Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pepuza

Plantilla:Infotaula geografia políticaPepuza
Tipusassentament humà, patrimoni i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 38° 24′ 29″ N, 29° 27′ 41″ E / 38.4081°N,29.4614°E / 38.4081; 29.4614
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia d'Uşak Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Pepuza (en llatí Pepuza, en grec antic Πέπουζα) va ser una ciutat de l'oest de Frígia que és esmentada tardanament. Va donar nom a una secta herètica, el montanisme, esmentada per Epifani, que diu que al seu temps (segle iv) la ciutat ja estava abandonada. Són probablement unes ruïnes al sud de la província d'Uşak, al districte de Karahallı.[1]

Des de l'any 2001, Peter Lampe, de la Universitat de Heidelberg ha dirigit campanyes anuals arqueològiques a Frígia, Turquia. Durant aquestes campanyes interdisciplinàries, juntament amb William Tabbernee de Tulsa, es van descobrir nombrosos assentaments antics desconeguts que van ser documentats arqueològicament. Dos d'ells són els millors candidats fins ara en la recerca de la identificació dels dos centres sagrats dels antics montanistes, Pepuza i Timion. Els estudiosos han estat buscant aquests llocs perduts des del segle xix.

L'antic assentament a la zona de Karahallı, a prop del poble de Karayakuplu, va ser descobert i identificat com a Pepuza per William Tabbernee i Lampe. Durant l'Imperi Romà d'Orient, un important monestir excavat a la roca pertanyia a la ciutat.[2]

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Pepuza». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 2 setembre 2022].
  2. «Pepouza». The Discovery of Pepouza ant Tymion. Universitat d'Heidelberg. Arxivat de l'original el 2005-03-26. [Consulta: 2 setembre 2022].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9