RereescenaLa rereescena en les arts escèniques és l'espai físic que durant un espectacle no és visible pels espectadors, en contraposició a l'escena. Una obra d'art escènica necessita que hi hagi sempre una escena i almenys una persona de públic però la rereescena no és obligatòria. El concepte de rereescena serveix també per a designar els professionals de l'espectacle que treballen durant aquest però no surten a escena, com per exemple els tècnics de llum i de so. Els intèrprets, a més de sortir a escena, en alguns espectacles hi pot haver moments que n'estiguin fora, és a dir que es trobin a la rereescena, entre caixes, entre bastidors o entre bambolines (castellanisme). Es pot considerar que el conjunt d'objectes escenogràfics el formen l'escenografia, la il·luminació, les projeccions, els efectes sonors i la música. D'aquests, l'escenografia inclou l'utillatge (en italià, attrezzo) i tots els objectes materials que es poden percebre visualment que limiten l'espai escènic o espai físic de l'actuació. Aquesta separació no existeix sempre, ja que de vegades l'escena ocorre en un espai obert.[1] Quan existeixen, els decorats formen l'anomenada '"caixa negra", un conjunt de telons típicament de color negre però que havien estat vermells, per exemple, o poden ser blancs o d'un altre color neutre. Els telons delimiten un espai en forma d'octaedre, el teló de fons marca la paret del fons, les cametes delimiten els costats i tècnicament les bambolines són les peces de teló que emmarquen la franja horitzontal superior de l'escenari.[1] EtimologiaEls mots bambalina i bambolina, com altra terminologia de l'escenografia tradicional (els teatres a la italiana dels segles XVII i XVIII), en català provenen de l'italià. En aquests teatres, les bambolines eren les cortines disposades a banda i banda de l'escenari, per on entraven i sortien els actors a escena.[2] Posteriorment les cortines de roba es van substituir per bastidors, estructures de fusta recolzades a terra que subjectaven verticalment un llenç o un paper. De vegades, per tradició, encara es diu "estar entre bambolines" o "entre bastidors" per a referir-se a la part de l'escenari amagada al públic; per a referir l'espai físic on els intèrprets esperen per a sortir a escena i que pot incloure altres espais com per exemple els camerinos, lavabos i altres sales. Actualment, per a designar els objectes materials visuals que delimiten l'escena, quan hi són, i separar el que ocorre "dins" (visible) i "fora" (amagat) es parla d'estar dins i "entre caixes". ObscenitatLes bambalines, en ser l'espai no públic durant l'espectacle, conceptualment és l'espai fora d'escena o obscè. De vegades a obres dramàtiques interessa que alguna acció dramàtica no sigui vista pel públic, per tal que sigui ell qui l'imagini o qui munti la història a partir de diverses informacions parcials. La utilització de l'obscenitat és un recurs dramàtic que s'ha usat al llarg de la història del teatre i encara es fa servir avui dia. Vegeu tambéBibliografia
Referències
|