ca Nicomèdia

Nicomèdia
	Νικομήδεια (grc)
Tipus	ciutat antiga i jaciment arqueològic
Epònim	Nicomedes I
Localització
	40° 45′ 45″ N, 29° 55′ 03″ E / 40.7625°N,29.9175°E
Administració provincial romana	Bitínia i el Pont
Dades històriques
Anterior	Àstacos de Bitínia
Creació	264 aC
Següent	İzmit
1333 (Gregorià)	Esdeveniment clau
1333 (Gregorià)	Setge de Nicomèdia

Localització de Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia. Estava situada a la costa nord-est del golf d'Astacos, a la Propòntida.

Lisímac de Tràcia va arrasar o danyar greument la ciutat d'Astacos, al sud-est de la futura Nicomèdia, i l'any 264 aC el rei Nicomedes I de Bitínia va construir la ciutat de Nicomèdia no gaire lluny, a la qual va fer traslladar els habitants d'Astacos, segons Estrabó i Pausànias. Nicomedes la va convertir en la capital del regne i, en poc de temps, va ser una ciutat important, condició que va conservar durant més de sis segles. Plini el Jove, en unes cartes a l'emperador Trajà, parla de diversos edificis públics de la ciutat i diu que tenia l'edifici del senat, un aqüeducte, el fòrum, un temple de Cíbele, unes termes, el gimnàs, les escoles, jardins i altres edificis. Parla d'un gran incendi que va destruir una part de la ciutat. Va rivalitzar amb Nicea per la capitalitat. En parlen Plini el Vell, l'Itinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger, que la situen a unes 60 milles romanes de Calcedònia.

Sota l'imperi, emperadors com Dioclecià i Constantí el Gran hi van residir, especialment durant les campanyes contra l'Imperi Part i l'Imperi Persa. Constantí tenia una vila prop de la ciutat anomenada Ancyron, on va morir. Danyada sovint per diversos terratrèmols, els emperadors la van reconstruir. Va tenir el títol de colònia romana segons una inscripció. Ammià Marcel·lí diu que va patir una invasió dels escites. L'orador Libani lamentava la destrucció de les termes, les basíliques, els temples, el gimnàs, les escoles, els jardins públics,i altres edificis, alguns dels quals van ser posteriorment restaurats per Justinià. A la ciutat hi va néixer Flavi Arrià, l'historiador d'Alexandre el Gran, i allà s'hi va suïcidar Hanníbal.^[1]

L'any 1329, es va produir la batalla de Pelecà entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient, amb victòria turca.^[2] Les conquestes otomanes van continuar el seu curs i Nicomèdia va caure el 1337.^[3]

Referències

↑ Smith, William (ed.). «Nicomedia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 7 setembre 2022].
↑ Nicol, Donald M. The Last Centuries of Byzantium, 1261-1453 (en anglès). Cambridge University Press, 1993, p. 171. ISBN 0521439914.
↑ Oxford Dictionary of Byzantium. Oxford University Press, 1991, p. 1483–1484. ISBN 978-0-19-504652-6.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicomèdia

[1] Smith, William (ed.). «Nicomedia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 7 setembre 2022].

[2] Nicol, Donald M. The Last Centuries of Byzantium, 1261-1453 (en anglès). Cambridge University Press, 1993, p. 171. ISBN 0521439914.

[ODB-3] Oxford Dictionary of Byzantium. Oxford University Press, 1991, p. 1483–1484. ISBN 978-0-19-504652-6.

[1]

[2]

[3]

Agama	Bahasa	Biografi	Budaya	Ekonomi	Elektronika
Film	Filsafat	Geografi	Indonesia	Ilmu	Lingkungan
Masyarakat	Matematika	Militer	Mitologi	Musik	Olahraga
Pendidikan	Politik	Sastra	Sejarah	Seni	Teknologi

Nicomèdia

Referències

Portal di Ensiklopedia Dunia