Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alaca Höyük

Plantilla:Infotaula indretAlaca Höyük
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlaca (Turquia) (en) Tradueix i Província de Çorum (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 14′ 02″ N, 34° 41′ 44″ E / 40.233895°N,34.695575°E / 40.233895; 34.695575
Característiques
Altitud1.080 m Modifica el valor a Wikidata
Ruïnes a Alaca Höyük

Alacahöyük o Alaca Höyük és un jaciment arqueològic hitita, al districte d'Alaca, a la província de Çorum del nord de Turquia, a 170 km a l'est d'Ankara, la capital. Dista 17 km d'Alaca i 51 de Çorum.

És al nord-est de l'antiga capital hitita d'Hattusa. Alberga indicis d'una construcció hitita trobada a principis del segle xx i sota aquesta un cementeri imperial amb tombes que daten del 2500 ae.

Hi ha proves d'activitats metal·lúrgiques de l'edat del coure[1] en forma de joieria, atuells i gerres. La identitat ètnica dels pobladors anteriors a la invenció de l'escriptura és incerta, pot ser que pertanyeren a la població asiàtica que antecedí els hitites.

Conegut des de fa molt de temps, el jaciment l'excavà per primera volta al 1907 l'arqueòleg otomà Theodor Makridi Bey, que hi feu dues breus exploracions durant dues setmanes. El 1910, un equip alemany hi descobrí les tombes reials que daten del tercer mil·lenni ae, així com una ciutat hitita del segon mil·lenni ae. El 1935, a petició de Mustafa Kemal Atatürk, l'excavaren els arqueòlegs turcs Remzi Oguz Arik i Hamit Kosai. Situat en un butte (höyük en turc),[5] el lloc s'utilitza des de l'edat del bronze inicial (IV mil·lenni ae), pel poble dels hattians, segons I. Akurgal, fins a l'època imperial hitita (1450 - 1180 ae).[2][3][4][5]

El seu nom en hitita es desconeix: podria ser-ne Arinna, Tawiniya o Ziplanda, un important centre religiós de l'Imperi hitita.[6][7]

Tret de les tombes del III mil·lenni ae, les restes més importants són les ruïnes d'una ciutat hitita del segon mil·lenni ae, amb la porta de les Esfinxs emmarcant-ne l'entrada, un imposant portal de pedra circumdat de relleus.[4] Els ortòstats trobats al lloc representen escenes d'un ritual religiós: a l'esquerra, el rei i la reina adoren un toro envoltat de sacerdots, malabaristes i animals sacrificials i, a la dreta, potser la dea-sol d'Arinna i adoradors (els ortòstats originaris són a l'Museu de les Civilitzacions d'Anatòlia d'Ankara). Junt a la muralla oriental hi ha la base d'un gran edifici de 20 × 80 m, identificat com un temple en lloc d'un palau (seguint les conclusions de les excavacions d'Hattusa).[8]

Estendard zoomorf provinent d'Alacahöyük

Entre els objectes descoberts sobretot a les tombes de cultures anteriors al període hitita (potser els hattians), hi ha ídols, amulets, joies, tiares, polseres, collarets, sivelles de cinturó d'or, electre, coure o bronze. Aquests són els que els especialistes diuen símbols rituals que daten de la segona meitat del tercer mil·lenni ae. D'aquests objectes zoomorfs (toros o cérvols sobre pedestals el propòsit dels quals segueix sent objecte de debat) els estendards estan fosos en coure, o són completament geomètrics amb forma de cercles plans, semicercles o quadrats i estan replets d'una xarxa calada de barres transversals, creus centrals, raigs, etc., que demostren originalitat i domini de la tècnica. Aquests objectes, també anomenats «estendards animals» els primers, i «discs solars» els segons, són interpretats de dues maneres per dues escoles de diferents pensaments. Per a alguns, aquests objectes serien cultuals, i representarien les primeres divinitats d'Hatti; el disc solar és una representació de la dea-sol. Per a altres, en haver-se trobat sota cranis de bous dipositats sobre les tombes serien adorns de carros, record de la cultura de les tombes de carros. S'hi descobriren armes d'or, bronze i or del mateix període.[9]

Segons Leonard Woolley, les tombes reials «semblen pertànyer al final d'un període, marcat per un estrat de destrucció i l'incendi de la ciutadella. La cultura que il·lustren els objectes de la tomba no continua en la següent fase històrica, la de Kültepe. L'assentament continuà com una comunitat florent fins a l'edat del bronze final. També va haver-hi una ocupació important en època frígia.[10]

A la fi de l'estiu de 2016, un equip d'arqueòlegs dirigit per un professor de la Universitat d'Ankara hi descobrí un túnel d'època hitita de 2.300 anys d'antiguitat, probablement d'«ús sagrat».[11]

Referències

  1. Otten, 1986, p. 84.
  2. Akurgal, 1986, p. 341.
  3. Makrid Bey, Theodor (en francés) Mitteilungen der Vorderasiatisch-Agyp-tischen Gesellschaft, 13, 1908.
  4. 4,0 4,1 Alexander, Robert L. (en anglés) Anatolian Studies, 39, 1989, pàg. 151-158.
  5. Kosay, Hamit (en alemany) TTKY, 2a, 1944.
  6. Gorny, Ronald L. (en anglés) Journal of the American Oriental Society, 117/3, 1997, pàg. 549-557.
  7. Popko, Maciej (en anglés) Journal of the American Oriental Society, 120/3, 2000, pàg. 445-448.
  8. Akurgal, 1986, p. 342.
  9. Temizsoy, p. 43-59.
  10. Bryce, Trevor. The Kingdom of the Hittites (en anglès). revisada. Oxford: Oxford University Press, 2006. ISBN 0-19-928132-7. 
  11. Merdrignac, Marie. «Un mystérieux tunnel vieux de 2 300 ans en Turquie» (en francès). Ouest France, 08-09-2016. [Consulta: 16 gener 2018].

Bibliografia

  • Akurgal, Ekrem. Civilisations et sites antiques de Turquie (en francés). Estambul: Haşet Kitabevi, 1986. 
  • Temizsoy (dir.), M. E.; et al.. Le Musée des civilisations anatoliennes (en francés). Ankara: Dömez. 
  • Lassoujade, Jérôme. Les tombes "princières" d'Alaça Höyük, essai d'interprétation. Burdeos: Ausonius, 2002. 
  • Otten, Heinrich. «Hittitas, hurritas y mitanios». A: Los imperios del antiguo oriente II. El fin del segundo milenio. Siglo XXI Editores, 1986. ISBN 9788432300411. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9