Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Farsa (obra teatral)

Una farsa[1] és un tipus d'obra teatral breu i burlesc, l'estructura i la trama de la qual es basa en situacions on els personatges es comporten de manera extravagant, encara que generalment mantenen la credibilitat.

Es caracteritza per mostrar incidents, històries i atmosferes no quotidianes, més enllà de la normalitat. Els temes i personatges poden ser fantàstics. Encara que la farsa és predominantment un estil relacionat amb la comèdia, s'han escrit farses en tots els registres teatrals. La paraula deriva del vocable llatí farcire («farcir»), pel costum d'usar les farses com a breus interludis còmics en els drames seriosos. Hi ha antecedents als teatres grec i romà, però com a gènere es desenvolupà a partir de les actuacions dels joglars durant el segle xiii.[1]

Per extensió, la paraula s'utilitza per a designar coses fingides que hom pretén de fer passar com a veres,[2] com per exemple «La Farsa de les eleccions municipals franquistes».[3]

Unes farses catalanes

Bibliografia

  • Janer Manila, Gabriel; Guerra, Joan (Il·lustracions). Història del teatre a Mallorca: peregrinació als orígens de la farsa i de l'escarn. Caixa d'Estalvis de les Balears, 1980. 

Referències

  1. 1,0 1,1 «Farsa (obra teatral)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «farsa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Clara i Resplandis, Josep. La Farsa de les eleccions municipals franquistes: l'exemple del partit judicial de la Bisbal (1948). Institut d'Estudis del Baix Empordà, 1996, p. 19. 
  4. Soler, Frederic i Hubert; Molas i Casas, Joan. Bertoldino: farsa grotesca en quatre actes i en vers. Casa Editorial de Teatre, 1915. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9