1897 1897 Tipus any civil i any comú que comença en divendres Altres calendaris Gregorià 1897 (mdcccxcvii) Islàmic 1315 – 1316 Xinès 4593 – 4594 Hebreu 5657 – 5658 Calendaris hindús 1952 – 1953 (Vikram Samvat) 1819 – 1820 (Shaka Samvat) 4998 – 4999 (Kali Yuga) Persa 1275 – 1276 Armeni 1346 Rúnic 2147 Ab urbe condita 2650 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Pel·lícules Segles segle xviii - segle xix - segle xx Dècades 1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920 Anys 1894 1895 1896 - 1897 - 1898 1899 1900 Esdeveniments Països Catalans 7 de febrer, Tortosa: Estrena de Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, en català, al Teatre Principal de Tortosa, amb la companyia Teodor Bonaplata.[1] 20 d'abril, Província de Barcelona: Entra en vigor el decret d'agregació, segons el qual els antics municipis del pla de Barcelona de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'annexen al de Barcelona. 10 de maig, Barcelonaː primera representació de Terra baixa, d'Àngel Guimerà, a Barcelona, al teatre Romea.[2] 12 de juny, Barcelona: Pere Romeu i Borràs hi inaugura Els Quatre Gats. 22 de novembre: Gran avinguda del riu Túria. Primeres pel·lícules filmades a Catalunya, Salida de los trabajadores de la fábrica "La España Industrial" i Salida del público de la iglesia parroquial de Santa María de Sants[3] Sants, Barcelona: Es funda la cooperativa de consum La Nova Obrera. Miquel Costa i Llobera publica els poemes narratius que coformen el volum De l'agre de la terra. Resta del món 15 de maig: Es funda el Comitè Científic Humanitari, organització de defensa dels drets dels homosexuals i transsexuals. 8 d'agost - Balneari de santa Águeda (Guipúscoa, Euskadi): l'anarquista italià Michele Angiolillo va fer l'Assassinat de Cánovas del Castillo com a venjança per les tortures del procés de Montjuïc. A la porta del jardí. L'esposa de l'artista Laurits Andersen Ring pinta el retrat A la porta del jardí. L'esposa de l'artista. Naixements Països Catalans 5 de gener - Cervera: Maria Montull Rosell, primera odontòloga catalana[4] 15 de febrer, Maó: Pilar Alonso, cançonetista menorquina, cantant de cuplets[5] 1 de març, Palma, Mallorca: Llorenç Villalonga, escriptor mallorquí 8 de març, Palafrugell, Empordà: Josep Pla, escriptor català[6] 25 de març, Lleó, Castella i Lleóː Mey Rahola de Falgàs, fotògrafa catalana (m. 1959).[7] 23 d'abril, Valènciaː Pepita Roca Salvador, guitarrista valenciana (m. 1956).[8] 10 de maig, València: Josefina Robledo Gallego, guitarrista valenciana (m. 1972).[9] 15 de maig, Barcelona: Vilfred Ricart, enginyer català famós pels seus desenvolupaments en l'automoció i l'aeronàutica. Destaca la seva aportació en el disseny i fabricació de motors d'aviació, cotxes, camions, com el mític Pegaso Z-102 o la Hispano Suiza 24 de maig, València: Joan Martínez Bàguena, compositor valencià, especialment de música per a l'escena 7 de juny, Sabadell, Ramon Jové i Brufau, metal·lúrgic, militant sindical, una de les primeres víctimes de la Guerra Civil. 3 d'agost, Barcelonaː Mercè Capsir i Vidal, soprano catalana[10] 8 d'agost, Sabadell: Josep Garcia-Planas Cladellas, industrial tèxtil català. 11 d'agost, East Dulwich, Londresː Enid Blyton, prolífica escriptora britànica de literatura infantil[11] 12 d'agost Algemesí, la Ribera Alta: Josep Moreno i Gans, compositor valencià La Garriga, Vallès Oriental: Manuel Blancafort i de Rosselló, compositor català 29 d'agost, Gràcia, Barcelona: Maria Vila, primera actriu catalana[12] 28 de setembre, Roda de Beràː Carme Claramunt, activista política catalana, afusellada al Camp de la Bota (m. 1939).[13] 21 d'octubre - Madrid: Lina Llubera, soprano catalana, casada durant 18 anys amb el compositor rus Serguei Prokófiev (m. 1989).[14] 27 d'octubre, Barcelona: Josep Trueta i Raspall, metge 5 de novembre, Sabadell: Xavier Sanahuja i Forgas, republicà federal català. 