Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nota (tipografia)

Una nota és una cadena de text situada a la part inferior d'una pàgina en un llibre o en un document o al final d'un capítol, d'un volum o de la totalitat del text. La nota pot proporcionar comentaris d'un autor referents al text principal o facilitar referències bibliogràfiques d'una obra de referència que s'utilitza en el text, o ambdues. En anglès, una nota al peu de pàgina normalment es marca amb un número en superíndex immediatament després de la part del text a la qual la nota fa referència.

Les notes al peu són les notes al peu de la pàgina, mentre que les notes finals es recullen en una rúbrica diferent en el final d'un capítol, el volum o el treball sencer. A diferència de les notes al peu, les notes al final tenen l'avantatge de no afectar la distribució del text principal, però poden causar molèsties als lectors que han d'anar i venir entre el text i les notes al final.

Exemple:

La primera idea¹ per a la primera nota al peu de la pàgina, la segona Idea² per a la segona nota al peu, i així successivament.

De tant en tant en número entre parèntesis o claudàtors, d'aquesta manera: [1]. Els caràcters tipogràfics com l'asterisc (*) o l'obelisc (†) també es poden utilitzar per apuntar a peu de pàgina; l'ordre tradicional d'aquests símbols en anglès és *, , , §, , .[1]

Referències

  1. Robert Bringhurst (2005). The Elements of Typographic Style (version 3.1). Point Roberts, WA: Hartley and Marks. pp 68–69. Bringhurst goes on to say “But beyond the ... double dagger, this order is not familiar to most readers, and never was.”

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9