|
La Garriga
La Garriga és un municipi català de la comarca del Vallès Oriental. GeografiaUbicada al nord de la comarca del Vallès Oriental, sota la imponent presència del turó de Santa Margarida, és la principal porta d'entrada de comunicacions viàries venint de la comarca d'Osona, juntament amb el Figaró. Forma part del Parc Natural del Montseny. D'origen tradicionalment agrícola, el poble va experimentar un fort creixement per mor de la immigració a partir dels anys 60 del segle xx, així com més tard al moviment demogràfic en cerca de residència cap a la perifèria de Barcelona produït els darrers anys del segle xx i començament del segle xxi. El poble és travessat, de nord a sud, pel riu Congost, el qual ha estat recuperat ambientalment en les darreres dècades, després d'haver estat intensament contaminat durant força anys. A l'alçada dels ponts del Figaró, el riu té una resclosa de la qual neix el rec Monar,[1] un curs d'aigua per accionar el molí de can Blancafort, al nord de poble, i que amb el transcurs dels segles es va allargar per regar els camps, se'l va fer travessar el poble de nord a sud i va determinar l'existència de carrerons petits i estrets, típics d'una part del centre de la població. Encara avui en dia, el rec, en gran part soterrat, condueix l'aigua per sota les cases del poble. La població és connectada amb l'autovia C-17, que comunica Barcelona amb Vic, la circumaval·lació va ser inaugurada el dia 2 de juliol de l'any 1966. Així mateix, transcorre pel municipi la línia ferroviària que va de Barcelona a Puigcerdà i la Tor de Querol. En l'estructura urbanística del poble destaca fortament el Passeig, una via urbana oberta el 1878 de gairebé un quilòmetre de llarg, ombrejada per dues fileres de 272 enormes plataners procedents del parc de la Devesa de Girona. És l'avinguda més senyorial de la Garriga.   La Garriga ha estat molt coneguda les últimes dècades del segle xx, arreu de Catalunya, per la indústria del moble, així com per les aigües termals, pels edificis modernistes d'estiueig i per les catifes de flors que s'hi fan durant la festa del Corpus Christi (Per Corpus, la Garriga fa olor de flors).[2] La situació geogràfica, el clima amable i el bon sentit artístic de l'arquitectura modernista han fet de la Garriga un indret residencial destacable dins la comarca del Vallès Oriental. TopònimsLlista de topònims de la Garriga Vida cultural i associativaEntre els anys 1911 i 1914, s'hi organitzaren les multitudinàries representacions teatrals del Teatre de la Naturalesa al bosc de Can Terrers, situat al sud de la capella romànica de la Mare de Déu del Camí. Inspirades pel corrent modernista, van ser organitzades per un grup d'intel·lectuals i artistes com a promoció de la zona que, amb el reclam del termalisme i les facilitats del ferrocarril, havia esdevingut un lloc d'estiueig de moda a començament del segle xx. El Museu Biblioteca Fundació Maurí, al carrer de Cardedeu de la Garriga, recull el llegat testamentari de l'il·lustre notari Josep Maurí i Serra, historiador i fill predilecte de la Garriga.[3] Actualment, nombroses entitats socials, culturals i esportives donen a la població una rica xarxa participativa.[4] Equipaments culturalsEntre d'altres hi ha el Teatre de La Garriga, el Patronat o la Biblioteca Núria Albó. HistòriaEn diversos jaciments del terme, hom ha localitzat restes d'assentaments paleolítics, neolítics, de l'edat del bronze, ibèrics i romans. La població es troba en un lloc de pas. Això va determinar que els romans s'hi establissin entre els segle i aC i iv, tal com es pot comprovar en les ruïnes d'una vil·la romana avui coneguda com a Can Terrers i d'altres emplaçaments que en molts casos han tingut continuïtat fins a l'actualitat en forma de cases de pagès o masies. Sembla que amb la caiguda de l'Imperi romà i les successives invasions, el terme restà uns segles abandonat. No és fins al segle ix que va començar la repoblació mitjançant l'aparició de masies aïllades i la construcció de l'ermita de Santa Maria del Camí i de l'església de la Doma de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga. Durant l'edat mitjana va créixer de mica en mica el nucli de la població, si bé no es consolidà fins que a mitjan segle xiv no es van construir uns banys (Can Caselles) a l'actual placeta de Santa Isabel, el que constitueix el nucli primitiu de la vila.[5] El poble va créixer, els segles següents, seguint l'eix de comunicació que determinava l'antiga via romana, el Camí Ral, que des del Vallès s'endinsava seguint la vall del Congost a la plana osonenca.  