Abu-l-Fat·h Alà-ad-Dunya wa-d-Din as-Sultan al-Muàddhim Kayqubad ibn Faramarz ibn Kaykawus (en àrab i persa أبو الفتح علاء الدنيا و الدين السلطان المعظم كيقباذ بن فرامرز بن كيكاؤس, Abū al-Fatḥ ʿAlāʾ ad-Dunyā wa ad-Dīn as-Sulṭān al-Muʿaẓẓim Kayqubaḏ ibn Farāmarz ibn Kaykāʾus; en turc: Alaeddin Keykubad), generalment anomenat Alà-ad-Din Kayqubad III o simplement Kayqubad III, fou un sultà de Rum, net de Kaykaus II.
Kaykaus II va morir el 1261 deixant tres fills:
Vers 1282 Ala al-Din Kaykubad III va venir de Crimea on el seu pare havia estat exiliat, i es va presentar a Anatòlia; els mongols li van concedir el govern de la regió de Karaman on hauria estat reconegut pels begs karamanoğlu.[2] Finalment fou expulsat no pels karamànides, sinó pels mongols i es va refugiar al Regne Armeni de Cilícia[3]
Diverses obres[4] assenyalen el seu govern en almenys dos períodes més: 1293-1294 i 1301-1303. No hi ha dades sobre el primer d'aquests governs que seria un període de revolta. El període 1305-1307 que se li atribueix a les mateixes fonts, no el tindrem aquí en consideració. El període 1301-1303 altres fonts el converteixen en 1297-1303 i en 1298-1303.[5] Així doncs vers el 1297 o 1298 es va presentar a Anatòlia aprofitant el viatge de Masud II a la cort il-kànida a l'Azerbaidjan per demanar ajut contra les tribus turcmanes instal·lades a Anatòlia; Ghazan va destituir a Masud II segons es diu per les queixes d'un cap turcman, el pare del qual havia estat executat per orde del sultà, i va reconèixer a Ala al-Din Kaykubad III que va governar de manera més o menys nominal del 1298 al 1303; en aquest darrer any, implicat en un complot contra el Khan, el mateix Ghazan el va fer condemnar a mort a Isfahan i va restaurar a Masud II. La sentència no es va executar per ser la seva esposa membre de la noblesa mongola, però a l'estiu fou apunyalat per orde del mateix Ghazan. Va deixar dos fills:
- Ghiyath ad-Dîn Masud III que hauria succeït al seu oncle Masud II quan va morir el 1307 sense fills.
- Shams ad-Dîn
Notes
- ↑ West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum, per Charles Cawley, 2006/07
- ↑ així ho indica Cawley, però el mateix s'assenyala del seu germà Masud II
- ↑ l'enciclopèdia de l'Islam només diu que es va refugiar a Cilícia; potser en realitat fou derrotat pels mongols es va refugiar amb els karamànides; això s'hauria produït entre 1282 i 1284
- ↑ Janine et Dominique Sourdel, "Dictionnaire historique de l'islam", Katharine Branning, "History of the Anatolian Seljuks" i Chronology of Anatolia, Turkey, The Rum Seljuqs
- ↑ Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Kayķubād"; Encyclopædia Britannica, 2007.
Bibliografia
- Adaptació parcial de l'article Kai Kobad III de a wikipèdia alemanya i Kay Qubadh III a la francesa
- السلاجقة/آل سلجوق/سلاجقة الروم/سلاجقة الأناضول, Les Seldjoukides de Roum / Seldjoukides d'Anatolie
- |auteur=M Th Houtsma|année=1987 E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936
- History of the Anatolian Seljuks per Katharine Branning
- West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum per Charles Cawley, 2006-07
- Dynastie Seldjoukide Arxivat 2008-01-21 a Wayback Machine.
- L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, per René Grousset
- Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, Éd. PUF, ISBN 978-2-13-054536-1, article Seljoukides, p. 740-743.
|
---|
| |
---|
Ancestres: Eksük i el seu fill Artuk (Ortuk), comandant d'Alp Arslan, de la tribu oghuz dels Döğer
Fundador: Muin al-Din Sukman Bay · Capitals: Hasankeyf, Mardin, Kharpert (Harput) i Mayyafarikin (Miyarfarqin)
centres: Diyarbekir · Hasankeyf · Silvan · Mardin · Midyat · Harput · Palu · Alep (temporaralment el 1117)
Branca de Hisn Kayfa o dinastia Sökmenli: Muin al-Din Sukman Bay (1102-1104) · Rukn al-Dawla Daud (1107 - 1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) ·
Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) ·
Masud (1232-1233)
Branca de Mardin o Ilgàzides: Yakuti 1097-? · Ali ibn Yakuti ?-1105 · Muin al-Din [Sukman I] (1105) · Ibraim (1105-1109) · Necmeddin Ilghazi I (1109-1122) · Hüsameddin Timurtaş (1122 - 1154) · Necmeddin Alp (1154 - 1176) · Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan 1184-1201) · Nasir al-Din Artuk Arslan (1201-1239) · Nadjm al-Din Ghazi al-Said (1239-1260) · Kara Arslan al-Muzaffar (1260-1292) · Shams al-Din Daud al-Said (1292-1294) · Nadjm al-Din Ghazi al-Mansur (1294-1312) · Imad al-Din Ali Alpi II (1312) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1312-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406) · Salih ibn Daud (1406-1409)
Branca de Harput o Kharpert: Nur al-Dawla Balak (1113-1124) · Rukn al-Dawla Daud (1124-1144) · Kara Arslan (1144-1174) · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185) · Imad al-Din Abu Bakr (1185-1203) · Nizam al-Din Ibrahim (1203-1223) · Ahmad al-Khidr (1223-1234) · Nur al-Din Arturkshah (1234)
Amida: Nur-ad-Din Muhàmmad (1183-1185) · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200) · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222) · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · Al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
Branca de Mayyafarikin: Nadj al-Din Ilghazi I (1118-1122) · Shams al Dawla Sulayman (1122-1130) · Husham al-Din Timurtaix (1130-1152) · Nadjm al-Din Alpi I (1152-1176) · Kutb al-Din Ilghazi II (1176-1184) · Yawlak Arslan (1184-1185) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364) · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368) · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368) · al-Muzaffar Daud (1368-1376) · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
|
| | | |
---|
Fundador: Saltuk · Capital: Erzurum
Centres: Erzurum · Tercan
Dinastia: Saltúquides (1072-1102) · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124) · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132) · İzzeddin Saltuk (1132-1168) · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191) · Mama Hatun (1191-1200) · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum
|
| |
---|
Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey · Capitals: Birgi, i després Ayasluğ
Centres: Tire · Esmirna · Alaşehir · Aydın · Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334) · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348) · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?) · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà · 1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403) · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405) · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions) · 1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà
|
| | | | | | | |
---|
Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum · Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey · Capital: Isparta
Centres: Eğirdir · Uluborlu · Gölhisar · Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324) · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330) · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?) · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?) · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?) · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà
|
| | | | | | | |
|