Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tuixpa

Plantilla:Infotaula indretTuixpa
Tipusruïna Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia de Van (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 30′ 00″ N, 43° 20′ 33″ E / 38.5°N,43.3425°E / 38.5; 43.3425

Tuixpa (en armeni Տոսպ, Տուշպա֊Վան) va ser la segona i última capital del Regne d'Urartu (cap al 830 aC fins cap al 585 aC).[1] La va elegir el rei Sarduri I després d'un atac assiri a l'antiga capital Arzachku (Malazgird), ciutat que estava més exposada. Algunes de les inscripcions més extenses sobre els reis d'Urartu es conserven allà. Van ser gravades a les parets de roca de la ciutat. Era un centre de culte, i es conserven, tallades a la roca, amples cambres amb unes funcions no ben determinades. Allà hi va haver una sublevació contra el rei Rusa II, i es van detenir i executar als conspiradors.[2]

Els medes dirigits pel rei Ciaxares la van ocupar cap a l'any 590 aC. Els armenis l'anomenaven Tosp. Després se la va conèixer amb el nom de Van.[3]

Mapa de Tosp

L'Enciclopèdia Soviètica d'Armènia publicà una sèrie de mapes entre els quals hi ha el de la regió Vaspurakanesa de Tosp.

Mapa de la regió Vaspurakanesa de Tosp ombrejada tocant la vora est de l'estany Van. Enciclopèdia Soviètica.

Referències

  1. Chahin, M. The Kingdom of Armenia. A History (en anglès). Curzon, 2001, p. 68. ISBN 9780700714520. 
  2. Kuhrt, Amélie. El Oriente Próximo en la antigüedad, vol 2. Barcelona: Crítica, 2014, p. 206-207. ISBN 9788498926897. 
  3. R. Grousset, Histoire d'Armenie
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9