|
Jordi Bruguera i Talleda
Jordi Bruguera i Talleda (Barcelona, 1926 – 2010) fou un lingüista català, llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Múnic i en filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Ingressà el 1944 com a monjo en el monestir de Montserrat amb el nom de Justí, i el 1952 fou ordenat prevere, si bé se secularitzà el 1986. Fou director de l'editorial Abadia de Montserrat entre 1954 i el 1961, i director literari de La Bíblia de Montserrat (1957-70), encarregant-se també de la traducció d'alguns llibres bíblics. Fou membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de la Société de Linguistique Romane. Al llarg de la seva vida, excercí la docència com a professor de català al Monestir de Montserrat, a la Universitat Autònoma de Barcelona (1984-85), com a professor a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials des del 1976. Entre 1986 i 2003, fou assessor lingüístic del Grup Enciclopèdia Catalana.[1] Destacà per la publicació de diversos treballs que tracten de la història de la llengua i la lexicologia com és el cas d'Història del lèxic català, publicat el 1985. PublicacionsLingüística
Altres
ReferènciesBibliografia
|
||||||||||||||||||
