Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Domari

Infotaula de llenguaDomari
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.340.000 Modifica el valor a Wikidata (2000 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deProvíncia de Mersin i Província de Şanlıurfa Modifica el valor a Wikidata
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües indoàries
llengües indoàries centrals Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet àrab Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3rmt Modifica el valor a Wikidata
Glottologdoma1258 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuermt Modifica el valor a Wikidata
UNESCO2217 Modifica el valor a Wikidata
IETFrmt Modifica el valor a Wikidata

El domari és una llengua del grup de les llengües indoàries[1] parlada a diverses regions del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica. Amb menys de 300.000 parlants nadius i pressió per a la substitució lingüística (sobretot per part de l'àrab), es considera un idioma en perill.[2] Està emparentat amb la llengua romaní. Es pot escriure amb alfabet llatí (més freqüent) o àrab, en funció de la zona d'implantació.

Té presència de sons faringis i un inventari ric de fricatives. Tendeix a col·locar l'accent prosòdic a la darrera síl·laba. Presenta flexió de gènere i nombre. Gran part dels manlleus lèxics provenen de l'àrab, amb excepció dels numerals, d'origen kurd.

Referències

  1. «Domari» (en anglès). Ethnologue.
  2. Matras, Yaron. "Language contact, language endangerment, and the role of the 'salvation linguist'". Language Documentation and Description. 3.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9