Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nòtion

Plantilla:Infotaula indretNòtion
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaProvíncia d'Esmirna (Turquia) i Menderes (Turquia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 59′ 34″ N, 27° 11′ 51″ E / 37.9928°N,27.1975°E / 37.9928; 27.1975

Nòtion (en llatí Notium, en grec antic Νότιον) era una antiga ciutat de l'Eòlida, que segons Heròdot era el port o la ciutat baixa de Colofó, de la que estava situada a poca distància.

A la Guerra del Peloponès, Colofó, a causa de les baralles internes, va ser presa per Esparta. Van expulsar al partit favorable als grecs, que es van refugiar a Nòtion, però allà també es va formar una facció favorable als perses. Els ciutadans pro-atenencs van demanar ajuda al general (estrateg) Paques, que va expulsar al partit persa i el va retornar als colofonians. Més tard, els atenencs van enviar alguns colons a Nòtion, i van reunir allí a tots els ciutadans de Colofó que havien fugit, segons Tucídides. Xenofont diu que Nòtion i Colofó eren ciutats diferents.

L'any 190 aC, el rei selèucida Antíoc III va atacar Nòtion en la seva guerra contra els romans i la va assetjar sense èxit. Titus Livi anomena a Nòtion oppidum Colophonium i diu que es trobava a uns tres quilòmetres de Colofó. Després de la guerra amb Antíoc, els romans van donar als colofonians "que viuen a Nòtium" l'exempció d'impostos com a recompensa per la seva ajuda. Polibi també anomena colofonians als que vivien a Nòtion, i quan Ciceró parla dels pirates que atacaven periòdicament Colofó, sembla que es refereix a Nòtion.

Tucídides també diu que Nòtion era la ciutat de la costa o el port i que Colofó era la ciutat alta. Hecateu en parla, i Nòtion devia ser tant antic com Colofó.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Colophon». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 18 desembre 2020].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9