|
El 258 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Calatí i Patèrcul (o també any 496 ab urbe condita). L'ús del nom «258 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
- Aquest any són elegits cònsols Aulus Atili Calatí i Gai Sulpici Patèrcul.[5]
- En el curs de la Primera Guerra Púnica, Patèrcul obté Sicília com a província, però és el seu col·lega qui agafa la direcció de la guerra. Calatí conquereix Hipana i tot seguit la fortalesa de Mitístraton. Ataca Camarina, però durant el setge cau en una emboscada i se salva per l'esforç del tribú Calpurni Flamma que apareix sota diversos noms segons els historiadors. Després conquereix Camarina, Enna, Drepanum i altres ciutats i a final del seu període fa un atac a Lipari, operacions que després continua el seu successor. A la tornada a Roma Sulpici Patèrcul i Atili Calatí són premiats amb el triomf segons indiquen els Fasti.[6]
- Les naus romanes i cartagineses s'enfronten en la batalla de Sulcos. Patèrcul dirigeix la flota romana. La flota cartaginesa és enfonsada en gran part i la resta de naus són abandonades prop de la costa. La pèrdua de la batalla propicia la destitució del general cartaginès Hanníbal Giscó per incompetent. Segons algunes fonts, els seus propis homes el van crucificar.[7]
- Els romans, per la costa nord, marxen sobre Panormus (Palerm), però no poden prendre la ciutat.
- Gai Duïli, el comandant romà que havia guanyat la important batalla de Miles contra els cartaginesos el 260 aC, és nomenat censor juntament amb Luci Corneli Escipió (també victoriós sobre Cartago). L'elecció d'un homo novus (això és, el primer membre d'una família en accedir al Senat o al consolat) per a censor era un honor absolutament infreqüent.[8][9]
Necrològiques
- Magas, rei de Cirene (algunes fonts diuen que va morir al 250 aC)[11]
- Hanníbal Giscó, general cartaginès. Va perdre la confiança dels seus homes i dels seus superiors, va ser arrestat i executat per incompetència juntament amb altres generals púnics. Segons algunes fonts, va ser crucificat pels seus propis homes.[12]
- Timarc, tirà de Milet, deposat per Antíoc II Theós i segurament assassinat.[4]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Jacobs, Bruno. A companion to the Achaemenid Persian Empire volume 1. Hoboken: Wiley Blackwell, 2021, p. 578. ISBN 9781119174288.
- ↑ Polibi. Història, XXX, 7
- ↑ 4,0 4,1 Apià. Història de Roma, XI: Síria, LXV
- ↑ Polibi. Història I, 24
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXIII, 9
- ↑ Lazenby, J. F. The First Punic War: A Military History (en anglès). Londres: UCL, 1996, p. 77. ISBN 9781857281354.
- ↑ Titus Livi. Epítom, XVII
- ↑ Fasti Capitolini
- ↑ Ngô Văn Thạo. Sổ tay báo cáo viên năm 2005. Hà Nội: Ban tư tưởng-văn hóa trung ương, Trung tâm thông tin công tác tư tưởng, 2005, p. 823-824.
- ↑ Agatàrquides, citat per Ateneu de Nàucratis. El sopar dels erudits, XII, 550
- ↑ Polibi, Història, I, 25.
|