14 de novembre, Barcelona: Concepció Badia i Millàs, soprano catalana[15] 8 de desembre, Cebolleros, Burgosː Concepción Sáinz-Amor, mestra i pedagoga del Patronal Escolar de Barcelona (m. 1994).[16] Santa Eugènia (municipi de Mallorca): Gabriel Coll i Mulet, pedagog mallorquí Resta del món 1 de gener, Braila, Romania: Ana Aslan, científica i metgessa romanesa.[17] 3 de gener, Lipno, Polònia: Pola Negri, actriu polonesa dedicada al teatre i després al cinema mut[18] Brooklyn, Nova York: Marion Davies, actriu nord-americana.[19] San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Dorothy Arzner, directora de cinema estatunidenca[20] 17 de gener, Middelburg, Països Baixos: Lili Bleeker, empresària i física neerlandesa, fabricant d'instruments òptics [21] 23 de gener, Viena: Margarete Schütte-Lihotzky, primera arquitecta austríaca, creadora de la «cuina de Frankfurt» [22] 5 de març, Múnic, Baviera: Gunta Stölzl, artista tèxtil alemanya, alumna i professora del taller de teixit de l'escola Bauhaus[23] 19 de març, Coligny, França: Joseph Darnand, militar i polític francès 25 de març, Nova Orleansː Emma Barrett, pianista i cantant de jazz estatunidenca[24] 23 d'abril, Toronto, Canadà: Lester Bowles Pearson, diplomàtic i polític canadenc, Premi Nobel de la Pau de 1957 24 d'abril, Teziutlán, Puebla, Mèxic: Manuel Ávila Camacho, President constitucional de Mèxic de 1940 a 1946[25] 17 de maig, Oslo, Noruega: Odd Hassel, físic i químic noruec, Premi Nobel de Química de l'any 1969[26] 18 de maig, Bisacquino, Itàlia: Frank Capra, director de cinema nord-americà guanyador d'un Oscar 27 de maig, Todmorden, West Yorkshire, Anglaterra: John Douglas Cockcroft, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1951[27] 29 de maig, Brno, Moràvia, República Txeca: Erich Wolfgang Korngold, compositor austríac[28] 12 de juny: West Auckland, comtat de Durham, Anglaterra: Anthony Eden, polític anglès, 64è Primer Ministre del Regne Unit[29] Łódź, Polònia: Aleksander Tansman, també conegut amb la forma francesa del nom, Alexandre Tansman, compositor polonès i un virtuós pianista[30] 16 de juny, Berlín, Imperi Alemany: Georg Wittig, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1979[31] 19 de juny, Londres, Anglaterra: Cyril Norman Hinshelwood, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1956[32] 3 de juliol, Surat, Índia: Hansa Jivraj Mehta, política i activista feminista 20 de juliol, Włocławek, Polònia: Tadeusz Reichstein, metge suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1950[33] 23 de juliol, Bône, Algèria francesaː Valentine Prax, pintora expressionista francesa (m. 1981).[34] 24 de juliol, Atchison, Kansas: Amelia Earhart, aviadora nord-americana[35] 9 d'agost, Chillán, Regió del Bío-Bío, Xileː Marta Brunet, escriptora xilena[36] 12 de setembre: París: Irène Joliot-Curie, física i química francesa, Premi Nobel de Química, 1935).[37] Pigüé: Herminia Brumana, mestra, periodista i activista argentina, d'idees socialistes i anarquistes. 18 de setembre, Sant Sebastià, País Basc: Pablo Sorozábal Mariezkurrena, compositor basc 25 de setembre, New Albany, Mississipi, EUA: William Faulkner, escriptor estatunidenc, Premi Nobel de Literatura de 1949.[38] 3 d'octubre, París, França: Louis Aragon, poeta i novel·lista francès[39] 6 d'octubre, Easton, Pennsylvaniaː Florence Seibert, bioquímica americana que inventà el test de la tuberculosi (m. 1991).[40] 28 d'octubre, Londresː Marjory Warren, metgessa considerada la mare de la medicina geriàtrica moderna (m. 1960).[41] San Bernardino, Califòrnia: Edith Head, sastressa estatunidenca de cinema, que guanyà vuit Oscars al millor vestuari[42] 29 d'octubre, Rheydt, Alemanya: Joseph Goebbels, Ministre de Propaganda i Il·lustració Popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler[43] 4 de novembre, Tellichery, Kerala: Janaki Ammal, botànica, i citòloga índia (m. 1984).