Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Història de les enciclopèdies

Portada d'una edició de 1669 de la Naturalis Historia

Una història de les enciclopèdies hauria de presentar un recull de les obres esmentades i de treballs de caràcter semblant, amb independència del títol original. La possibilitat teòrica d'escriure una obra que resumís una part de tots els coneixements va començar amb la invenció de l'escriptura. Els primers assajos foren molt posteriors, en forma de manuscrits. La impremta va permetre l'edició i la popularització de veritables enciclopèdies.

La fotografia i el cinema eixamplaren les possibilitats de les publicacions enciclopèdiques, permetent oferir imatges estàtiques o en moviment. L'actual era digital posa a l'abast de molta gent enciclopèdies antigues o modernes, prèviament editades en paper. I també, i encara més important, l'edició de veritables enciclopèdies digitals amb formats diversos i no subjectes a molts dels condicionants de les tradicionals enciclopèdies de paper.

El mot enciclopèdia procedeix del grec kýklos ('cicle') i paidéia ('educació'), i significa 'cicle del saber'. El mot fou introduït en l'accepció actual per Paul Scalich en la seva obra Encyclopaedia, seu Orbis disciplinarum (1559).

Aquest article presenta una llista, ordenada cronològicament, de diverses enciclopèdies, diccionaris enciclopèdics i obres de caràcter general.

  • Les dates poden ser aproximades. No sempre és possible oferir la data de la primera edició i algunes obres antigues no disposen d'una data concreta.
  • La llista només és representativa, de cap manera exhaustiva.

Precedents antics

  • c. 3.500 aC. Llistes lexicogràfiques, en sumeri i llengües veïnes. Ordenades fonèticament o “alfabèticament” (per la forma dels ideogrames). Una mena de proto-enciclopèdies.[1]
  • c. 1700 aC. Onomasticon de Ramesseum.[2]
  • c. 1100 aC. Onomasticon d'Amenofis IV. (La data del document no es correspon amb les dates del faraó).[3]

Inici de l'era cristiana

  • c. 37 dC. Aule Corneli Cels [en llatí: Aulus Cornelius Celsus]. Autor de De artibus, obra en la qual recollí els coneixements del seu temps. El sisè llibre, De arte medica o De Medicina, és l'únic conservat totalment, on parla de la dieta, la farmàcia, la cirurgia i altres temes relacionats.[4]
  • Marc Terenci Varró (116 aC - 27 aC)
    • Varró va produir una obra molt extensa i que aplegava molts àmbits però només s'ha conservat De re rustica i una part bastant àmplia de De lingua latina. Però algunes de les seves obres més importants s'han perdut.
    • Disciplinae "Disciplines": era una obra enciclopèdica que comprenia les arts liberals: gramàtica, didàctica, retòrica, geometria, aritmètica, astronomia, música, medicina i arquitectura. En aquesta obra volia conduir el lector des del que és aparent cap al que no ho és, i tot i que s'allunyava dels texts exclusivament pràctics no es proposava acumular coneixements inútils. Esdevé un portaveu del model educatiu grec. Tot i que no ens ha arribat, el text va exercir una gran influència a l'antiguitat tardana, per exemple en Sant Agustí i Marcià Capel·la.
  • Plini el Vell (23 dC - 79 dC). Una de les primeres obres enciclopèdiques que han sobreviscut i han arribat als temps moderns és la Naturalis Historiae de Plini el Vell, un estadista i escriptor romà que va viure durant el segle I. Va compilar una obra de 37 llibres que abasta la història natural, l'art, l'arquitectura, la medicina, la geografia, la geologia i tots els aspectes del món que l'envoltava. Al pròleg va indicar que havia compilat 20.000 elements a partir de 2000 obres diverses de 200 autors, i que havia afegit molts d'altres de la seva pròpia experiència. L'obra va ser començada a publicar l'any 77 pel mateix Plini i va ser continuada per Plini el jove després de la seva mort durant l'erupció del Vesuvi del 79.[5]
  • Aule Gel·li (Aulus Gellius) (vers 115 - 180).[6][7][8]
    • La seva obra Nits àtiques (Noctes Atticae) no és una enciclopèdia però ofereix explicacions notables sobre molts temes.
  • 228. Ateneu de Nàucratis. Deipnosophistae.[9][10]
  • c 400. Marcià Mineu Fèlix Capel·la (Martianus Mineus Felix Capella). De nuptiis Philologiae et Mercurii.[11][12]
  • c 410. Noni Marcel (Nonius Marcellus). Nonii Marcelli Peripatetici Tuburticensis de Compendiosa Doctrini per Litteras ad Filium.[13]
  • 476. Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.

