Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Escena

Els actors estan a escena quan tenen públic

L'escena és, en les arts escèniques, l'espai on els intèrprets executen el seu art davant d'un públic. Correspon a l'àrea on es troben els intèrprets mentre realitzen l'espectacle.[1] El mot prové del grec σκηνη, skènè, que significava «tenda»; a través del llatí scena, significant la part d'un teatre on es presenta l'espectacle o obra teatral.[2]

Antigament, durant un temps, l'àrea d'interpretació ha constat d'un escenari, prosceni inclòs i els bastidors o rereescena, en oposició a la sala on es trobaven els espectadors. També ha estat una tarima al voltant de la qual s'acosta el públic, o pot ser simplement una plaça. De vegades l'espai dels intèrprets és separat de l'espai assignat al públic i d'altres no. L'espai pot ser fix o es pot anar desplaçant durant l'espectacle, com passa típicament a rues i comparses al carrer.

Obscenitat

Espectacle on l'escena és completament aïllada del públic
Físicament, pot haver un escenari on es troba l'actor quan surt a escena, en aquest cas des de darrera, on hi ha les bambolines, per a exposar públicament el seu treball

De vegades, els intèrprets disposen d'un espai durant l'espectacle al qual no poden ser vistos pel públic, que els permet entrar i sortir d'escena, canviar-se de roba, per exemple, amagar i fer aparéixer elements de l'escenografia o amagar material i professionals tècnics (so, il·luminació, etc.). Aquest espai o espais, que poden ser a diferents llocs respecte a l'escenari, per que es diu rereescena, sovint separada de l'escena per bambolines, bandes de tela o de paper pintades que separen els dos espais.

Les bambolines, en ser l'espai no públic durant l'espectacle, conceptualment és l'espai fora d'escena o obscè. De vegades a obres dramàtiques interessa que alguna acció dramàtica no sigui vista pel públic, per tal que sigui ell qui l'imagini o qui munti la història a partir de diverses informacions parcials. La utilització de l'obscenitat és un recurs dramàtic que s'ha usat al llarg de la història del teatre i encara es fa servir avui dia.

Text teatral

Des del punt de vista del text dramàtic aquest mot té un altre significat. És cada una de les parts en què es divideix el text o, en el cas d'una pel·lícula, el guió. Una escena sol ser determinada per l'entrada o la sortida d'un o de diversos personatges, i aquest concepte és vigent des de 1650 aproximadament.[3] L'escena se subdivideix de vegades en quadres. Els dramaturgs distribueixen la composició dramàtica per treure de les seves divisions un efecte més gran i reanimar l'interès per cada canvi d'escena presentat als espectadors.

Vegeu també

Referències

  1. «Escena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionari català valencià balear (català)
  3. La Dramaturgie classique en France, Jacques Scherer, Libraire Nizet, 1973. Apèndix I .

Bibliografia

  • Diversos autors, La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)
  • Marco De Marinis, Entendre el teatre, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona, 1998. ISBN 9788477945963 (català)
  • Ramón X. Roselló, Anàlisi de l'obra teatral, editat per L'Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834437 (català)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9