Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

546 aC

Infotaula nombre546 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià546 aC (dxlvi aC)
Islàmic1203 aH – 1202 aH
Xinès2151 – 2152
Hebreu3215 – 3216
Calendaris hindús-490 – -489 (Vikram Samvat)
2556 – 2557 (Kali Yuga)
Persa1167 BP – 1166 BP
Armeni-
Rúnic-295
Ab urbe condita208
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vii aC - segle vi aC - segle v aC
Dècades
570 aC 560 aC 550 aC - 540 aC - 530 aC 520 aC 510 aC
Anys
549 aC 548 aC 547 aC - 546 aC - 545 aC 544 aC 543 aC

El 546 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República Romana i a l'Imperi, era conegut com a any 208 ab urbe condita. L'ús del nom «546 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

  • L'Imperi Aquemènida conquereix l'Àsia Menor.[2]
  • Cresos, rei de Lídia, es troba amb l'exèrcit de Cir el Gran que entrava al país. Va lliurar una batalla de resultat incert i l'endemà els perses no van presentar batalla. Els lidis, que tenien un exèrcit inferior en nombre, es van retirar a Sardes per reclutar noves tropes i esperar ajut dels aliats. Va enviar ambaixadors a demanar els ajuts mentre Cir continuava avançant i es va presentar davant Sardes. La cavalleria lídia va ser totalment derrotada i Cir va assetjar la ciutat.[3]
  • Destruït el regne de Lídia per Cir II el Gran, els bitinis van quedar subjectes a Pèrsia, i el territori va formar part de la satrapia de Frígia. Es va crear una satrapia que no se sap si només la formava Bitínia o comprenia altres territoris.[4]
  • Segons Heròdot, Cresos va ser capturat viu i tirat a les flames junt amb 14 joves lidis com a sacrifici als déus perses. Els fets llegendaris recollits per Heròdot i altres diuen que una tempesta va apagar el foc i llavors Cir el va considerar sota protecció divina i el va agafar per amic i conseller i li va donar el govern de Barene, prop d'Ecbàtana.[5]

Referències

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Asimov, Isaac. Constantinopla: el imperio olvidado. Madrid: Alianza, 2011, p. 17. ISBN 9788420652818. 
  3. Heròdot. Històries, I, 71
  4. Heròdot. Històries, III, 34
  5. Heròdot. Històries, III, 36; VI, 37, 125; VIII, 35
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9