Guide To British Industrial History. [Consulta: 18 maig 2023]. ↑ «1896». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. ↑ «William Morris | British artist and author» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020]. ↑ Hawkshaw, Paul; Jackson, Timothy L. «Bruckner, (Joseph) Anton». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40030 [Consulta: 22 abril 2020].  ↑ Austin Craig, The Story of José Rizal (anglès) A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1896

Kembali kehalaman sebelumnya