|
Nicòpolis del Pont
Nicòpolis (grec Νικόπολις), 'ciutat de la victòria') fou una antiga colònia romana fundada per Pompeu en el 63 aC a la Regió del Pont (nord-est de Turquia), al final de la Tercera Guerra Mitridàtica.[1] En l'actualitat, al seu emplaçament hi ha la ciutat de Koyulhisar. HistòriaLa ciutat va ser fundada per Pompeu després de la seva victòria decisiva sobre Mitridates VI Eupator. Estava situada en una plana ben regada a la base d'una muntanya densament arbrada i colonitzada pels veterans del seu exèrcit, així com per la pagesia local. Tots els camins romans que creuaven aquella part del país i conduïen cap a Comana, Polemonium, Neocesarea, Sebasteia, etc., sorgien de Nicòpolis la qual, fins i tot en temps d'Estrabó[2] presumia de tenir una població bastant gran. Donada a Polemó per Marc Antoni al 36 aC, Nicòpolis va ser governat des del 54 dC per Aristòbul de Calcis i definitivament annexada a l'Imperi Romà per Neró, l'any 64. Després va esdevenir la metròpolis d'Armènia Menor i la seu de la dieta provincial que triava l'armeniarca. A més de l'altar d'august, va aixecar temples a Zeus Nicèfor i a la Victòria. El cristianisme va arribar a Nicòpolis en una data primerenca i, sota Licini, al voltant de 319, quaranta-cinc dels habitants de la ciutat van ser martiritzats; l'Església Ortodoxa Oriental i Església Catòlica Romana els veneren el 10 de juliol, Sant Basili[3] anomena als sacerdots de Nicòpolis els fills dels confessors i màrtirs, i la seva església[4] la mare de la de Colònia. Pels volts del 472, Joan el Silenciós, que havia venut els seus béns terrenals, va erigir una església a la Verge Santíssima. En 499 Nicòpolis va ser destruïda per un terratrèmol, i ningú se'n va salvar, tret del bisbe i dels seus dos secretaris que escaparen de la mort.[5] Aquest desastre fou irreparable, i encara que Justinià I va reconstruir els murs i va erigir un monestir en memòria dels Quaranta-cinc Màrtirs de Procopi[6] mai Nicòpolis no va recuperar la seva antiga esplendor i va ser reemplaçada per Koloneia. Sota Heracli, va ser capturada per les forces de la Cosroes II[7] i des de llavors només fou una ciutat mediocre, una simple seu i una sufragània de Sebasteia a Armènia Menor, i romangué com a tal almenys fins al segle xi, com es desprèn dels diverses Notitiae Episcopatuum. En els segles IX a XI, pertanyé al tema de Colònia. Sota els otomans, el lloc de l'antiga Nicòpolis va ser ocupada pel poble armeni de Purkh, prop de la ciutat d'Enderes, al sanjak de Kara-Hissar i el vilayet de Sivas. BisbesEntre els vuit bisbes esmentats per Michel Le Quien hi trobem Sant Gregori que, al segle xi, va renunciar al seu bisbat i es va retirar a Pithiviers,França. L'Església catòlica el venera el 14 de març. L'Església Catòlica manté Nicòpolis com a diòcesi titular. Referències
Notes |
|||||||||||||||||||||||