Precedents medievals

Cassiodor.
Còdex de les Etimologies, final del s. VIII (Brussel·les, Bibliothèque royale)
  • 505–587. Varahamihira. Brihat Samhita (La gran compilació), una mena d'enciclopèdia sobre tota mena de coneixements de la seva època.[14][15]
  • 560. Cassiodor. Institutiones.[16]
  • 630. Isidor de Sevilla fou un dels més grans erudits de l'alta edat mitjana, és reconegut com l'autor de la primera enciclopèdia coneguda de l'edat mitjana, les Etimologies (vers el 630), on va compilar una part important del coneixement de l'època, tant antic com modern. L'enciclopèdia té 448 capítols distribuïts en 20 volums, i és molt valuosa perquè conté cites i fragments de textos d'altres autors que s'haurien perdut si no haguessin estat recollits per Isidor.[17][18]
  • c. 641. Ouyang Xun, Linghu Defen, Yuan Lang i Zhao Hongzhi. Yiwen Leiju.[19]
    • Enciclopèdia xinesa.
  • c. 830. Raban Maur, De universo o De rerum naturis.[20]
  • c. 890. Foci I de Constantinoble. Biblioteca o Myriobiblion (en grec, Βιβλιοθήκη, Μυριόβιβλος). El títol original era: Inventari i enumeració dels llibres que he llegit, o dels que el nostre estimat germà Tarassi em demanà una anàlisi general.[21]
  • 925–996. Li Fang fou responsable de la compilació de tres dels Quatre grans llibres de Song.[22]
  • 947. Al-Massudí. Els prats d'or.[23]
  • 960. Germans de la Puresa. Enciclopèdia dels Germans de la Puresa.[24][25]
  • c. 990. Suides. La Suïda (Suidas, Σουΐδας) o la Suda (Σοῦδα, Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el segle x. Va ser probablement escrita per diversos erudits, tot i que sovint s'ha considerat el nom de Suides com el de l'autor, però Suides o Suda és també una paraula grega que vol dir 'fortí', 'guia', 'rasa', i per això tant es pot parlar de la Suda com de Suides.[26]

Segle XI

Segle XII

Segle XIII

Segle XIV

  • 1333. Nâçerî és un cèlebre tractat d'hipologia redactat l'any 1333, per Abu Bakr ibn Badr Eddîn ibn El Moundir El Baïtar, per encàrrec del soldà mameluc Mohamed Ibn Qalâoun, també anomenat sultan Ennâcer (victorieux), d'on el nom de Naceri (relatiu a Nacer).[48][49]
    • Veritable enciclopèdia sobre els cavalls àrabs (traduïda al francès).
  • 1335-1418. Domenico di Bandino o Dominicus Bandinus. Fons memorabilium universi.[50][51]
  • c 1344. Leví ben Gerson. Schaar haschumaim (La porta del cel).[52][53][54][55]
  • c 1375. Ibn Khaldun. La seva obra principal es coneix com a Muqaddima (المقدمة, Al-muqaddima «Prolegòmens») i, en realitat, és la introducció a una altra obra més àmplia coneguda com a Kitab al-ibar o Llibre de l'evidència, registre dels indicis i esdeveniments dels dies dels àrabs, perses i berbers i els seus poderosos contemporanis, que és una història universal amb una especial atenció a la dels nòmades amazics i la seva relació amb la vida urbana.[56]

