Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Rotogravat

El rotogravatge o la rotogravadura és una tècnica d'impressió[1] en la qual les imatges són transferides al paper a partir d'una superfície la qual les seves depressions contenen tinta. A diferència del gravat tipogràfic, en el qual la impressió es realitza a partir d'una superfície plana les quals les seves línies entintades estan en relleu. Aquest sistema d'impressió té aplicacions específiques, i ha perdut terreny en algunes àrees d'aplicació a mans de l'òfset i de la flexografia. Utilitzat habitualment en la impressió de qualitat d'embalatge flexible (com per exemple en bosses de patates i embolcalls de llaminadures) i d'edició (libres i revistes de gran tirada), té com a particularitat que la forma impressora és una forma en baix relleu.

Història

El rotogravat per en reproduccions de paper apareix a Europa al segle XV, i el gravat a buit com a tècnica moderna és atribuït a Karel Klíč, un inventor i artista txecoslovac a Anglaterra a finals del segle XIX que desenvolupà les tècniques de fotogravat a partir de màscares de gelatina endurides sota la llum que protegien les planxes de metall dels àcids i desenvolupà les tècniques de semitons i la mecanització de les premses, permetent així el naixement del gravat al buit.[2]

Procés

Diagrama de procés de rotogravat

La forma impressora típica del rotogravat és el cilindre d'impressió, que consta bàsicament d'un cilindre de ferro, una capa de coure (sobre la qual es gravarà el motiu a ser imprès), i una capa de crom que permet una millor resistència o duresa durant el procés d'impressió, perquè la capa de coure és molt fràgil i es trencaria amb gran facilitat durant el procés. El procés de gravat es pot fer per mètodes químics o per mètodes mecànics. Per això, un sistema de gravació és dirigit des d'un ordinador que s'encarrega de gravar la figura que es transferirà posteriorment a l'imprès mitjançant repetits cops. Cada cilindre té diferències en el seu gravat que depenen del color i de la imatge que ha de transferir. Aquestes diferències es veuen reflectides per la lineatura, l'angle de gravat de la trama i el percentatge de punts. La premsa rotativa imprimeix directament a partir d'un cilindre de coure tractat amb àcid i que s'utilitza una tinta a l'aigua d'assecament ràpid. A mesura que gira el cilindre passa a través d'un bany de tinta i és raspat posteriorment per un ressort d'acer anomenat racleta, deixant d'aquesta manera la tinta només en els pous de l'àrea amb imatges. D'aquesta manera la tinta és absorbida per la superfície del paper quan entra en contacte amb la placa.[3]

Aplicació de la tinta

Un original, per ser imprès, es descompon amb quatre colors: cian, magenta, groc i negre. Per cada un dels colors s'utilitza un cilindre d'impressió, encarregat de transferir al suport la tinta corresponent. La suma de cada un dels colors li dona com a resultat final la imatge de l'original. Una estació de rotogravat pot utilitzar tants cilindres com es necessitin (addicional als colors primaris) depenent de la complexitat de la imatge a imprimir-se o en el cas dels colors o tons molt especificats. La tinta és transferida al suport imprès en el procés de passatge entre el cilindre d'impressió i el cilindre de contrapressió. Per això, el cilindre d'impressió es submergeix rodant en el tinter. Aquesta tinta penetra en els alvèols del cilindre d'impressió, l'excedent de tinta és escombrat per una racla (ressort d'acer) i quan el paper passa a través d'aquest cilindre i el de contrapressió, la tinta és transferida al suport.[4]

El suport passa immediatament per un túnel de secat, on s'injecta aire calent a pressió, que evapora els solvents continguts en la tinta deixant un residu que es compon bàsicament d'una resina, encarregada de fixar els pigments al suport i que dona color a l'imprès i altres additius com plastificants i enduridors.

Referències

  1. «Rotogravat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bláha, Richard. «Karel Klíč, vynálezce hlubotisku» (en anglès). Orbis, 1957.
  3. Lilien, Otto M. 'History of Industrial Gravure Printing up to 1920'. Lund Humphries London, 1972. 
  4. [enllaç sense format] http://www.pneac.org/printprocesses/gravure/ Arxivat 2019-04-03 a Wayback Machine.

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9