La literatura de viatges és l'escriptura sobre viatges amb valor literari. La literatura de viatges descriu típicament les experiències de l'autor en un viatge de plaer. Normalment, la literatura de viatges es caracteritza per una narració coherent o estètica més enllà del simple registre de dates i esdeveniments que es trobaria en un diari de viatge.
Sense desmentir la definició anterior, hi ha moltes obres de viatges (llibres de viatge, diaris, cròniques…) de valor literari limitat que cal tenir en compte pels fets històrics o geogràfics que recullen, per la seva terminologia i pel seu estil.
Segons una altra definició, la literatura de viatges inclouria tota mena de documents relacionats amb els viatges. Bàsicament llibres, però també films documentals amb guió.
Història
Alguns dels exemples més antics de literatura de viatges són la Descripció de Grècia de Pausànies al segle ii, i els llibres d'Ibn Jubayr (1145 - 1214) i Ibn Battuta (1304 - 1377), que van descriure amb detall els seus viatges al llarg del món conegut. El gènere de viatges era força comú en la literatura àrab medieval.[1]
Un dels primers casos registrats d'un viatge de plaer és la pujada de Petrarca (1304 - 1374) al Ventor el 1336. Afirma que va pujar al cim pel plaer de veure'l. Va anomenar els companys que s'havien quedat a baix frigida incuriositas ("una manca gèlida de curiositat"). Després va escriure sobre l'ascensió fent comparacions al·legòriques entre la pujada a la muntanya i el seu propi progrés moral a la vida.
D'altres exemples més tardans de la literatura de viatges són diverses narracions del Grand Tour. Els aristòcrates, clergat i d'altres adinerats amb temps lliure viatjaven per Europa per aprendre sobre l'art i l'arquitectura del seu passat. Un dels pioners de la literatura turística va ser Robert Louis Stevenson (1850 - 1894).
La literatura de viatges també es va fer popular durant la Dinastia Song (960 - 1279) de la Xina medieval.[2] Autors com Fan Chengda (1126 - 1193) i Xu Xiake (1587 - 1641) incorporaven una gran quantitat d'informació geogràfica i topogràfica als seus escrits, mentre que l'assaig Registre de la muntanya de les campanes de pedra del poeta i home d'estat Su Shi (1037 - 1101) presentava com a objectiu central un argument filosòfic i moral.[3]
Al segle xviii, la literatura de viatges consistia principalment en diaris marítims.[4] A l'Anglaterra del segle xviii, gairebé tots els escriptors famosos van treballar en aquest gènere.[5] Els diaris del Capità Cook (1784) foren l'equivalent dels best sellers d'avui en dia.
Llibres de viatge
Els americans Paul Theroux, Bill Bryson i William Least Heat-Moon, l'autor gal·lès Jan Morris i l'anglès Eric Newby han triomfat com a escriptors de viatges encara que Morris també és un historiador i Theroux és novel·lista.
Sovint, la literatura de viatges coincideix amb l'assaig, com a India: una civilització ferida de V. S. Naipaul, on un viatge és l'excusa per l'observació continuada d'una nació i la seva gent. És un cas similar al de l'obra de Rebecca West sobre Iugoslàvia, Black Lamb and Grey Falcon.
De vegades, un escriptor s'estableix en algun lloc durant un període llarg, absorbint l'essència del lloc tot continuant l'observació amb la sensibilitat d'un escriptor de viatges. Alguns exemples d'aquestes obres són Bitter Lemons de Lawrence Durrell, The Island of the White Cow de Deborah Tall i Un any a Provença, l'èxit de Peter Mayle.
En el cas de naturalistes, com Gerald Durrell, es fusionen la literatura de viatges i de natura. Charles Darwin va escriure la seva famosa narració sobre el viatge del Beagle, que és una intersecció de ciència, història natural i viatges.
Els llibres sobre viatges ficticis comprenen una gran proporció de la literatura de viatges. Encara que en alguns contextos pot ser interessant de distingir les obres de ficció de les de no-ficció, a la pràctica sol ser molt difícil de fer-ho, com als escrits dels viatges de Marco Polo o John Mandeville. Moltes obres "fictícies" de la literatura de viatges estan basades en viatges reals –El cor de les tenebres de Joseph Conrad, i, probablement, l'Odissea d'Homer–, mentre que altres obres, encara que són basades en viatges imaginaris i fins i tot fantasiosos –la Divina Comèdia de Dante, els viatges de Gulliver de Jonathan Swift, Càndid de Voltaire o La Història de Rasselas, príncep d'Abissínia de Samuel Johnson– contenen no obstant alguns elements verídics.
On the Road, de Jack Kerouac (1957) i The Dharma Bums (1958) són narracions passades a ficció dels seus viatges pels Estats Units a finals dels anys 1940 i principis dels 1950.
Un exemple contemporani d'un viatge real convertit en obra de ficció és la novel·la de Kira Salak "The White Mary",[6] que té lloc a Papua Nova Guinea i al Congo i es basa principalment en les seves experiències en aquests països.[7][8]
1236-1247. Giovanni da Pian del Carpine. Histoire des Mongols appelés par nous Tartares, description des coutumes, de la géographie, de l'histoire et des figures marquantes du peuple mongol.[18]
La Peregrinatio in Terram Sanctam fou el primer llibre que es va publicar amb gravats. Els gravats mostraven ciutats i monuments, a partir de models anteriors o inspirats en dibuixos fets a partir del natural per Erhard Reuwich.