Segle XV

A partir del Renaixement

Segle XVI

  • 1501. Giorgio Valla. De expetendis et fugiendis rebus (Sobre el que cal recercar i allò de què cal fugir).[58]
    • La primera enciclopèdia que fou impresa.
  • 1503. Domenicus Nanus Mirabellius. Polyanthea.[59][60]
  • 1503. Gregor Reisch. Margarita Philosophica.[61]
  • 1506. Raffaele Maffei. Commentariorum urbanorum libri XXXVIII.[62]
  • 1517. Johannes Aventinus. Encyclopedia orbisque doctrinarum, hoc est omnium artium, scientiarum, ipsius philosophiae index ac divisio.[63]
  • 1531. Joan Lluís Vives i March. De Disciplinis.[64]
  • 1538. Joachim Sterck van Ringelbergh (Joachimus Fortius Ringelbergius). Lucubrationes vel potius absolutissima kyklopaideia.[65]
  • 1553. Charles Estienne. Dictionarium historicum, geographicum et poeticum.[66]
  • 1555. Petrus Ramus. Dialectique.[67]
  • 1559. Paul Scalich. Encyclopaedia seu orbis disciplinarum tam sacrarum quam prophanarum epistemon ("Enciclopèdia, o Coneixement del Món de Disciplines"; Basel, 1559). Fou el primer llibre titulat com a enciclopèdia.[68]
  • 1565-1587. Theodor Zwinger . Theatrum vitæ humanæ.[69]

Segle xvii

Segle xviii

Segle xix

  • 1801-1810. Encyclopædia Britannica (4a edició).[88]
  • 1808-1830. The Edinburgh encyclopædia (18 volums).[89]
  • 1808. Brockhaus Enzyklopädie.[90]
  • 1817. Encyclopædia Metropolitana (28 vol., 1817-45).[91]
    • No estava ordenada alfabèticament.
  • 1818. Allgemeine Enzyklopädie der Wissenschaften und Künste.[92]
  • 1821. Nicolas Roret. Encyclopédie Roret. Col·lecció de manuals tècnics. 112 títols diferents publicats, fins a l'any 1939.[93]
    • Exemple 1: Nouveau manuel du tourneur.[94]
    • Exemple 2: Nouveau manuel complet du relieur[95]
  • 1823. Eustache-Marie Courtin. Encyclopédie moderne (24 volumes in-octavo ;1823-32).
  • 1824. Antonio Bazzarini. Diccionario emciclopedico delle scienze, lettre ed arti (16 vol., Venise, 1824-1837).
  • 1828. Noah Webster. American dictionary of the English language (2 vol., 1828).
  • 1829. Encyclopedia Americana (13 vol., 1829-33)
  • 1832. Ambroise Firmin Didot . Dictionnaire de la conversation et de la lecture: répertoire des connaissances usuelles (52 volums in-octavo Paris, Belin-Mandar, 1832-1839)
  • 1833. Pierre Leroux i Jean Reynaud. Encyclopédie nouvelle (1833-1847). Inacabada.
  • 1834. Yishi jishi (publicada per Wei Song), obra enciclopèdica resumida, amb 22 capítols i 2000 articles.[96]
  • 1840. Der grosse Conversation-Lexikon für die gebildeten Stände
  • 1853. Konversations-Lexikon
  • 1853. Charles Anderson Dana i George Ripley. The new American cyclopædia (16 vol., 1853-63)
  • 1860. Chambers's Encyclopædia (10 vol., 1860-68)
  • 1877-1919. Dictionnaire des Antiquités grecques et romaines. Charles Victor Daremberg i Edmond Saglio. (10 volums. En francès. Hachette).[97]
  • 1884. Paul Guérin. Dictionnaire des dictionnaires. Lettres, sciences, arts, encyclopédie universelle (6 volums, 1884-1890).
  • 1886. Ferdinand-Camille Dreyfus i Marcellin Berthelot. La Grande Encyclopédie (31 vol., 1886-1902).
  • 1887. Diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y artes (25 vol., 1887-1899).[98]
  • 1890. Grèce. Enkuklopaideia de Politis (6 vol., 1890-1902).