La pàgina d'or de la història de la Garriga fou l'estada que hi feu, des del dia 28 d'abril del 1400, el rei Martí l'Humà i la reina Maria de Luna. Van venir per restablir-se del seu mal estat de salut mitjançant els banys a les fonts d'aigües termals del poble. Seguint l'historiador local Josep Maurí i Serra, hom creu que s'estaren a l'hostatgeria i hospital d'en Centelles, al voltant de l'actual placeta de Santa Isabel. Durant la Guerra de Successió espanyola, fou un dels escenaris del combat del Congost, que fou el primer fet d'armes de la guerra a Catalunya i enfrontà els revoltats vigatans, encapçalats per Josep Moragues, contra el destacament armat enviat pel lloctinent Velasco i la Generalitat de Catalunya per tal de sufocar la rebel·lió a la plana de Vic. Durant la segona meitat del segle xix, la Garriga es beneficià de la situació geogràfica entre Barcelona i Vic per rebre el pas de dues importants infraestructures: la carretera general (avui autovia C-17) i el tren de la línia Barcelona-Puigcerdà. La situació propera a Barcelona, el clima, i la presència d'aigües termals en van fer un dels llocs d'estiueig preferits de la burgesia catalana al començament del segle xx, fet que propicià la construcció d'edificis modernistes a la població. Aquest fenomen va dur les autoritats locals a redissenyar el centre de la vila i a planificar un eixample al voltant d'un nou passeig que fomentaria la construcció de torres modernistes, eclèctiques i noucentistes amb jardí. Durant la Guerra civil espanyola, la Garriga patí primer importants actes de violència revolucionària contra persones conservadores i catòliques i més tard rebé importants contingents de refugiats d'altres contrades d'Espanya, sobretot nens i famílies senceres, que augmentaren la carència alimentària de la població. Tot i no disposar de concentracions destacades de tropes ni de disposar d'indústria de guerra, la Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l'aviació franquista els últims dies de la guerra. De fet, avui en dia encara es conserva un refugi antiaeri, darrera l'estació de tren, al qual es fan visites guiades. Els anys seixanta del segle xx, la Garriga rebé un fort flux migratori de persones provinents d'altres regions d'Espanya, especialment d'Andalusia, que feu incrementar notablement la població de dret, així com justificà la creació d'alguns barris de nova planta, que patiren durant anys importants deficiències d'infraestructures (barri del Secretari, barri de can Noguera, etc.). Més tard, les seves bones condicions geogràfiques, climàtiques i socials han consolidat el poble com un lloc de residència per a classes socials mitjanes i altes amb l'activitat laboral a l'àrea de Barcelona. Patrimoni històric, artístic i arquitectònic La vil·la romana de Can TerrersLa vil·la romana de Can Terrers, construïda al segle i aC es troba al sud del terme. Era un edifici d'uns dos cents metres quadrats, i pel seu bon estat de conservació, es considera un dels assentaments rurals de l'època romana més rellevants del patrimoni cultural català. És senyalitzada i es pot visitar. L'església de la DomaL'antiga església parroquial de la Doma és un dels monuments més interessants. És una construcció amb elements romànics i gòtics que amaga l'interessant retaule de Sant Esteve Protomàrtir, d'estil gòtic i dedicat al patró de la població. Data del 1492 i s'atribueix a l'escola pictòrica dels Huguet-Vergós. La Doma encara conserva l'encant de les antigues esglésies rurals. L'ermita de Santa Maria del CamíL'ermita de Santa Maria del Camí, al costat del mas de Can Terrers, és una ermita d'origen romànic del segle x, si bé l'actual edifici respon a modificacions fetes al segle xii. Al costat de la capella de Santa Maria del Camí hi havia un antic monestir que fundà el 921 l'abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses per a la seva germana Xixilona en el marc de la seva política repobladora. Ambdues eren filles del comte Guifré el Pelós. El modernisme a la GarrigaL'arquitectura modernista és prou representada tant en obra civil com en les cases jardí d'estiueig. Cal destacar especialment l'extensa obra de Manuel J. Raspall, amb més d'un centenar d'intervencions entre 1903 i 1934. També hi podem trobar obra representada de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, com ara la Casa Furriols.[6]
PolíticaLlista d'alcaldes i alcaldesses des de 1979Article principal: Llista d'alcaldes de la Garriga
Eleccions municipals 2019
Fills i filles il·lustres de la Garriga .jpg)
Residents il·lustres a la Garriga
Demografia
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Garriga
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_021.jpg)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.jpg)
