Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Magnèsia del Meandre

Plantilla:Infotaula geografia políticaMagnèsia del Meandre
Imatge
Tipusciutat, jaciment arqueològic i polis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 37° 51′ 10″ N, 27° 31′ 38″ E / 37.852692°N,27.527104°E / 37.852692; 27.527104
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia d'Aydın Modifica el valor a Wikidata

Magnèsia del Meandre (Magnesia ad Maeandrum, Μαγνησία) fou una ciutat de Jònia a les estivacions de les muntanyes Thorax, a la vora del riu Letaeus (Leteos) afluent del Meandre. És la moderna Inek-bazar, prop de Guzel-hissar, on encara hi ha les ruïnes del temple d'Artemisa Leucofriene. Era a uns 22 km de Milet. Era una ciutat dels eolis que segons la tradició havia estat fundada per la gent de Magnèsia a Tessàlia juntament amb alguns cretencs. Vers el 726 aC fou destruïda pels cimmeris però fou reconstruïda pels milesis, tot i que Ateneu diu que foren els efesis un any després.[1] Fou sotmesa a Lídia en època indeterminada i després (546 aC) a Pèrsia. Va participar en la Revolta Jònica el 499 aC. Tucídides la va elegir com a lloc d'exili. Els sàtrapes de Lídia la van utilitzar com a segona residència. El territori era molt fèrtil i produïa vi, figues i cogombres. La ciutat tenia un temple de Dindimene, mare dels déus de la que la dona de Temístocles o la filla en fou sacerdotessa, temple que després fou traslladat segons Estrabó.[1] És mencionada a la Política d'Aristòtil.[2] La ciutat es va declarar per Alexandre el Gran, i després va estar en possessió d'Antígon el borni fins al 301 aC. Va passar als selèucides sota els que va romandre exceptuant una efímera dominació egípcia vers 272 a 258 aC. El 188 aC amb la pau d'Apamea va passar a dependre del Regne de Pèrgam. El 133 aC el regne va passar a la República de Roma. Estrabó esmenta el suposat trasllat de la ciutat que devia ser al segle ii aC però cap més autor en fa referència.[1] A la nova ciutat suposadament es va construir un temple nou d'estil jònic dedicat a Artemisa Leucofriene que fou dissenyat per l'arquitecte Hermògenes.[1] La ciutat va perdre importància però és esmentada pels autors clàssics. Hierocles diu que fou un dels bisbats de l'Àsia Menor i sembla que per un temps dugué el nom de Meandròpolis (Maeandropolis) i sota aquest nom el seu bisbe va ser al Concili de Constantinoble.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès). vol.2 (Iabadius-Zymethus). William Smith, 1857, p. 252. 
  2. Aristòtil. Política. Comentada per Joan Alberich i Mariné. Barcelona: RBA, 2014, p. 241. ISBN 9788482646916. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9