Segle XX

  • 1905- 1930. Enciclopèdia Espasa.
    • Títol: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: etimologías sánscrito, hebreo, griego, latín, árabe, lenguas indígenas americanas, etc. : versiones de la mayoría de las voces en francés, italiano, inglés, alemán, portugués, catalán, esperanto.
  • 1908. Alfred Mézières. Encyclopédie universelle du XXe siècle (12 vol., 1908-10).
  • 1909. Primera enciclopèdia en finès: Tietosanakirja (11 vol., 1909-1922).
  • 1923. Mohammed Farid Wajdi. Da'irat al-Maarif-al-Qarn al-Rabi 'ashar-al-'ishrin (El Caire, 10 vol., 1923-25).
  • 1925. Giovanni Gentile. Enciclopedia italiana (36 vol., 1925-1936).
  • 1929. Enciclopedia Treccani. Enciclopedia Italiana di scienze, lettere ed arti.
  • 1934. Dictionnaire encyclopédique Quillet.[99]
  • 1935. Lucien Febvre i Anatole de Monzie. Encyclopédie française (20 vol., 1935-1966).
    • Ordre per temes.
    • Editada en fulls independents per a ser integrats mitjançant un arxivador.
  • 1936. Grande Enciclopédia Portuguesa e Brasileira (40 vol., 1936-1960).
  • 1941. Presses universitaires de France (PUF). Col·lecció « Que sais-je ? », de llibres independents de format únic de 128 pàgines. L'any 2017 hi havia més de 4.000 títols publicats.
  • 1944. Encyclopédie hébraïque (32 vol., 1944-1980).
  • 1946. Techniques de l'Ingénieur.
    • Originalment s'editava en paper. Els articles s'arxivaven en unes cobertes especials i s'anaven actualitzant.
    • Actualment es poden obtenir (també en diversos formats digitals) més 140.000 articles tècnics especialitzats.

Any 1950 i següents

Enciclopèdies en CD-ROM

A finals del segle XX algunes enciclopèdies es publicaven en CD-ROM per ser utilitzades amb ordinadors personals.

