Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mirina (Eòlia)

Aquest article tracta sobre la ciutat eòlica. Vegeu-ne altres significats a «Mirina (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaMirina
Imatge
Tipusciutat antiga, jaciment arqueològic i polis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 38° 50′ 43″ N, 26° 59′ 04″ E / 38.8453°N,26.9844°E / 38.8453; 26.9844
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia d'Esmirna
DistricteAliağa Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de

Nan grotesc de terracota, segle ii aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes

Mirina (en grec antic: Μυρίνα, llatí: My̆rīna) era una ciutat d'Eòlia a la costa de Mísia, situada entre Grinèon i cime.

Es diu que va ser fundada per un heroi anomenat Mirinos abans que cap altra ciutat d'Eòlia segons Pomponi Mela, o potser per l'amazona Mirina, segons Estrabó i Diodor de Sicília.[1] L'Etymologicum Magnum diu que la va fundar Mirina, filla de Creteu.[2]

Artaxerxes II de Pèrsia la va cedir a un exiliat d'Erètria anomenat Gòngil, expulsat de la seva ciutat per afavorir els interessos de Pèrsia, juntament amb la ciutat de Grinèon.

Mirina era una ciutat fortificada amb un bon port, però bastant petita. Plini el Vell diu que en el seu temps s'anomenava també Sebastòpolis i Jordi Sincel explica que també es deia Esmirna. Va ser ocupada per Filip V de Macedònia i la va haver d'evacuar per exigència de Roma, que la va declarar ciutat lliure, segons Titus Livi i Polibi.

En temps de Tiberi, va patir un greu terratrèmol i va rebre una exempció de taxes per a recuperar-se, segons Tàcit. Altre cop es va produir un terratrèmol en temps de Trajà, i reconstruïda una altra vegada, va continuar existint fins a un període tardà. Es creu que correspon a la moderna Sandarlik.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Myrina». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 desembre 2020].
  2. Etymologicum Magnum, 595, 20, s.v. Μυρίννα
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9