La marginàlia és el conjunt de signes, comentaris o elements decoratius col·locats al marge d'un manuscrit o d'un llibre. Una forma especial de marginàlia són les drôleries.[1] La paraula pové del plurale tantum llatí marginalia, coses del marge. Sovint, el paper de la marginàlia en manuscrits pintats és complementari a les representacions principals.[2]
Per extensió s'utilitza per a les notes que un lector escriu al marge d'un llibre imprés o per a remarques i observacions segundàries d'un discurs.[3] També als llibres impresos es van utilitzar marginàlies, més sovint només de text per explicar o fer una referència. En la tipografia moderna, generalment només s'utilitzen les notes a peu, tot i que pot quedar una eina tipogràfica per evidenciar una idea, una citació.
Referències
- ↑ Arnall Juan, María Josefa. El llibre manuscrit. Volum 4 de Diccionaris d'especialitat. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2002, p. 165. ISBN 9788483383162.
- ↑ Alcoy, Rosa. «La integració narrativa de la figuració marginal». A: L'Art medieval en joc. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2016, p. 83-85 (Emac contextos n°4). ISBN 9788447539833.
- ↑ O’Connell, Mark «The Marginal Obsession with Marginalia». The Newyorker, 26-01-2012.
Bibliografia
- Alcoy i Pedrós, Rosa «Rostres profans i marginalia a Catalunya. Qüestions d'enfocament» (pdf). D'art, Núm.: 15, 1989.
- Escayola i Rifà, Gemma. «La miniatura a l'entorn del 1300: marginàlia». A: Rosa Alcoy i Pere Beseran (eds). Art i devoció a l'Edat Mitjana. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, abril del 2008, p. 81-92 (Art i devoció a l'Edat Mitjana). ISBN 9788447534630.
- Jackson, H. J. Marginalia: Readers writing in Book (en anglès). New Haven: Yale University Press, 2001. ISBN 0-300-08816-7.
- Junoy i Muns, Josep Maria. Marginalia diversa, 1928.
_107.jpg)
