Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Eucàrpia

Plantilla:Infotaula geografia políticaEucàrpia
Tipusciutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 38° 28′ 21″ N, 30° 07′ 09″ E / 38.4725°N,30.1192°E / 38.4725; 30.1192
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia d'Afyonkarahisar Modifica el valor a Wikidata

Eucàrpia (en llatí Eucarpia, en grec antic Εὐκαρπία) era una antiga ciutat de Frígia situada no gaire lluny de les fonts del riu Meandre.

L'esmenten diversos geògrafs entre els quals Estrabó[1] que la situa en la via entre Dorilèon i Eumènia, segurament a l'entorn de la moderna Emin Hissar al vilaiat de Bursa. Estava situada en una plana molt fèrtil, on hi havia vinyes abundants, segons Estrabó i Esteve de Bizanci. Hamilton va veure en aquest lloc importants ruïnes el 1837, però al segle xx havien desaparegut.[2]

Va formar part del regne de Pèrgam, i va passar amb aquest a Roma. Integrada a l'Imperi Romà, va emetre les seves pròpies monedes, amb la llegenda Eucarpitis o districte d'Eucarpítia, des del temps d'August fins al temps de Volusià. Va formar tardanament part de la província de Frígia Salutaris. Seu d'un bisbat sufragani de Sínnada, és esmentada a la Notitiae Episcopatuum fins al segle xii i probablement va existir fins al segle xiii quan hauria quedat destruïda pels mongols o els turcmans. Dels seus bisbes es coneix el nom de sis:

  • Eugeni, present al Primer Concili de Nicea (325)
  • Auxòmen, bisbe el 381
  • Ciriac, bisbe el 451
  • Dionís, bisbe el 536
  • Constantí o Constant, bisbe el 787 (no figura a la llista de Michel Le Quien)
  • Constantí, bisbe el 879.[3]

Referències

  1. Estrabó. Geografia, XII, 576
  2. Smith, William (ed.). «Eucarpia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 maig 2021].
  3. Pétridès, Sophrone. «Eucarpia». The Catholic Encyclopedia. Vol. 5. [Consulta: 6 maig 2021].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9