Referències

  1. ↑ International Encyclopedia of Linguistics: AAVE - Esperanto. Oxford University Press, 2003, p. 1–. ISBN 978-0-19-513977-8. 
  2. ↑ Jean-Claude Boulanger. Les inventeurs de dictionnaires: de l'eduba des scribes mésopotamiens au scriptorium des moines médiévaux. University of Ottawa Press, 2003, p. 111–. ISBN 978-2-7603-0548-9. 
  3. ↑ Harold Somers. Terminology, LSP and Translation: Studies in language engineering in honour of Juan C. Sager. John Benjamins Publishing Company, 19 desembre 1996, p. 88–. ISBN 978-90-272-8355-9. 
  4. ↑ Frank Northen Magill. Dictionary of World Biography. Taylor & Francis, 23 gener 2003, p. 230–. ISBN 978-1-57958-040-7. 
  5. ↑ Pliny (the Elder.). Naturalis historia: D. Detlefsen recensuit. Weidmann, 1871. 
  6. ↑ Aulus Gellius. The Attic Nights of Aulus Gellius. J. Johnson, 1795. 
  7. ↑ Aulus Gellius (123-ca. 165). Auli Gellii Noctes atticae. Ioannes De Vivie, 1688. 
  8. ↑ Aulu-Gelle; Verger Les nuits attiques d'Aulu-Gelle, traduites en français avec le texte en regard et accompagnées de remarques, par Victor Verger, 1820. 
  9. ↑ Athenaeus (of Naucratis.). Deipnosophistae e recognitione A. Meineke. in aedibus B. G. Teubneri, 1858. 
  10. ↑ Manuel lexique philologique, didactique et polytechnique ou dictionnaire portatif des sciences et des arts. Ladrange, 1844, p. 142–. 
  11. ↑ Bernard Silvestris; Haijo Jan Westra The Commentary on Martianus Capella's De Nuptiis Philologiae Et Mercurii Attributed to Bernardus Silvestris. Pontifical Institute of Mediaeval Studies, 1986. ISBN 978-0-88844-080-8. 
  12. ↑ De nuptiis philologiae, et Mercurii, et de septem artibus liberalibus libri novem.
  13. ↑ Nonii Marcelli peripatetici Tuburticensis De compendiosa doctrina per litteras ad filium et Fabii Planciadis Fulgentii Expositio sermonum antiquorum ad fidem veterum codicum ediderunt et apparatum criticum indeicesque adiecerunt Fr. Dor. Gerlach & Car. Lud. Roth. impensis librariae Schweighauserianae, 1842, p. 9–. 
  14. ↑ Varāhamihira. Varahamihira's Brihat Samhita with an English Translation and Notes, by Panditabhushana V. Subrahmanya Sastri, ... and Vidwan M. Ramakrishna Bhat, .... V.B. Soobbiah and Sons, 1947. 
  15. ↑ Brihat Samhita of Varaha Mihira.
  16. ↑ Johann Jacob BRUCKER. The History of Philosophy, from the Earliest Times to the Beginning of the Present Century; Drawn Up from Brucker's Historia Critica Philosophiæ: by William Enfield. J. Johnson, 1791, p. 334–. 
  17. ↑ Isidore de Séville. Opera omnia... card. archiep. Tolet, 1803. 
  18. ↑ Isidore of Seville: The Etymologies.
  19. ↑ Endymion Porter Wilkinson. Chinese History: A Manual. Harvard Univ Asia Center, 2000, p. 603–. ISBN 978-0-674-00249-4. 
  20. ↑ Rabanus Maurus (Archbishop of Mainz); George Colveneere; Jacques-Paul Migne B. Rabani Mauri Fuldensis Abbatis et Moguntini Archiepiscopi opera omnia. Excudebatur et venie apud J.-P. Migne, 1852. 
  21. ↑ Photius Constantinopolitanus. Photii Myriobiblon, sive Bibliotheca librorum quos Photius ... legit & censuit. Oliva Pavli Stephani, 1611. 
  22. ↑ Teresa Hsiao-Tzen Sun-Hunter. The Foreign Devil: A Study of Foreign Peoples in the Sancai Tuhui. University of California, Berkeley, 2004. 
  23. ↑ Abu-'l-Ḥasan ʻAlī Ibn-al-Ḥusain al- Masʻūdī. Les prairies d'or. Imprimerie Impériale, 1874, p. 4–. 
  24. ↑ Thomas F. Glick; Steven John Livesey; Faith Wallis Medieval Science, Technology, and Medicine: An Encyclopedia. Psychology Press, 2005, p. 346–. ISBN 978-0-415-96930-7. 
