Guardes

Les guardes (ant. guardets)^{[cal citació]} són una part del llibre, concretament els fulls que l'enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s'enganxa a la cara interior del cartó.^[1]

Segons Emili Eroles, en el seu Diccionario Histórico del Libro existeixen tres classes de guardes:

• 1) Els fulls blancs que s'adhereixen a les cares interiors de les tapes, resguardant el text.
• 2) Els fulls blancs duplicats, que en llibres de certa categoria, impresos sobre paper especial, tenen al principi i al final del llibre i que es diuen Fulls de cortesia.
• 3) Les guardes jaspiades, que antigament es col·locaven en tots els llibres.

Antigament es folraven les cobertes interiors dels llibres amb estampes, que s'encolaven sobre el cartó o la pell de les tapes i que van ser, en realitat, les precursores de les guardes. Es deia que el sant o la imatge que figurava a l'estampa guardava i protegia el llibre.^[2]

I segons el Diccionari Paperer,^[3] és el paper que uneix i lliga les tapes del llibre amb la seva tripa (part interna del paper, la composició i comportament de la qual condicionarà les característiques del full; i en el mateix Diccionari, el Paper de guardes és aquell d'uns 80 g/m², generalment acolorit amb sanefes o dibuixos, que es fa servir per a fer la guarda del llibre.

En el llibre manuscrit^[4] és el foli de protecció que l'enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s'agafa a la cara interior del cartó.

El Diccionario de Bibliología y ciencias afines,^[5] precisa que: la guarda és el full de paper dels dos que, doblegats per la meitat i generalment en blanc, posen els enquadernadors al començ i a la fi del llibre encartonat i s'usa més en plural, Guardes.

En les guardes, una de les seves pàgines s'agafa a la part interior de la tapa; les afegeix l'enquadernador, en els primers temps per a reforçar els caixos de les cobertes i protegir millor la primera i darrera pàgina del llibre,^[6] i generalment són de paper diferent del que s'usa en el cos del llibre, de diferent gramatge i de vegades també de diferent color. Poden anar en blanc, litografiades d'un color llis o de diverses colors, fent aigües i impreses tipogràficament. De vegades s'imprimeixen especialment per a una obra determinada, i la seva il·lustració té a veure amb l'obra, amb la casa editora, amb qui l'ha encarregat, etc. Si es tracta d'una col·lecció, les guardes són iguals en tots i cadascun dels seus volums.^[7] En enquadernacions riques, les guardes poden ser de materials diferents del paper, com la seda, el moaré, i fins i tot alguns ordes mendicants feien les guardes d'alguns llibres religiosos amb la mateixa llana emprada en els seus hàbits.^[8] Normalment no porten foliació, però virtualment s'enumeren de l'1 al 4 les cares de la guarda anterior i del 5 al 8, les de la posterior.^[9] Mentre que els llibres en rústica no tenen guardes, en les obres de luxe poden constituir una ostentació artística i de bon gust.

Segons la part del llibre on siguin o segons com es fan tenen denominacions diferents:

En el full de guarda, una part va adherida a la contratapa i l'altra (anomenada Volant o full de cortesia) pot anar aferrada o no a la primera pàgina del quadernet de guardes blanques, si aquests dos fulls formen una sola peça que s'adapta al joc i al caixo del llibre s'anomena Guarda catalana.^[10]

Guarda anterior, és la que va al principi del llibre, amb el full esquerre encolat a la coberta anterior.

Guarda posterior, és la que va a la fi, encolada a la coberta posterior.

Guarda volant, part de la guarda que no s'adhereix a la contracoberta, per oposició a la contraguarda (part de la guarda encolada a la contracoberta).

Contraguarda, full de la guarda que adherida a la contratapa.

Cap al segle xvii, a França van començar a utilitzar paper pintat a mà per a fer guardes, moltes vegades amb aspecte jaspiat o marbrat. Al principi del segle xvii, a Àustria les guardes imitaven pell embotida, i a la darreria del mateix segle, imitant la trama dels teixits van néixer les indianes, dibuixos o motius amb colors molt vives que es repeteixen per tota la superfície del paper de guardes.

Diverses tècniques permeten de decorar els papers de guardes de maneres molt originals, i fins i tot s'utilitzaren per a folrar externament els llibres o per a confeccionar estoigs.

• ARNALL i JUAN, Mª Josepa: El llibre manuscrit. Eumo/Univ. Barcelona, Barcelona, 2002. ISBN 8476023715.
• BANCHS i VALLS, Narcís: Diccionari Paperer. Ed. Andana/Gramagraf, Vilafranca del Penedès, 2009. ISBN 9788496995277.
• BERMEJO MARTÍN, José Bonifacio (direcció): Enciclopedia de la Encuadernación. Ed.Ollero&Ramos, Madrid, 1998. ISBN 8478951059.
• BORRÀS PERELLÓ, Lluís: La edición y el libro. Ed. Trea, Gijón, 2015. ISBN 9788497048316.
• EROLES, Emili: Diccionario Histórico del libro. Ed. Millà, B, 1981. ISBN 8473040627.
• GASKELL, Philip: Nueva introducción a la bibliografía material. Ed. Trea, Gijón, 1998. ISBN 8489427763.
• MARTÍNEZ DE SOUSA, José: Diccionario de Bibliología y ciencias afines. Ed. Trea, Gijón, 2004. ISBN 8497040821.
• PEDRAZA, Manuel J.; CLEMENTE, Yolanda; REYES, Fermín de los: El libro antiguo. Ed. Síntesis, Madrid, 2003. ISBN 8497561538.

Viccionari