Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Càrdia

Càrdia, situada al nord del Quersonès Traci (avui Península de Gal·lípoli)
Plantilla:Infotaula indretCàrdia
Tipuspolis
ciutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficapenínsula de Gal·lípoli Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia de Çanakkale (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 32′ 50″ N, 26° 44′ 27″ E / 40.5472°N,26.7408°E / 40.5472; 26.7408

Càrdia (grec antic: Καρδία, Kardía, llatí: Cardia) era una de les principals ciutats gregues del Quersonès traci, al golf de Melas. Originàriament era una colònia de Milet i de Clazòmenes i més tard, a l'època de Milcíades el Jove (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC), va rebre colons atenesos, segons Heròdot i els Iambes al Rei Nicomedes.

Segons Pausànias, Lisímac de Tràcia va destruir la ciutat abans del 300 aC i encara que es va reconstruir ja no va recuperar la seva importància, perquè Lisimàquia, que es va fundar a la vora, es va poblar amb habitants de Càrdia.[1]

La ciutat havia patit una crisi l'any 343 aC quan Diòpites d'Atenes, al capdavant d'un cos de colons atenesos (κληροῦχοι, clerucs) va disputar els límits de la seva colònia amb els habitants de Càrdia, que tenien el suport macedoni; els atenesos van demanar un arbitratge però Càrdia ho va rebutjar. Filip II de Macedònia va enviar tropes que van assolar el districte marítim de Tràcia i el van posar sota domini macedoni mentre Filip anava a l'interior del país per lluitar contra els reis Teres II i Cersobleptes I.[2]

A Càrdia van néixer Èumenes un dels diàdocs d'Alexandre, i l'historiador Jerònim.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Cardia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 27 març 2021].
  2. Heròdot. Històries, VII, 58; VI, 34; IX, 115
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9