Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Limira

Plantilla:Infotaula geografia políticaLimira
Tipusassentament humà i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 36° 20′ 34″ N, 30° 10′ 14″ E / 36.34281°N,30.1705°E / 36.34281; 30.1705
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia d'Antalya Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Banyat perAlakır Çayı (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Limira[1] (en grec antic: Λίμυρα o Λιμύρα, llatí: Limyra) era una antiga ciutat de Lícia a la costa sud de l'Àsia Menor, a la riba del riu Limiros, a uns 20 estadis de la seva desembocadura, segons diu Estrabó.

Les seves ruïnes són al cap Fineka, a uns 6 km a l'est de la vila turca de Finike, (antigament Fenicunt) a la província d'Atalea, i estan formades per un teatre, nombroses tombes excavades a les roques, alguns sarcòfags, baixos relleus i inscripcions gregues i lícies. De la seva història es coneix molt poca cosa. L'esmenten Estrabó, Claudi Ptolemeu, Estèfan de Bizanci i altres.[2] El príncep Artifi, mort en rebel·lió contra Darios II de Pèrsia (va donar suport a la revolta d'Arsites) va deixar un fill Arimes (Arimas) que va ser un oficial superior sota Cir el Jove, i va establir una dinastia local a Limira; l'ossera de la família encara es conserva. A la ciutat va morir Gai Cèsar el fill adoptiu d'August, segons diu Gai Vel·lei Patèrcul. Segons la Notitiae Episcopatuum, a l'època cristiana era un bisbat sufragani de Mira, del qual es coneixen sis bisbes: Diòtim (esmentat per Basili de Cesarea), Lupicí (que va assistir al Primer Concili de Constantinoble el 381), Esteve (assistent al Concili de Calcedònia el 451), Teodor (que va estar present al Concili de Constantinoble II el 553), Leo (assistent al II Concili de Nicea el 787) i Nicèfor (present al Concili de Constantinoble IV del 879). La seu va restar vacant al segle xiii quan segurament la ciutat es va despoblar.[3]

Referències

  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1087. ISBN 9788441224223. 
  2. Smith, William (ed.). «Limyra». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 27 maig 2021].
  3. Pétridès, S. «Limyra». The Catholic Encyclopedia. [Consulta: 27 maig 2021].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9