Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província de Giresun

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Giresun
Giresun ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 34′ 47″ N, 38° 35′ 40″ E / 40.579722222222°N,38.594444444444°E / 40.579722222222; 38.594444444444
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalGiresun Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població424.106 (2021) Modifica el valor a Wikidata (61,16 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície6.934 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal28000–28999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic454 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-28 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTR903 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgiresun.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

Giresun és una província de Turquia a la costa de la mar Negra. Les seves províncies adjacents són Trabzon a l'est, Gümüşhane a l'oest sud, Erzincan al sud, Sivas al sud-est, i Ordu a l'oest. La capital provincial és Giresun.

Geografia

Giresun és una regió agrícola de gran bellesa natural, especialment a les terres altes. Les zones més baixes, prop de la costa de la mar Negra són el major productor de Turquia d'avellanes.

La part més alta de les muntanyes està coberta de bosc i pastura, i en alguns llocs es desenvolupa la mineria de coure, zenc, ferro i altres metalls. Els pobles de muntanyes són remots, amb carreteres pobres i poc més de la manera d'infraestructura. I les vessants són massa costerudes per a l'agricultura també, així per exemple el pa de blat de moro és l'àpat tradicional, donat que no poden cultivar blat. La vida aquí és dura i en el passat molta gent va marxar per trobar feina a les ciutats més grans de Turquia o a l'estranger.

El clima és típic d'aquesta extensió de la costa de la mar Negra, o sigui molt humit. La flora local inclou mirtils ("taflan" en turc).

Districtes

La província Giresun es divideix en 16 districtes (el districte de la capital està en negreta):

Cultura

Artesania

A causa del densos boscos que hi ha a la zona de Giresun, és força comú trobar artesania de la fusta a la regió. Alguns dels petits estris artesans de la fusta propis de la ciutat són mantegueres, külek (una olla d'emmagatzematge per a formatge), i culleres. La llana, el lli i altres materials crus similars es teixeixen a mà en telers artesanals per produir diversa roba local i bosses. Els fils forts i els fils teixits també es produeixen en els telers manuals.

Gastronomia

Alguns dels plats propis de la ciutat són sopa de blat de moro (Mısır çorbası), sopa de cols (lahana çorbas), col farcida de carn (Etli lahana sarması), col negra, (karalahana yemeği o pancar yemeği) arròs pilaf amb anxova (hamsili pilav), arròs pilaf amb fesol (dible), kaygana, kuymak (fet de formatge, farina de blat de moro i mantega).[1]

Llocs d'interès

  • Kümbet, Karagöl i Bektaş - àrees d'atractives pastures de muntanya al districte de Dereli, on la gent pot gaudir de passeigs i picnics. Anualment, a l'estiu s'hi celebren festivals de folklore.

Residents Notables

Cascada d'Aksu, Giresun

Polítics

Escriptors i artistes

Músics

Giresun comparteix la música folklòrica de la regió de Mar Negra i és el lloc de naixement de:

  • Katip Adi (b 1932, Görele -) músic folklòric. Toca el Kemençe, una versió local del violí.

Altres músics:

Gent relacionada amb l'esport

El Giresunspor és un club de futbol de la ciutat de Giresun que actualment juga a la Bank Asya 1. Lig.

Vegeu també

Referències

  1. «Cuina de Giresun - Karadeniz mutfağı». Arxivat de l'original el 2015-09-10. [Consulta: 16 gener 2011].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9