  25. ↑ Nader El-Bizri; Institute of Ismaili Studies Epistles of the Brethren of Purity: the Ikhwān al-Ṣafāʼ and their Rasāʼil : an introduction. Oxford University Press, 2008. ISBN 978-0-19-955724-0. 
  26. ↑ Suidas. Suidas, lexicon (gr. et lat.) ex recensione et cum notis Aemilii Portii..., 1630. 
  27. ↑ Paula Youngman Skreslet; Rebecca Skreslet The Literature of Islam: A Guide to the Primary Sources in English Translation. Scarecrow Press, 20 setembre 2006, p. 134–. ISBN 978-1-4616-7314-9. 
  28. ↑ Honorius Augustodunensis. Imago Mundi.
  29. ↑ Werner Verbeke; D. Verhelst; Andries Welkenhuysen The Use and Abuse of Eschatology in the Middle Ages. Leuven University Press, 1988, p. 299–. ISBN 978-90-6186-259-8. 
  30. ↑ Hugues de Saint-Victor. Opera, 1588. 
  31. ↑ Herrad (of Landsberg, Abbess of Hohenburg); Rosalie B. Green Hortus Deliciarum. Brill Archive, 1979, p. 10–. ISBN 0-85481-055-2. 
  32. ↑ Thomas Wright. Alexandri Neckam De Naturis Rerum Libri Duo: With the Poem of the Same Author, De Laudibus Divinæ Sapientiæ. Longman, Green, Longman, Roberts, and Green, 1863. 
  33. ↑ Alexander (Neckam.). The treatise de utensilibus, 1881. 
  34. ↑ Tony Hunt. Teaching and Learning Latin in Thirteenth-century England. Boydell & Brewer, 1991, p. 177–. ISBN 978-0-85991-337-9. 
  35. ↑ Mayer, J. A Library of National Antiquities: I. D. Marples, 1857, p. 96. 
  36. ↑ Albertus (Magnus); Pierre Jammy Opera Quae Hactenus Haberi Potuerunt: Commentarii In IV. Lib. Sententiarum. Prost, 1651, p. 501–. 
  37. ↑ Thomas Cantimpratensis. Incipit liber qui dicitur bonum vniuersale de p[ro]prietatibus apum. J. Koelhoff de oudere, 1478. 
  38. ↑ Bartholomaeus Anglicus. De proprietatibus rerum(en castellano). Enrique Meyer, 1494. 
  39. ↑ Bartholomaeus Anglicus. Libro de proprietatibus rerum en romance: Hystoria natural do se trata[n] las p[ro]piedades d[e] todas las cosas... : va acopañada de gra[n]des secretos de astrologia, medicina, cirugia, geometria, musica & cosmographia.... en casa de Gaspar de Auila...: a costa y espensas del noble varon Ioan Thomas Fabio, 1529. 
  40. ↑ Bartholomaeus Anglicus. De proprietatibus rerum. Petrus Ungarus, 1482. 
  41. ↑ Arnau de Vilanova. Opera Medica Omnia vol. X.1. Rústica. Regimen sanitatis ad regem aragonum. Edicions Universitat Barcelona, 1996, p. 106–. ISBN 978-84-7935-338-4. 
  42. ↑ Vincentius (Bellovacensis.). Speculum Maius: Quorum Primo Tota Naturalis Historia: Altero omnium doctrinarum disciplinarumq[ue] farrago: Tertio vero omnis moralis Philosophia: Quarto denique universa totius orbis omniumq[ue] populorum ab orbe condito, ad Auctoris usque tempus ... continetur .... Qui Speculum Morale Inscribitur .... Nicolinus, 1591. 
  43. ↑ Llibre del tresor. Versió catalana de Guillem de Copons / edició de Curt J. Wittilin
  44. ↑ Brunetto Latini. Li livres dou tresor. Impr. Impériale, 1863. 
  45. ↑ Li Livres dou tresor par Brunetto Latini publ. pour la première fois ... par P. Chabaille. Tip. delle belle arti, 1864. 
  46. ↑ Norris J. Lacy; Geoffrey Ashe; Sandra Ness Ihle The New Arthurian Encyclopedia: New Edition. Routledge, 5 setembre 2013, p. 293–. ISBN 978-1-136-60633-5. 
  47. ↑ Ramon Llull (Beat). Arbor scientiae ... Raymundi Lullii .... ex officina Ioannis Pillehotte, 1635. 
  48. ↑ etudesrurales.revues.org
  49. ↑ gallica.bnf.fr
  50. ↑ Richard Yeo. Encyclopaedic Visions: Scientific Dictionaries and Enlightenment Culture. Cambridge University Press, 29 març 2001, p. 22–. ISBN 978-0-521-65191-2. 
  51. ↑ American Bar Association. ABA Journal. American Bar Association, abril 1953, p. 302–. ISSN 07470088. 
