|
El 133 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Pisó Frugi i Escèvola o també any 621 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «133 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Àsia menor
Síria
República Romana
- Aquest any són elegits cònsols Luci Calpurni Pisó Frugi i Publi Muci Escèvola.[4]
- Muci Escèvola, a petició d'Escipió Nasica s'oposa a al segon tribunat de Tiberi Semproni Grac, però diu que ho farà de forma suau, ja que no vol ser el primer a utilitzar la violència ni condemnar a mort a cap ciutadà sense judici. Nasica havia cridat els cònsols a salvar la República, i proclama: «si els cònsols es retiren, els que vulguin obeir les lleis que em segueixin». Surt del temple de Fides, on el Senat està reunit, seguit per molts senadors, i la gent els obre pas mentre avancen. Grac mor assassinat quan cau al voler escapar.[5]
- Api Claudi Pulcre, enemic permanent de Publi Corneli Escipió Emilià Africà, és comissionat per a la divisió de terres juntament amb Tiberi Semproni Grac i Gai Grac. La mort de Tiberi Grac impedeix la seva actuació.[4]
Sicília
Hispània
- Fi de la Guerra de Numància. Publi Corneli Escipió Africà Emilià, que l'any anterior (134 aC) havia posat setge a Numància, veu com la ciutat es rendeix sense condicions per la falta d'aliments. Alguns numantins prefereixen la mort i altres es lliuren als romans i són venuts com esclaus. Cinquanta dels seus habitants adornaran el triomf d'Emilià. Els romans arrasen la ciutat, i Emilià rep el renom de Numantí, a més del d'Africà.[7]
Antiga Xina
Necrològiques
Notes
- ↑ És el títol utilitzat pels governants suprems nòmades d'Orient i l'Àsia central durant vuit segles
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Shipley, Graham. The Greek World After Alexander, 323-30 B.C.. Londres: Roudletge, 2000, p. 318-319. ISBN 9780415046176.
- ↑ Flavi Josep. Antiguitats judaiques, XIII, 8
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Titus Livi. Epítom, LVII
- ↑ 5,0 5,1 Plutarc. Vides paral·leles: Tiberi Grac, C, 9
- ↑ Apià. Història de Roma. Hispània, VI, 99
- ↑ Smith, William (ed.). «22. Scipio». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Lewis, Mark Edward. The Early Chinese Empires: Qin and Han. Cambridge, Mass.: Belknap, 2010, p. 143-144. ISBN 9780674057340.
- ↑ Asimov, Isaac. Constantonopla: el imperio olvidado. Madrid: Alianza, 2011, p. 27. ISBN 9788420652818.
|
