Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Panegíric

Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.[1] Al cas d'un doctorat o doctorat honoris causa s'utilitza més aviat la locució llatina de laudatio,[2] del llatí laudare, lloar, que té una estructura semblant.

El nom deriva dels discursos dels panegiris,una mena de festa major.[3] Va ser molt corrent als segles iv i v. Un exemple de panegíric és la lloança a l'Imperi romà d'Aristides d'Atenes. Aquest gènere literari té com a centre l'exaltació de les virtuts i els fets rellevants d'un personatge, lloc, esdeveniment o qualsevol altre efemèride.[4]

Les parts del discurs el componen:

  • L'exordi per justificar l'acte en si
  • La demostració per relatar cadascuna d'aquestes virtuts
  • L'epíleg com el final apoteòsic d'aquesta efemèride

Un bon epíleg de panegíric ha d'incloure tota mena de figures retòriques i de figures d'estil i totes sota el comú denominador de l'amplificació del discurs i de l'ornament estilístic. Tot el que en el discurs estilístic era mesurada seriosa, aquí ha de ser absolutament exagerat, teatralitzat i amb tota mena d'ornaments gestuals, de to, de veu exultant i tot això per enaltir com més millor al personatge o esdeveniment que estem lloant.

És un discurs típicament literari, com que sh'i fan servir tota mena de jocs de paraules, expressions poètiques, comparacions brillants i musicalitat en l'expressió. L'oratio finis, quan l'homenatge és a una persona morta, aleshores es parla també d'obituari o d'in memoriam que és una mena de panegíric.

Referències

  1. «Panegíric». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Seva i Llinares, Antoni (ed.). «Laudatio». A: Diccionari Llatí-Català. 2007. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1993, pàgina 755. ISBN 978-84-7739-631-4. 
  3. Pabón S., José M.; Reglà i Jiménez, Vicenç; et alii. «πανηγυρις». A: Diccionari manual grec clàssic-català. Barcelona: Larousse, 2011, p. 447. 
  4. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. Diccionari etimològic. 4a edició 2004. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 674. ISBN 9788441225169. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9