  52. ↑ Maryanne Cline Horowitz. Seeds of Virtue and Knowledge. Princeton University Press, 1998, p. 322–. ISBN 0-691-04463-5. 
  53. ↑ Biographie universelle, ancienne et moderne, etc. Michaud, 1816, p. 223–. 
  54. ↑ Pierre Claude François Daunou; Pierre Antoine Lebrun; Charles Giraud Journal des Savants. Éditions Klincksieck, 1869, p. 159–. 
  55. ↑ Joseph Fr. Michaud; Louis Gabriel Michaud Biographie universelle, ancienne et moderne: ou, Histoire, par ordre alphabétique, de la vie publique et privée de tous les hommes qui se sont fait remarquer par leurs écrits, leurs actions, leurs talents, leurs vertus ou leurs crimes. A. T. Desplaces, 1856, p. 345–. 
  56. ↑ Ibn Khaldūn. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique Septentrionale. Impr. du Gouvernement, 1852. 
  57. ↑ Yongle dadian (en anglès). Encyclopædia Britannica, 12 de febrer 2014. [Enllaç no actiu]
  58. ↑ Giorgio Valla. De expetendis et fugiendis rebus opus. Manutius, 1501. 
  59. ↑ Domenico Nani Mirabelli. Polyanthea opus suauissimis floribus exornatum. Venundatur ab Joanne parvo et Jodoco Badio Ascensio, 1512. 
  60. ↑ Domenico Nani Mirabelli. Polyanthea cum additionibus, 1514. 
  61. ↑ Gregor Reisch. Margarita philosophica. Joannes Schottus, 1504. 
  62. ↑ Raffaele Maffei. Commentariorum urbanorum 38 libri accuratius quam antehac excusi ... Item seconomicus Xenophontis ab eodem Latio donatus. Frobenius, 1530, p. 5–. 
  63. ↑ Pia F. Cuneo. Art and Politics in Early Modern Germany: Jörg Breu the Elder and the Fashioning of Political Identity, Ca. 1475-1536. BRILL, 1998, p. 194–. ISBN 90-04-11184-0. 
  64. ↑ Juan Luis Vives. De disciplinis. Gymnich, 1532. 
  65. ↑ Joachim Sterck van (Humanist) Ringelberg. Ioachimi Fortii Ringelbergii Andouerpiani Lucubrationes, vel potius absolutissima kyklopaideia: nempe liber de ratione studii, utriusque linguae, grammaticae, dialectice, rhetorice, mathematice, & sublimioris philosophiae multa .... Westhemerus, 1538, p. 757–. 
  66. ↑ Dictionarium historicum, geographicum, poeticum ... gentium, hominum, deorum, gentilium, regionum, locorum ... hac editione auctius et locupletius redditum. I. Stoer, 1603, p. 26–. 
  67. ↑ Petrus Ramus. Dialectique, 1555. 
  68. ↑ Paul Scaliger. ENCYCLOPAEdiae, seu Orbis disciplinarum, tam sacrarum quam prophanarum, Epistemon. PER IOANnem Oporinum, 1559, p. 21–. 
  69. ↑ Theodor Zwinger. Theatrum humanae vitae. apud Eusebium Episcopum, 1586. 
  70. ↑ François Béroalde de Verville. Le Palais des Curieux, 1679. 
  71. ↑ David Lee Rubin. Signs of the Early Modern: 15th and 16th centuries. Rookwood Press, 1996, p. 192–. ISBN 978-1-886365-02-5. 
  72. ↑ Francis Bacon. Novum organum: or, True suggestions for the interpretation of nature. Pickering, 1850. 
  73. ↑ Francis Bacon. Novum organum scientiarum, 1818. 
  74. ↑ Francis Bacon. Opera Philosophica: Auctoris vita [Gul. Rawley] Instauratio magna. De dignitate et augmentis scientiarum, libri novem. C. and J. Rivington, 1819. 
  75. ↑ Johann-Heinrich Alsted. Encyclopaedia septem tomis distincta, 1630. 
  76. ↑ Dagmar Schäfer. The Crafting of the 10,000 Things: Knowledge and Technology in Seventeenth-Century China. University of Chicago Press, 15 maig 2011, p. 275–. ISBN 978-0-226-73584-9. 
  77. ↑ Sir Thomas Browne. Pseudodoxia Epidemica: Or, Enquiries Into Very Many Received Tenents, and Commonly Presumed Truths. R. W., 1658. 
  78. ↑ John Harris. Lexicon Technicum: Or, An Universal English Dictionary Of Arts And Sciences: Explaining Not Only the Terms of Art, But the Arts Themselves. Browne, 1725. 
