Encyclopædia Britannica
L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua. Els seus articles solen ser considerats rigorosos i fiables. Nascuda en el context de la il·lustració escocesa, va ser publicada originalment a Edimburg per Adam i Charles Black al segle xviii. Contràriament a l'enciclopèdia francesa, l'enciclopèdia Britànica era una publicació molt conservadora, dedicant les edicions més recents als monarques regnants en aquell moment. La publicació es va traslladar el 1895 d'Escòcia a Londres, on s'associà al diari The Times per les seves edicions novena i desena. L'onzena edició gaudí del patrocini de la Universitat de Cambridge. La marca i els drets de publicació van ser venuts posteriorment a l'editora estatunidenca Sears Roebuck, de Chicago, que ha estat responsable de les edicions subseqüents. El 13 de març de 2012, l'Encyclopædia Britannica anuncià que deixava de publicar en paper després de 244 anys. Tot i això, remarcà que la versió digital seguirà plenament operativa.[1] Historial d'edicions
vol. = volums, supl. = suplements L'onzena edició és considerada com l'edició clàssica de l'Encyclopaedia Britannica, i pertany al domini públic. La primera edició en CD-ROM va aparèixer el 1994. Les edicions 15a i 16a es poden considerar dues versions de la mateixa edició, només que la setzena conté un índex i actualitzacions menors. Estan precededides de la Propædia, un volum que està concebut com un índex temàtic complementari a l'alfabètic (es va voler substituir totalment un per l'altre però les crítiques dels lectors van obligar a incloure les dues opcions). La Propædia pretén organitzar el coneixement de manera jeràrquica, com els diccionaris ideològics, i servir de guia per a la lectura d'articles dins una matèria. El dissenyador del pla general és Mortimer J. Adler. L'obra es divideix en deu parts, cadascuna amb diverses subseccions numerades i amb referències creuades, i s'inspira en els "mapes del coneixement" dels il·lustrats. Referències
Edicions online
Vegeu tambéEnllaços externs |