Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Romanç (poesia)

El romanç és un tipus de composició poètica.[1] Està compost d'una sèrie de versos heptasíl·labs amb rima assonant als versos parells. El seu origen es troba dins la cançó de gesta, de la qual es destacaven fragments pel públic que van acabar esdevenint poemes independents. A imitació d'aquells, es varen crear noves obres, de temàtica més variada. És un poema característic de la tradició oral, i es va popularitzar al segle xv. Es recollien en col·leccions i eren generalment poemes narratius d'una gran varietat temàtica. S'acostumaven a interpretar declamant, cantant o intercalant el cant i la declamació.[2]

Des de l'aparició de la impremta, com diu l'antropòleg i historiador Julio Caro Baroja es va introduir un gènere popular fet en vers i d'origen primer oral i després escrit, que es va publicar en fulls solts.[3] S'anomenaven romanços de cec, i eren folis plegats en dos o en quatre que, a part dels versos, contenien il·lustracions xilogràfiques o, ja les acaballes del segle xix, fotogravades. N'hi ha una col·lecció molt extensa a la Biblioteca de Catalunya.[4][5]

Referències

  1. «Romanç (poesia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Alborg, Juan Luis. "La épica popular, el Romancero". A: Historia de la literatura española, tomo I. «Edad Media y Renacimiento». Madrid: Gredos, 1972, pp. 399-437. ISBN 8424931289
  3. Caro Baroja, Julio. Romances de ciego: antologia. Madrid: Taurus, 1980, p. 31. ISBN 8430640479. 
  4. «Romanços castellans». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 7-VI-2018].
  5. «Romanços catalans». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 7-VI-2018].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9