Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alabanda

Plantilla:Infotaula indretAlabanda
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaDoğanyurt (Turquia) (en) Tradueix, Província d'Aydın (Turquia) i Çine (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 35′ 30″ N, 27° 59′ 08″ E / 37.591796°N,27.985429°E / 37.591796; 27.985429

Alabanda (en grec antic Ἀλάβανδα), també anomenada Antioquia dels Crisaorians, era una ciutat de Cària situada on és ara és la província d'Aydın. Heròdot anomena un riu, el Màrsies de Cària, afluent del Menandre, que passava vora la ciutat.

Segons Estrabó, la ciutat es trobava situada entre dues elevacions del terreny. La zona era famosa, segons Plini el Vell, pel seu marbre de color fosc i per les pedres d'Almandina un mineral que pertany al grup dels granats. Esteve de Bizanci diu que a Cària hi havia dues ciutats anomenades Alabanda, i que una d'elles portava el nom d'Antioquia. Cap altra font antiga en parla, de dues ciutats a cària amb el mateix nom. Heròdot situa una ciutat anomenada Alabanda a Cària, i una altra del mateix nom a Frígia. Esteve de Bizanci diu que el nom de la ciutat el va posar el rei Kar en reconeixement al seu fill Alabandos, quan va obtenir una victòria amb la cavalleria, i explica que en cari, Alabanda és la combinació de dues paraules: ala, que vol dir cavall, i banda, que significa victòria.

Alabanda va ser ocupada pels selèucides i se li va donar el nom d'Antioquia dels Crisaorians en honor d'Antíoc III. L'any 201 aC va ser presa per Filip V de Macedònia, i va tornar a tenir el nom d'Alabanda a partir de la derrota dels selèucides a la batalla de Magnèsia l'any 190 aC. Van pactar una aliança amb els romans i van construir un temple en honor de la Urbs Roma (la ciutat de Roma). L'any 51 aC, la ciutat tenia deutes amb el banquer Marc Cluvi, i l'any 40 aC el general romà rebel Quint Labiè va assaltar la ciutat i va destruir els temples perquè li van oposar resistència. Segons Plini el Vell, sota l'Imperi romà, Alabanda va tenir l'estatus de Convent jurídic.

Es conserven les restes d'un teatre i de molts altres edificis, però molt poques inscripcions.[1]

Referències

  1. Stillwell, Richard (et al.). «Alabanda». The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. [Consulta: 23 març 2021].

Vegeu també


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9