Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Apamea de Frígia

Plantilla:Infotaula indretApamea de Frígia
(grc) Ἀπάμεια ἡ Κιβωτός
(la) Apameia Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaTurquia i Província d'Afyonkarahisar (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 04′ 18″ N, 30° 09′ 56″ E / 38.0717°N,30.1656°E / 38.0717; 30.1656

Apamea de Frígia (en grec antic Ἀπάμεια) fou una ciutat a la riba d'un petit afluent del riu Meandre, a Frígia, fundada pel selèucida Antíoc I Soter, que li va donar el nom de la seva mare, Apama. Plini el Vell diu que antigament es va dir Celenos, després Cibotos i finalment Apamea, però el primer nom correspon, de fet, a una ciutat propera. Actualment es troba a Turquia.

Durant les Guerres Mitridàtiques va patir un gran terratrèmol que va fer sorgir i desaparèixer llacs i va desviar rius. Sota domini romà, va formar part de Cilícia (era part d'aquesta província durant el govern de Ciceró, el 51 aC), però més tard fou inclosa a la província d'Àsia com a convent jurídic, amb sis ciutats principals, i nou petites ciutats. En temps de Claudi, va patir un terratrèmol i va obtenir una exempció de taxes per cinc anys per a refer-se. Al segle iv, era part de la província de Psídia i era seu d'un bisbe.[1]

Referències

  1. «Apameia 5. ἡ Κιβωτός». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9