Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Kurd del nord

Infotaula de llenguaKurd del nord
Zimanê Kurdî, Kurdî i Kurmancî Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dekurd Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius14.600.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deProvíncia d'Aragadzotn, Ararat, Armavir, Província de Gegharkunik, Regió de Kotayk, Xirak, Districte de Kəlbəcər, Districte de Laçın, raion d'Ordubad, Duhok, Governació de Nínive, Mazanderan, Província de Golestan, Província de Qazvin, governació d'Al-Hasakah, Alep, Governació d'Ar-Raqqà, Turquia, Kurdistan i Kurdistan Iraquià Modifica el valor a Wikidata
EstatArmènia, Azerbaidjan, Iran, Iraq, Síria i Turquia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües iràniques
llengües iràniques occidentals
llengües iràniques nord-occidentals
kurd Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí, escriptura àrab i alfabet ciríl·lic Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2cap valor Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3kmr Modifica el valor a Wikidata
Glottolognort2641 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekmr Modifica el valor a Wikidata
IETFkmr Modifica el valor a Wikidata

El kurd del nord (کوردیا ژۆرین, kurdiya jorîn), també dit kurmanji (کورمانجی, kurmancî), és un grup de dialectes kurds predominantment parlats al sud-est de Turquia, al nord-oest de l'Iran, al nord de l'Iraq i al nord de Síria. És el dialecte més estès del grup del kurd. Encara que el kurd és generalment categoritzat entre les llengües iranianes juntament amb el balutxi, també comparteix molts trets amb altres llengües iranianes com el persa. Aparentment, a causa de la llarga presència i de contactes històrics intensos, algunes autoritats han volgut classificar el kurmanji com a «llengua» iraniana del sud.[1][2][3][4]

Escriptura i alfabet

El dialecte kurd del nord, és el dialecte més comú del grup del kurd, parlat pel 80% de la població del Kurdistan, on viuen la majoria de parlants. Dins de Turquia utilitza l'alfabet llatí, però en les altres regions kurdes també és habitual l'ús d'un alfabet àrab adaptat. El text més antic en llengua kurda data del segle xvi.[1]

El kurmanji és la llengua cerimonial del iazidisme.[5][6] El seu llibre sagrat, Mishefa Reş, ‘Llibre Negre’, i totes les pregàries són escrites i recitades en kurmanji.

Dialectes

El kurd del nord forma un continuum dialectal amb una gran variabilitat. En gros, es poden distingir cinc àrees dialectals:[7]

El cas més distintiu pel que fa als dialectes del sud és el del Badînî.

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 «Kurdish language I. History of the Kurdish language». A: Ehsan Yarshater. Encyclopædia Iranica. Londres i Nova York: Routledge, 2008 [Consulta: 28 agost 2013]. 
  2. Windfuhr, Gernot (1975), “Isoglosses: A Sketch on Persians and Parthians, Kurds and Medes”, Monumentum H.S. Nyberg II (Acta Iranica-5), Leiden: 457–471
  3. Paul J. White. Turkey's Alevi Enigma: A Comprehensive Overview. Brill, 2002, p. 23. ISBN 978-9004125384. 
  4. Gunter, Michael M. The A to Z of the Kurds. The Scarecrow Press, 2009, p. 112. ISBN 978-0810868182. 
  5. Kurmanji is the language of almost all the orally transmitted religious traditions of the Yazidis.
  6. Yazidi people speak a northern dialect of Kurdish (Kurmanji).
  7. Öpengin, Ergin; Haig, Geoffrey «Regional variation in Kurmanji: A preliminary classification of dialects». Kurdish Studies, 2, 2014. ISSN: 2051-4883.

Enllaços externs

  • Kurdish Institute Institut de la llengua kurda: història, llibres, articles i notícies.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9