[44] 9 de novembre, Cambridge, Regne Unit: Ronald George Wreyford Norrish, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 29 de novembre, Poznań, Polònia: Germaine Krull, fotògrafa alemanya, figura essencial de la Nova Visió (m. 1985).[45] 18 de desembre, Cuthbert (Geòrgia): Fletcher Henderson, pianista de jazz estatunidenc París: Suzanne Davit, artista i il·lustradora científica d'origen francès[46] Necrològiques Països Catalans 23 de gener - Manila (les Filipines): Frederic Faura i Prat, meteoròleg i eclesiàstic català. 16 d'abril - Barcelona: Jaume Pi i Sunyer fou un metge català (n. 1851).[47] 15 de maig - Barcelona: Josep Fontserè i Mestre, mestre d'obres català, com ara el Parc de la Ciutadella i el Mercat del Born (n. 1829).[48] 6 de juny - Barcelona: Marià Aguiló i Fuster, poeta, bibliògraf i lingüista mallorquí.[49] 15 d'octubre - La Jonquera (Alt Empordà): Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor català de la Renaixença (n. 1831).[50] 13 de novembre - Madrid (Espanya): Rafael Maria Liern i Cerach, dramaturg valencià (n. 1832). Resta del món 19 de febrer Berlín: Karl Weierstrass, matemàtic (n. 1815). 25 de febrer, París: Marie Cornélie Falcon, cantant d'òpera francesa, entre soprano i mezzosoprano.[51] 3 d'abril - Viena, Àustria: Johannes Brahms, compositor alemany (n. 1833).[52] 8 d'agost - Santa Águeda, Guipúscoa, Espanya: Antonio Cánovas del Castillo, polític, historiador i escriptor espanyol (n. Màlaga, Espanya 1828). 12 de maig - Kuopio: Minna Canth, escriptora i feminista finlandesa.[53] 20 de setembre - Bubenec (Praga): Karel Bendl, compositor bohemi (n. 1833).[54] 30 de setembre - Lisieuxː Teresa de Lisieux, religiosa carmelita francesa i Doctora de l'Església, santa (n. 1873).[55] 13 de novembre: Lea Ahlborn, gravadora de medalles sueca. 14 de novembre - Sant'Agala, Villanova sull'Arda: Giuseppina Strepponi, soprano italiana casada amb Giuseppe Verdi (n. 1815).[56] Referències ↑ «Terra baixa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 octubre 2020]. ↑ «Teatro Romea». La Vanguardia, 11-05-1897. [Consulta: 5 octubre 2020]. ↑ (castellà) Román Gubern, Primeros tiempos del cinematógrafo en España, p.122 ↑ Casals Bergés, Quintí «Les primeres universitàries lleidatanes (1882-1920)». Shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, núm 3, 2016, pàg. 74-78. ↑ «Pilar Alonso Moll». Patrimoni musical català. Centre Robert Gerhard. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.. [Consulta: 25 febrer 2020]. ↑ «Josep Pla i Casadevall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020]. ↑ Bertran Xirau, Lluís; Martínez Garcia, Roser. «Mey Rahola, una mirada retrobada». Revista de Girona, [en línia], 2020, Núm. 320, p. 56, [Consulta: 6-10-2020]. ↑ «Pepita Roca». Càtedra de guitarra Rosa Gil. Arxivat de l'original el 2022-07-06. [Consulta: 20 març 2022]. ↑ Nogales Barrios, Silvia. «Josefina Robledo: El inicio» (en castellà). Ritmo, 15-08-2021. [Consulta: 19 març 2022]. ↑ «Mercè Capsir i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 març 2020]. ↑ «Enid Blyton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 juny 2020]. ↑ «1897». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. ↑ «Arxiu Parroquial de Roda de Berà. Baptismes (1890-1929).pàg.92 (imatge 95)» (en castellà). Arxiu Històric Arxidiocesà de Barcelona, 02-10-1897. [Consulta: 17 març 2019]. ↑ «Lina Llubera | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 desembre 2023]. ↑ «Sant Petersburg ret homenatge a la cantant Conxita Badia amb un concurs internacional». Ara.cat, 26-08-2014. [Consulta: 4 maig 2020]. ↑ «Sainz-Amor Alonso de Celada, Concepción» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 15 maig 2022]. ↑ Vintu, Carmen. «Ana Aslan (n. 1 ianuarie 1897, la Brăila – d. 20 mai 1988, la București), medic român specialist în gerontologie, academician» (en romanès). Jurnal.fm, 20-05-2021. [Consulta: 14 març 2023]. ↑ «Pola Negri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r juny 2020]. ↑ «Marion Davies (1897-1961)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 9 desembre 2021]. ↑ Schneider, Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 91. ISBN 978-84-253-4264-6.  ↑ Offereins, Marianne. «Bleeker, Caroline Emilie» (en dutch). Digital Women's Lexicon of the Netherlands. Huygens ING, 20-03-2017. [Consulta: 14 novembre 2021]. ↑ Muxí, Zaida. «MARGARETE SCHUTTE-LIHOTZKY 1897-2000». Un día | una arquitecta, 16-04-2015. [Consulta: 8 març 2017]. ↑ «Red Digital de Colecciones de Museos de España - Museos» (en castellà). Museo Digital de Artes Decorativas. Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 28 gener 2022]. ↑ «Emma “Sweet Emma or Bell Gal” Barrett (1897-1983)...» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 7 febrer 2022]. ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.  ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1969» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Physics 1951» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2020]. ↑ Carroll, Brendan G. «Korngold, Erich Wolfgang». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/omo/9781561592630.013.3000000199 [Consulta: 19 abril 2020].  ↑ «Anthony Eden | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020]. ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.  ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1979» (en anglès americà). [Consulta: 16 juny 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1956» (en anglès americà). [Consulta: 16 juny 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1950» (en anglès americà). [Consulta: 20 juliol 2020]. ↑ «PFF-Musee-Zadkine». [Consulta: 6 juny 2022]. ↑ «Amelia Mary Earhart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020]. ↑ Universitat de Chile. «Biografia de Marta Brunet». uchile.cl. ↑ «Irène Joliot-Curie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020]. ↑ «William Faulkner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020]. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Aragon» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020]. ↑ «Florence Seibert» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r setembre 2022]. ↑ «Marjory Warren» (en anglès). British Geriatrics Society. [Consulta: 8 setembre 2022]. ↑ «Edith Head | American costume designer» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020]. ↑ «Joseph Goebbels | Biography, Propaganda, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020]. ↑ Muguruza Montero, Arantza. «Endulza tu café: Janaki Ammal, la botánica que estudió la caña de azúcar» (en castellà). Mujeres con ciencia, 20-04-2017. [Consulta: 2 gener 2024]. ↑ «Germaine Krull» (en anglès). MoMA. Object Photo. [Consulta: 2 novembre 2022]. ↑ «Suzanne Davit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020]. ↑ «Jaume Pi i Sunyer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020]. ↑ «Josep Fontserè i Mestre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020]. ↑ «Marià Aguiló i Fuster | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020]. ↑ «Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897), pequeña historia de un personaje polifacético». Club d'escacs de Sant Andreu, dimecres, 15 gener 2014. [Consulta: 3 maig 2020]. ↑ «Cornélie Falcon (1814-1897)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 5 gener 2022]. ↑ «Johannes Brahms». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.  ↑ Maijala, Minna. «Minna Canth (born March 19, 1844, died May 12, 1897)» (en anglès). 375 Humanists. Faculty of Arts, University of Helsinki. [Consulta: 4 maig 2020]. ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.  ↑ «Teresa de Lisieux | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 juliol 2022]. ↑ Rizzo, Dino. «Strepponi, Giuseppina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 13 juliol 2020]. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1897

Kembali kehalaman sebelumnya