  79. ↑ The Cyclopædia; Or, Universal Dictionary of Arts, Sciences, and Literature. By Abraham Rees, ... with the Assistance of Eminent Professional Gentlemen. Illustrated with Numerous Engravings, by the Most Disinguished Artists. In Thirthy-nine Volumes. Vol. 1 [- 39]. Longman, Hurst, Rees, Orme & Brown, 1819. 
  80. ↑ Encyclopédie, ou dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers. Pellet, 1779. 
  81. ↑ Zhaoying Fang; Rintarō Asami The Asami Library: A Descriptive Catalogue, by Chaoying Fang. University of California Press, 1969, p. 96–. GGKEY:EEJLKGS1GYT. 
  82. ↑ Park Seung Woo; Victor T King The Historical Construction of Southeast Asian Studies: Korea and Beyond. Institute of Southeast Asian Studies, 17 juny 2013, p. 210–. ISBN 978-981-4414-58-6. 
  83. ↑ Diccionario historico de los artes de la Pesca Nacional. Ibarra, 1791. 
  84. ↑ Diccionario historico de los artes de la Pesca Nacional. Ibarra, 1791. 
  85. ↑ Antonio Sañez Reguart. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional. la viuda de Don J. Ibarra, 1792. 
  86. ↑ Antonio Sañez Reguart. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional. la viuda de Don J. Ibarra, 1793. 
  87. ↑ Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional. Ibarra, 1795. 
  88. ↑ Copyright - Dionysius, 1837, p. 492–. 
  89. ↑ Sir David Brewster. The Edinburgh Encyclopaedia. W. Blackwood, 1830. 
  90. ↑ , 50Minutos.es. La Wikipedia: Una revolucionaria enciclopedia libre y colaborativa. 50Minutos.es, 3 novembre 2017, p. 5–. ISBN 978-2-8062-9981-9. 
  91. ↑ The American Book Collector: A Monthly Magazine for Book Lovers, 1933. 
  92. ↑ Allgemeine encyclopädie der wissenschaften und künste in alphabetischer folge von genannten schrifts bearbeitet und herausgegeben von J. S. Ersch und J. G. Gruber .... J. f. Gleditsch, 1874, p. 7–. 
  93. ↑ Jordi Rubió i Balaguer. Obra dispersa. L'Abadia de Montserrat, 1999, p. 258–. ISBN 978-84-8415-045-9. 
  94. ↑ A. Menut Dessables. Nouveau manuel du tourneur [...]. Roret, 1839, p. 1–. 
  95. ↑ Louis-Sébastien Le Normand. Nouveau manuel complet du relieur, dans toutes ses parties.... Roret, 1840, p. 89–. 
  96. ↑ Richard von Glahn. The Sinister Way: The Divine and the Demonic in Chinese Religious Culture. University of California Press, 20 abril 2004, p. 331–. ISBN 978-0-520-23408-6. 
  97. ↑ Charles Daremberg; Edmond Saglio Dictionnaire des antiquités grecques et romains d'après les textes et les monuments ... ouvrage rédigé par une société d'écrivains spéciaux, d'archéologues et de professeur sous la direction de mm. Ch. Daremberg et Edm Saglio .... Hachette, 1877. 
  98. ↑ Montaner y Simón. Diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y artes: Apéndice. Montaner y Simón, 1898. 
  99. ↑ Bulletin critique du livre français. Association pour la diffusion de la pensée française., 2004. 
  100. ↑ Library of Congress. Copyright Office. Catalog of Copyright Entries. Third Series: 1960. Copyright Office, Library of Congress, 1961, p. 1302–. 
  101. ↑ Josep Massot i Muntaner. Escriptors i erudits contemporanis: quarta sèrie. L'Abadia de Montserrat, 2004, p. 335–. ISBN 978-84-8415-648-2. 
  102. ↑ Corcoll i Llobet, Antoni; Secció Filològica Garota : estudi antropològic, geolingüístic i etimològic: Antoni Corcoll i Llobet ; [l'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Joan Veny]. Institut d'Estudis Catalans, 29 novembre 2017, p. 494–. ISBN 978-84-9965-372-3. 
Kembali kehalaman sebelumnya