1494. Hyeronimus Münzer. Itinerarium sive peregrinatio per Hispaniam, Franciam et Alemaniam. Viaje por España y Portugal, 1491-1495.[36]
1580. Michel de Montaigne. Journal du voyage de Michel de Montaigne en Italie, par la Suisse & l'Allemagne en 1580 & 1581.[45]
1585. Henrique Cock. Relación del viaje hecho por Felipe II en 1585 a Zaragoza, Barcelona y Valencia.[46]
1595. Jan Huygen van Linschoten. Itinerario, voyage ofte schipvaert, van Ian Huygen van Linschoten naer de Oost ofte Portugaels Indien, inhoudende een tall beschrijvinghe der selver Landen tant zeecusten ....[47]
1598. Giuseppe Rosaccio. Viaggio da Venetia, a Costantinopoli: per mare, e per terra & insieme quello di Terra Santa..[48]
1617. García de Silva y Figueroa. Totius legationis suae et Indicarum rerum Persidisque commentarii[54][55][56]
1618. Ildefons Ramírez de Arellano. Reconocimiento de los Estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de la Navegación.[57]
1627. Nicolas Benard. Le voyage de Hierusalem et autres lieux de la terre sainte et son retour.[58]
1632. Nicolás de Cardona. Descripción Hidrográfica y geográfica de muchas tierras del norte y del sur y de los mares de las Indias, en especial del descubrimiento del Reino de la California hecho con trabajo e industria por el capitán y cabo Nicolás de Cardona.[59]
1633. Adam Olearius. The Voyages and Travells of the Ambassadors Sent by Frederick Duke of Holstein.[60]
1668. Nicolaas de Graaff fou un cirurgià naval holandès que va realitzar diverses exploracions i escrigué sobre els seus viatges.[61]
1673. John Chardin. Travels in Persia, 1673-1677.[62][63]
1745 : Relation abrégée d'un voyage fait dans l'intérieur de l'Amérique méridionale depuis la côte de la mer du Sud jusqu'aux côtes du Brésil et de la Guyane, en descendant la rivière des Amazones, lue à l'assemblée publique de l'Académie des sciences de Paris, le 28 avril 1745.[73]
Journal du voyage fait par ordre du Roi à l'Equateur: servant d'introduction historique à la mesure des 3 premiers degrés du méridién.[74]
1837. Francisco de Luján. Itinerario de un viage [sic] facultativo verificado en Inglaterra.[106]
1839 - Charles Darwin. Journal and Remarks, The Voyage of the Beagle, Journal of researches into the natural history and geology of the countries visited during the voyage of H.M.S. Beagle under the command of Captain Fitz Roy.[107]
↑El-Shihibi, Fathi A. Dissertation.com. Travel Genre in Arabic Literature: A Selective Literary and Historical Study, 2006. ISBN 1581123264., presentat com a tesi doctoral de l'autor el 1998
↑Finkel, Michael. «Kira Salek: The White Mary». National Geographic Adventure, 01-08-2008. Arxivat de l'original el 2008-07-11. [Consulta: 12 novembre 2010].
↑Trachtenberg, Jeffrey A. «Imaginary Journey». The Wall Street Journal, 26-07-2008.
↑Giovanni da Pian del Carpine; Benedictus Polonus; Marie Armand Pascal D'Avezac Relation des Mongols ou Tartares. Librairie Géographique de Arthus-Bertrand, 1838, p. 139–.
↑L'ambassade de d. Garcias de Silva Figveroa en Perse contenant la politique de ce grand Empire les moeurs du Roy Schah Abbas, & une relation exacte de tous les lieux de Perse & des Indes, ou cét ambassadeur a esté l'espace de huit années qu’il y a demeuré, Paris, 1667
↑Comentarios de D. Garcia de Silva y Figueroa de la embajada que de parte del rey de España Don Felipe III hizo al Rey Xa Abas de Persia, Madrid, 1903. Disponible online: Tomo I y tomo II.
Batten, Charles Lynn. Pleasurable Instruction: Form and Convention in Eighteenth-Century Travel Literature. Berkeley: University of California Press, 1978. ISBN 9780520032606. OCLC4419780.
Chaney, Edward. The Evolution of the Grand Tour: Anglo-Italian Cultural Relations Since the Renaissance. Londres: Frank Cass, 1998. ISBN 9780714645773. OCLC38304358.
Chatzipanagioti-Sangmeister, Julia. Griechenland, Zypern, Balkan und Levante: eine kommentierte Bibliographie der Reiseliteratur des 18. Jahrhunderts (en alemany). Eutin: Lumpeter and Lasel, 2006. ISBN 9783981067422. OCLC470750661.
Fussell, Paul. «Patrick Brydone: The Eighteenth-Century Traveler As Representative Man». A: Literature As a Mode of Travel. Nova York: New York Public Library, 1963, p. 53–67. OCLC83683507.
Speake, Jennifer. Literature of Travel and Exploration: An Encyclopedia. Nova York: Fitzroy Dearborn, 2003. ISBN 1579582478. OCLC55631133.
Stolley, Karen. El lazarillo de ciegos caminantes: un itinerario crítico (en castellà). Hanover, NH: Ediciones del Norte, 1992. ISBN 9780910061490. OCLC29205545.